Les repercussions sanitàries del canvi climàtic empitjoren i defineixen el panorama més preocupant fins avui

En 2018 es van comptabilitzar a Espanya 3.160 morts associades a la calor, segons l’últim informe de The Lancet Countdown sobre Salut i Canvi Climàtic. Continua la lectura de Les repercussions sanitàries del canvi climàtic empitjoren i defineixen el panorama més preocupant fins avui

2020 entra al podi dels anys més calorosos, al costat de 2016 i 2019

Tots recordarem sempre l’any 2020 per molts motius, i encara no ha acabat. El 2020, camí de ser un dels tres anys més càlids mai registrats. El planeta Terra té febre alta; calen més esforços perquè la temperatura no vagi a més.

El canvi climàtic es manté imparable i quan queda només un mes per acabar l’any, el 2020 va camí de pujar al pòdium dels tres anys més càlids des que hi ha registres, segons va informar ahir l’Organització Meteorològica Mundial (OMM).

La temperatura mitjana global del 2020 es troba a uns 1,2 graus per sobre dels nivells preindustrials (1850-1900). Amb aquest valor l’any 2020 pujaria al segon graó del podi dels més càlids mai registrats, entre 2016 (el més càlid) i el 2019.

 

Els anys càlids rècord solen coincidir amb un fort esdeveniment a El Niño, com va passar el 2016. Ara estem experimentant una Niña, que té un efecte refredador a les temperatures globals, però no ha estat prou per frenar l’ascens de les temperatures. El 2020 ens deixa unes temperatures molt càlides a terra, al mar i a l’Àrtic; amb els innombrables incendis forestals a Austràlia, Sibèria i els Estats Units; i amb la formació huracans sense precedents a l’Atlàntic. Un any en què els fenòmens severs s’han deixat sentir amb molta intensitat.

A més, és probable que cap al 2024 la temperatura pugi 1,5 ºC. Recordem que el 2018 l’IPCC (Grup Intergovernamental sobre Canvi Climàtic, d’experts de l’ONU) va fer públic un informe on suggeria que el punt d’inflexió, el llindar de seguretat a partir del qual ja ho hi ha marxa enrere, és troba al voltant d’1,5 ºC. A l’Acord de París, un acord de governs, el sostre es va situar en un increment de 2 ºC a finals de segle, però que calia treballar per reduir el sostre cap a 1,5 ºC. La secretària general de l’OMM, Petteri Taalas, afirma que cal fer molt més per revertir l’actual situació de crisi climàtica.

Acollim amb satisfacció tots els recents compromisos dels governs per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle perquè actualment no anem en bon camí i calen més esforços

L’augment de les temperatures es deu l’augment de les concentracions de gasos d’efecte hivernacle. El gasos d’efecte hivernacle reflecteixen un equilibri entre les emissions, majoritàriament produïdes per l’home, i els embornals. Una balança que ara es troba del tot desequilibrada a causa de les activitat humanes, i és aquest un dels principals motors de l’escalfament del planeta.

Tot i l’aturada d’activitat econòmica mundial a causa de la Covid-19, les dades preliminars mostren que les emissions mundials de gasos d’efecte hivernacle han augmentat durant el 2020.

Els oceans s’estan sobreescalfant a nivells de rècords, són capaços d’experimentar onades de calor marines amb repercussions importants, i cada cop absorveixen més CO2, i produeixen així unes aigües més àcides que afecten els ecosistemes marins. Els oceans absorveixen a l’entorn dels 23% de les emissions anuals de CO2, cosa que mitiga l’impacte de les nostres emissions però té un elevat cost ecològic als oceans.

 

 

El gel marí de l’Àrtic va assolir a mitjans de setembre la segona extensió de gel més petita en 42 anys. Des de mitjans de la dècada de 1980, l’Àrtic s’ha escalfat almenys el doble de ràpid que la mitjana mundial, cosa que reforça una llarga tendència a la baixa a l’extensió del gel marí àrtic a l’estiu, amb repercussions sobre el clima a les regions de l’atitud mitjana.

El planeta té febre alta i les actuacions que fem per baixar la temperatura són del tot insuficients, com posar un pany humit al front quan el que convé és actuar a fons per aturar la pujada, per després arribar a un estancament. Cap de les actuacions més severes i contundents que fessin contra l’escalfament del planeta planteja la possibilitat de fer baixar la temperatura. Aquesta premissa es dona per perduda.

https://www.ccma.cat/el-temps/el-2020-cami-de-ser-un-dels-tres-anys-mes-calids-mai-registrat/noticia/3063852/

Continua la lectura de 2020 entra al podi dels anys més calorosos, al costat de 2016 i 2019