Hidrogen verd, el combustible alternatiu contra l’emergència climàtica o una bombolla especulativa?

L’economista nord-americà Jeremy Rifkin va ser un dels primers a advertir a principis de segle XXI que l’hidrogen es convertiria en el nou eix vertebrador de l’economia, posant fi a la tirania del petroli i els combustibles fòssils, i reconciliant l’economia capitalista amb la terra. Vint anys després que el prestigiós expert prengués posició, aquest gas comença a atreure les mirades -i les butxaques- de Governs i grups empresarials. La clau està en la seva capacitat energètica, que arriba a ser fins a tres vegades superior a la de la gasolina, segons adverteix en una publicació recent Antonio Turiel, investigador de l’CSIC i autor de Petrocalipsis. El problema, però, té a veure amb que no és una font d’energia que es pugui trobar directament en la naturalesa, sinó que requereix d’un procés per a la seva producció, el que llança dubtes a la seva rendibilitat.

El Govern aposta per l’hidrogen verd, una alternativa sostenible amb punts positius, com la capacitat que pot tenir a l’hora de descarbonitzar el transport aeri, però també amb punts negatius com la seva escassa penetració en el transport privat o la seva baixa competitivitat en els mercats energètics. Continua la lectura de Hidrogen verd, el combustible alternatiu contra l’emergència climàtica o una bombolla especulativa?

El Govern aprova el pla per vacunar contra la COVID en tres etapes des de gener: sanitaris i majors en residències seran els primers

El document porta sent treballat des de setembre entre Sanitat, les comunitats autònomes i experts en vacunació, ètica, sociologia i matemàtiques.

L’estratègia designa els següents primers tres grups que seran vacunats: els residents i el personal sanitari i sociosanitari de les residències de gent gran i de persones amb discapacitat; la resta dels professionals sanitaris; i les persones que requereixin grans mesures de suport per a realitzar la seva vida (grans dependents) però no estiguin ingressats en cap centre.

Els contractes signats per la Comissió Europea arribaran fins a 1.400 milions de dosis, unes 800 milions d’immunitzacions davant el nou coronavirus, ja que gairebé la majoria de les vacunes desenvolupades consten de dues dosis. És el cas de les de les companyies Moderna, Pfizer i AstraZeneca.
El Consell de Ministres d’aquest dimarts ha autoritzat la compra de 20.830.000 de dosis de la vacuna de Pfizer per immunitzar davant de la Covid-19 a un total de 10,4 milions de persones en Espanya.
Sanitat calcula que es podrien realitzar 80 milions d’immunitzacions davant el nou coronavirus al nostre país, és a dir, gairebé el doble de la població espanyola.
Sanitat preveu que Espanya comptarà amb fins a 140 milions de dosis de vacunes contra la Covid-19 a través dels acords signats per la Comissió Europea amb les diferents companyies farmacèutiques que la desenvolupen.
La priorització entre els grups de persones es va a fer “en base a un marc ètic”: “principi d’igualtat, necessitat, equitat, protecció a la discapacitat, benefici social, reciprocitat i solidaritat”. A més, el ministre de Sanitat ha explicat que s’han establert 18 grups poblacionals en funció de quatre tipus de risc: mortalitat, exposició a la malaltia, impacte socioeconòmic i transmissió de la mateixa.
La primera etapa de vacunació serà entre gener i març de 2021, quan es preveu un “subministrament molt limitat”. La segona serà entre març i juny, durant el qual s’anirà realitzant un “increment progressiu” en el nombre de persones vacunar. Finalment, en la tercera etapa, a partir de juny, l’objectiu és haver cobert ja a “tots els grups prioritaris”. Continua la lectura de El Govern aprova el pla per vacunar contra la COVID en tres etapes des de gener: sanitaris i majors en residències seran els primers