La Gran Barrera de Corall australiana s’ha reduït a la meitat des del 1995

La Gran Barrera de Corall australiana ha perdut més de la meitat dels coralls des del 1995. L’augment constant de la temperatura de l’aigua, propiciat per la crisi climàtica, emblanqueix els coralls, que perden els nutrients i acaben morint, de manera que es posa fi a un dels ecosistemes més valuosos del fons marí.

L’emblanquiment de la Gran Barrera de Corall en els últims anys estava ja contrastat, però un nou estudi fet per científics del Centre of Excellence for Coral Reef Studies ( CoralCoE) i publicat aquest dimecres a la revista Proceedings of the Royal Society quantifica la reducció en la “població de coralls” de la Gran Barrera.

“Hem descobert que el nombre de coralls petits, mitjans i grans de la Gran Barrera de Corall s’ha reduït més d’un 50% des dels anys 90. El declivi ha tingut lloc tant en aigües profundes com poc profundes, i per a totes les espècies de corall”, explica el coautor de l’estudi i investigador del CoralCoE Terry Hughes. L’estudi ha analitzat les quantitats de tots els tipus de corall que hi havia des del 1995 fins al 2017.

Les caigudes més fortes es van produir després dels esdeveniments contrastats de blanqueig massiu els anys 2016 i 2017, per pujades especialment grans en la temperatura de l’aigua. Però no són els únics: aquest any també s’ha tornat a detectar un blanqueig massiu.

La pèrdua de població gran, mitjana i petita significa també que la capacitat de la barrera de regenerar-se es redueix. El grans coralls són com mares que produeixen les larves que es convertiran en petits coralls que aniran creixent. Però la reducció tant de les mares com dels petits és patent a tota la Gran Barrera, diu el científic. “Els resultats mostren que l’habilitat de la Gran Barrera de Corall per recuperar-se, la seva resiliència, està compromesa en comparació amb el passat, perquè hi ha menys [coralls] bebès i també menys [coralls] adults de cria”, diu Hughes.

“Ens pensàvem que la Gran Barrera de Corall estava protegida per la seva gran mida, però els nostres resultats mostren que fins i tot el sistema d’esculls més gran del món està cada vegada més compromès i en declivi”, alerta el científic.

https://www.muyinteresante.es/naturaleza/articulo/la-gran-barrera-de-coral-australiana-pierde-la-mitad-de-sus-corales

https://www.ara.cat/internacional/Gran-Barrera-Corall-australiana-reduit-meitat-canvi-climatic_0_2544945591.html?utm_medium=social&utm_campaign=echobox&utm_source=Twitter#Echobox=1602681303

La Gran Barrera de Coral Australiana pierde la mitad de sus corales

barrera-coral-espacio

27 años han bastado para que uno de los lugares naturales más bonitos de la Tierra se haya degradado de manera alarmante. Según un nuevo informe publicado en la revista Proceedings of the National Academy of Sciences, PNAS, la Gran Barrera de Coral Australiana, el mayor arrecife de coral del mundo, ha perdido la mitad de su población. ¿Cuáles han sido las causas?

Varias han sido las causas de este deterioro difícilmente recuperable de este lugar incluido dentro del Patrimonio de la Humanidad de la Unesco. Por un lado el aumento constante e imparable de la temperatura de los océanos y las tormentas tropicales, cada vez más intensas, tienen parte de la culpa. Sin embargo otro factor natural ha influido de manera muy notoria en este deterioro de la barrera de coral: la colonización de una especie invasiva de estrella de mar.

Y es que aunque desde fuera pueda parecer que las estrellas de coral son bellas e inofensivas, la realidad es bien distinta. Acanthaster planci, una estrella de mar conocida como corona de espinas se alimenta del coral y es la responsable de la merma del 42 por ciento de la población total. De hecho, si los investigadores logran parar el avance de esta estrella de mar, los corales se recuperarían poco a poco a un ritmo del 0,89 por ciento cada año.

Por su parte las tormentas tropicales son las responsables del 48 por ciento de la pérdida de coral mientras el aumento de la temperatura de los océanos ha provocado la pérdida de un protozoo unicelular que dota de color a los corales, lo que ha producido su blanqueamiento.

No podemos parar las tormentas, pero quizá podamos detener a las coronas de espinas. Si lo conseguimos, le daremos una mayor oportunidad a la Gran Barrera para que se adapte a retos como el aumento de la temperatura de los mares y la acidificación de los océanos”, explicaba John Gunn, el director ejecutivo del AIMS, en un comunicado.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *