L’astrofísica torna a ser protagonista dels premis Nobel d’aquest any, i concretament els forats negres. És una tendència que és repeteix últimament. Aquests forats negres que han de fer concórrer la física quàntica i la física relativista en un futur. El premi Nobel s’ha donat per un estudi teòric dels forats negres i d’altra banda a l’estudi concret que ens mostra el forat negre que tenim al centre (aproximadament) de la nostra galàxia. Desprès d’aquests premis Nobel,  tots hem de tenir clar que els forats negres influenciaran  la nostra vida d’una manera o d’una altra.

L’anglès Roger Penrose, l’alemany Reinhard Genzel i la nord-americana Andrea Ghez reben el guardó d’aquest any.

Personalment m’ha agradat que hi hagi una altra dona que ha rebut el premi Nobel de física. Aquesta és la quarta, anteriorment:

Marie Curie
Premi Nobel de Física l’any 1903 (conjuntament amb Pierre Curie). Premi Nobel de Química l’any 1911.

Maria Göppert-Mayer
Premi Nobel de Física l’any 1963 (conjuntament amb J. Hans Jensen).

Dona Strickland
Premi Nobel de Física l’any 2018 (conjuntament amb Arthur Ashkin i Gérard Mourou).

https://www.lavanguardia.com/ciencia/20201006/483889154051/nobel-fisica-2020-agujeros-negros.html

El inglés Roger Penrose, el alemán Reinhard Genzel y la estadounidense Andrea Ghez han sido reconocidos con el premio Nobel de Física 2020, según ha anunciado la Real Academia de Ciencias Sueca, por su trabajo sobre “los secretos más oscuros del universo”, los agujeros negros.

Penrose ha recibido el galardón“por el descubrimiento de que la formación de un agujero negro es una sólida predicción de la teoría general de la relatividad”. Genzel y Ghez comparten el premio por “el descubrimiento del objeto compacto supermasivo del centro de nuestra galaxia”. Continua la lectura de La investigació sobre els forats negres, Nobel de Física 2020 →