Llacs sota el gel de Mart, una troballa que fa pensar que hi pot haver microorganismes

Tindrien una concentració molt elevada de sal, cosa que explicaria per què l’aigua es pot mantenir líquida a tan baixa temperatura.

S’anomena descens crioscòpic a la disminució de la temperatura de congelació que experimenta una dissolució respecte de la temperatura de congelació del dissolvent pur.

Totes les dissolucions que, en refredar-se, el dissolvent solidifica pur sense el solut, tenen una temperatura de congelació inferior a la del dissolvent pur. I la magnitud el descens crioscòpic, {\displaystyle \Delta T_{\rm {c}}}, ve donada per la diferència de temperatures de congelació (o de fusió) del dissolvent pur i de la dissolució, {\displaystyle \Delta T_{\rm {c}}=T_{\rm {f}}^{*}-T_{\rm {f}}\,}

Descens crioscòpic experimentat per una dissolució aquosa d’etanol en funció de la molalitat[7]

Raoult de forma experimental arribà a la següent relació pel cas del descens crioscòpic de dissolucions diluïdes amb soluts que no es dissocien (no electròlits), que s’anomena llei de Raoult del descens crioscòpic.

Llacs de diverses mides han estat descoberts sota el gel del pol sud de Mart, segons revela un estudi publicat a la revista “Nature Astronomy” per un equip de científics italians liderat per Elena Pettinelli, de la Universitat dels Estudis Roma Tres.

Fa uns quants anys, les dades captades pel radar MARSIS, llançat el 2003 amb la nau Mars Express, suggerien que, a Mart, hi podia haver llacs d’aquest tipus, similars als que existeixen a diversos llocs de la Terra -a l’Antàrtida, a Groenlàndia, a Islàndia i al Canadà.

Però després d’anys d’anàlisi de les dades, faltaven proves que hi certifiquessin l’existència de llacs d’aigua líquida i, en cas d’existir-hi, devien estar a una gran profunditat.

Els científics italians han fet servir tècniques utilitzades pels satèl·lits que orbiten la Terra per detectar llacs subglacials a l’Antàrtida, i les han aplicat a una regió de 250×300 km2.

Finalment, han pogut trobar proves de l’existència de diversos llacs a la regió d’Ultimi ScopuliEl més gran té unes dimensions de 20×30 quilòmetres. Pel què han deduït, hi ha diversos llacs, separats els uns dels altres per bandes de terreny sec.

{\displaystyle \Delta T_{\rm {c}}=k_{\rm {f}}\cdot m}

https://www.ccma.cat/324/llacs-sota-el-gel-de-mart-una-troballa-que-fa-pensar-que-hi-hagi-microorganismes/noticia/3049714/

https://ca.wikipedia.org/wiki/Propietat_col%C2%B7ligativa#Descens_criosc%C3%B2pic

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *