Les poblacions de fauna salvatge han caigut un 68% des de 1970

Un estudi de WWF adverteix que la desaparició d’ecosistemes augmenta el risc de contreure malalties infeccioses com la Covid-19

Dos terços de la fauna salvatge del planeta, un 68%, han desaparegut els últims 50 anys. I ha estat, sobretot, per la tala de boscos per fer-hi cultius, i pels hàbits de consum i alimentació humanes. És la conclusió d’un estudi del Fons Mundial per a la NaturaWWF.

L’organització ecologista adverteix que perjudicar els ecosistemes augmenta el risc de contreure malalties infeccioses com la Covid-19. Entre les possibles solucions hi ha el canvi dels patrons de producció i consum d’aliments.

A la mateixa conclusió arriba un estudi austríac publicat paral·lelament a la revista Nature, que diu que la clau per salvar la biodiversitat és canviar l’alimentació humana. Transformar la indústria agroalimentària i consumir menys productes d’origen animal podria alentir, o fins i tot revertir, la situació. Això sí, caldria combinar-ho amb altres mesures contra l’emergència climàtica.

Pèrdua de biodiversitat

L‘informe de WWF, Planeta Viu 2020 revela que les poblacions mundials de mamífers, ocells, rèptils, amfibis i peixos han disminuït un 68% de mitjana en l’últim mig segle.

El retrocés de les espècies d’hàbitats d‘aigua dolça -peixos, ocells, amfibis i mamífers- arriba al 85% i entre les regions que més espècies han perdut, a les zones tropicals de l’Amèrica Central i l’Amèrica Llatina, la xifra és del 94%.

L’índex Planeta Viu, que es calcula en cooperació amb la Societat Zoològica de Londres, ZSL, es compta a partir de més de 4.000 espècies de vertebrats de 21.000 poblacions d’animals arreu del món.

Marco Lambretti, director de WWF, assegura que, en relació amb l’evolució del planeta, l’acceleració de la pèrdua de biodiversitat en els últims 30 anys és un “ecosuïcidi”:

“El nostre planeta mostra signes d’alerta vermells per fallada del sistema. Assistim a la destrucció de la natura per la humanitat.”

Afegeix que, amb els efectes de l’escalfament climàtic, com sequeres i incendis devastadors. en els hàbitats naturals, es posen “en perill d’extinció el 20% de les espècies salvatges d’aquí a finals de segle”.

En 50 anys, diu l’informe, “el nostre món s’ha transformat per una explosió del comerç, el consum i el creixement de la població“.

La humanitat supera cada any el seu ‘pressupost biològic’ consumint per damunt de les capacitats de regeneració de la Terra.”

Les causes d’aquestes xifres dramàtiques estan relacionades amb el sistema productiu, comercial, energètic i d’alimentació i són les mateixes que intervenen en la crisi climàtica i en l’aparició de malalties infeccioses d’origen animal com la Covid-19.

La desforestació extingeix ecosistemes i espècies animals (PIXABAY)

Desforestació i activitat humana

La desforestació per ampliar les zones de pastura i cultius augmenta de manera accelerada, i també el consum d’aigua per al reg i el bestiar.

El 2019, les selves tropicals, la conservació de les quals es considera crucial per frenar el canvi climàtic, van desaparèixer a un ritme d’un camp de futbol cada sis segons, segons el servei de vigilància Global Forest Watch.

Fran Price, líder de pràctica forestal mundial de WWF International, assegura que la desforestació a favor d’una agricultura a gran escala, com la producció d‘oli de palma, soja i vedella, i l’explotació marina, per a la producció d’aliments porta a la pèrdua de la vida salvatge i a un sistema producció i d’alimentació insostenibles.

“La desforestació i, en el sentit més ampli, la pèrdua d’hàbitat, que es basa en la forma en què produïm i consumim aliments, és la principal causa d’aquest dramàtic declivi.”

I més insostenible és que, després, un terç dels aliments produïts, 1.300 milions de tones, acaba malbaratant-se.

L’agricultura a gran escala no és sostenible, segons l’informe (PIXABAY/Erich Westendorp)

Els ecologistes diuen que conservar els boscos existents i restaurar els danyats redueix el risc d’inundacions, ajuda a limitar l’escalfament global emmagatzemant més carboni i protegeix la biodiversitat.

Risc de malalties infecciones 

Els científics afirmen que el ràpid ritme de desforestació també és un factor important en la propagació de les malalties zoonòtiques, que es transmeten dels animals als humans, com ara la Covid 19, o altres com l’ebola:

“Amb la desforestació i l’augment de la vida silvestre, les interaccions entre bestiar i ésser humà, hi ha més probabilitats de vessament de malalties zoonòtiques com l’Ebola, com la Covid-19.”

Price afegeix que els boscos actuen com a “amortidors per mantenir aquestes malalties allunyades dels éssers humans i, com més les destruïm, més possibilitats hi haurà de desencadenar alguna cosa que pugui tenir greus impactes sobre la humanitat”.

Revertir la corba és possible

L’única manera d’evitar la desaparició de més espècies a partir de l’any 2050 passa per transformar la indústria de l’alimentació per fer-la menys dependent dels productes animals i engegar reformes ambicioses en la protecció dels ecosistemes.
Aquest és el missatge més optimista de David Leclère, investigador de l’Institut Internacional d’Anàlisis de Sistemes Aplicats, IIASA, i principal autor de l’estudi que porta el nom de “Revertir la corba” , que complementa l’informe Planeta Viu 2020.

“El més ambiciós és que, combinant aquestes intervencions, ens permet estimar que és possible revertir el declivi de la biodiversitat d’aquí al 2050.”

Gràfic de l’estudi “Revertir la corba” de l’IIASA publicat a Nature (Institut Internacional d’Anàlisi de Sistemes Aplic)

La recepta passa per fer créixer fins al 40% de la superfície terrestre les àrees protegides, que ara arriben només al 14%; i restaurar un 8% les terres degradades abans del 2050.

L’estudi apunta que, per evitar un augment del preu dels aliments, cal enfocar l’alimentació, els hàbits de consum i la indústria alimentària cap a una dieta amb menys impacte mediambiental i cap a la reducció de residus.

L’estudi proposa un canvi cap a una alimentació humana més sostenible (PIXABAY/Steve Brissinne)

Compromís global

Leclère recorda que cal actuar de pressa per evitar que “més espècies i ecosistemes desapareguin o arribin a un punt de no retorn”. I afegeix que per si soles aquestes mesures no són suficients si no es lluita contra l’emergència climàtica per assegurar la pervivència dels ecosistemes.

I per fer-ho possible, investigadors i ecologistes coincideixen que cal un “compromís i esforços valents de governs i empreses” per fer més sostenibles les cadenes de subministrament mundials i una presa de consciència i responsabilitat dels consumidors sobre l’impacte dels seus hàbits en la natura.

https://www.ccma.cat/324/el-planeta-perd-gairebe-un-70-dels-animals-salvatges-en-nomes-50-anys/noticia/3045981/

“Mai no s’ha necessitat més un ‘New Deal for Nature and People’ que aturi i comenci a invertir la pèrdua de biodiversitat.”

https://www.publico.es/sociedad/perdida-biodiversidad-poblacion-fauna-salvaje-caido-68-1970.html

La pérdida de biodiversidad es cada vez más alarmante. Tanto es así, que las poblaciones de fauna salvaje han caído una media del 68% desde 1970, según el Indice del Planeta Vivo publicado este jueves por el Fondo Mundial para la Naturaleza (WWF). El ritmo en el que los vertebrados van desapareciendo ha crecido un 8% respecto a los datos del último estudio, que fue publicado hace dos años.

La situación en la región de Latinoamérica y el Caribe se presenta especialmente dramática, ya que allí el descenso de población animal ha caído una media del 94% entre 1970 y 2016. Lo mismo ocurre con la caída de especies de agua dulce, que han disminuido un 84% en todos estos años.

Las causas de esta degradación tienen que ver, según los expertos del grupo conservacionista, con la actividad humana, que ha dañado “gravemente” los hábitats y los recursos naturales de los que depende la vida silvestre. De esta forma, la publicación señala directamente a la deforestación, la agricultura intensiva y el tráfico de especies como principales causantes de la pérdida de biodiversidad.

“La naturaleza está siendo transformada y destruida a una velocidad sin precedentes en la historia”

El ser humano se ha expandido por todos los rincones del planeta, extrayendo sus recursos sin límites. Esta realidad ha propiciado que el 75% de la superficie terrestre no helada haya sido modificada por el hombre. Apenas quedan lugares vírgenes en este mundo, lamenta el informe, que señala pequeños resquicios territoriales donde la biodiversidad permanece intacta (en Rusia, Canadá, Brasil o Australia).

“La conclusión es clara: la naturaleza está siendo transformada y destruida a una velocidad sin precedentes en la historia, con un coste muy alto para el bienestar del planeta y de la humanidad. La pérdida de biodiversidad es un auténtico reto para la economía, el desarrollo y la seguridad global”, ha señalado Enrique Segovia, Director de Conservación de WWF España.

La publicación recalca también que la pérdida de biodiversidad tiene unas consecuencias directas en las formas de vida de los seres humanos, sobre todo en términos de seguridad alimentaria, ya que la caída de poblaciones animales y vegetales rompe el equilibrio de los ecosistemas y disminuye los recursos alimentarios de los que dispone el ser humano. Es por ello que desde WWF reclaman un cambio de rumbo global que ponga fin a los sistemas agrícolas y ganaderos de tipo intensivo, principales causantes de esta crisis ecológica.

“Sabemos que esta gran transformación requerirá un esfuerzo colectivo global sin precedentes; que el aumento de los esfuerzos de conservación es imprescindible, pero que debe sumarse a los cambios en la forma de producir y consumir nuestros alimentos y energía. Los ciudadanos, los gobiernos y los líderes empresariales de todo el mundo deberán formar parte de un movimiento por el cambio con una escala, urgencia y ambición nunca antes vistas”, concluye Segovia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *