Groenlàndia va registrar una pèrdua rècord de capa de gel el 2019

El desglaç de les glaceres és un dels majors contribuents a l’augment de el nivell de la mar: uns 0,76 mil·límetres per any, del total d’uns 3,5 mil·límetres anuals d’augment mitjà entre de 2005 a 2017.

La banquisa estival ha minvat tant a l’estret de Fram, al nord de l’Àrtic entre Noruega i Groenlàndia, que els investigadors que viatgen cada any a aquest lloc parlen de les superfícies perdudes com si recordessin amics difunts.

El desglaç de les glaceres de Groenlàndia, el desglaç de la banquisa a l’Àrtic i l’increment del cabal dels rius per l’augment de les precipitacions a Sibèria han contribuït a una descàrrega d’aigua dolça a l’estret de Fram, un augment d’un 60 per cent en la primera meitat d’aquesta dècada.

Aquest aigua profunda impulsa la cinta transportadora marina. I ocorre principalment aquí, a l’estret de Fram, el portal entre l’Àrtic i l’Atlàntic Nord. Aquí, l’aigua atlàntica salada i càlida transportada a nord des dels tròpics en el corrent del Golf es topa amb l’aigua àrtica més freda i dolça. La barreja es refreda, comença a enfonsar-se i torna a sud. Impulsada per les diferències de densitat entre les dues corrents i agitada pels vents a la superfície, la circulació oceànica es posa en marxa.

La frenada abrupta del corrent fa uns 950 000 anys va conduir el planeta a una llarga sèrie de glaciacions. Més recentment, fa uns 13 000 anys, Europa es va sumir en una onada de fred de 2000 anys coneguda com Dryas Recent, quan el corrent es va debilitar molt.

Tot i que no arribi a aturar-se, l’efecte de l’afebliment de la circulació oceànica s’observarien a tot el món. Com el corrent de l’Golf escalfa Europa septentrional fins a 5,5 graus Celsius, un descens de la calor que flueix cap al nord tornaria més freds els hiverns europeus. Una versió exagerada d’aquesta hipòtesi va ser el tema de la pel·lícula de 2004 El dia de demà.

https://www.publico.es/sociedad/crisis-climatica-groenlandia-registro-perdida-record-capa-hielo-2019.html

Groenlandia sufrió el año pasado una pérdida anual de masa de hielo cifrada en unas 532 gigatoneladas, lo que supone un 15 % más que lo registrado en 2012 y revierte la tendencia de menor pérdida observada en el periodo 2017-2018, según un estudio que publica Communications Earth & Environment.

La capa de hielo de Groenlandia es uno de los mayores contribuyentes al aumento del nivel del mar y se asocia con unos 0,76 milímetros por año, del total de unos 3,5 milímetros anuales de aumento medio entre de 2005 a 2017, recuerda la revista del grupo Nature.

Un equipo de expertos encabezado por Ingo Sasgen, del Instituto alemán Alfred Wegener de Investigación Polar y Marina, usó datos de 2013 a 2019 procedentes de las misiones espaciales GRACE (Experimento Climático y de Recuperación de la Gravedad) y GRACE-FO para cuantificar la pérdida de masa de hielo.

Los datos señalan que solo en julio del año pasado se registró una pérdida de la capa de hielo de unas 223 gigatoneladas y en el conjunto de 2019 fue de 532, un descenso “sin precedentes” en el periodo 1948-2019.

Este récord rompe la tendencia de los dos años previos, cuando el nivel de fusión fue “anormalmente bajo” y la pérdida de hielo fue un 58 % menos que el promedio de 2003 a 2018.

El equipo atribuye ese menor nivel a dos veranos anormalmente fríos en el oeste de Groenlandia y a la cantidad de nevadas en otoño e invierno en el este del territorio.

Sin embargo, en el verano de 2019, las condiciones se invirtieron en gran medida, con el dominio de las condiciones anticiclónicas sobre la capa de hielo y el avance de masas de aire cálido de latitud media hacia el noroeste Groenlandia, lo que se combinó con bajos niveles de nevadas.

A pesar de la desaceleración registrada en 2017 y 2018 y la gran variabilidad de un año a otro, la rápida pérdida en 2019 indica que la capa de hielo de Groenlandia “ha permanecido en una trayectoria de creciente pérdida de masa desde finales de los años 90 en respuesta al calentamiento del Ártico”, escriben los autores.

Entre 2003 y 2016, la capa de hielo de Groenlandia fue uno de los mayores contribuyentes al aumento del nivel del mar, ya que perdió cerca de 255 gigatoneladas de hielo por año.

El fracking ha de tipificar-se com un delicte d’acció pública

Descripció exacte i molt completa de tot plegat:

Continua la lectura de El fracking ha de tipificar-se com un delicte d’acció pública

El perillós peix aranya, un animal molt comú a les platges catalanes amb fort verí

La picada d’aquesta espècie pot arribar a provocar conseqüències molt greus. L’aranya blanca, l’aranya monja o el dragó (Trachinus draco) és un peix de la família dels traquínids molt perillós per als banyistes: el seu verí produeix insuficiència respiratòria i dolor. S’estén arreu de la Mediterrània i de la Mar Negra. A l’Atlàntic Oriental, des de Noruega fins al Senegal, incloent-hi les illes Madeira i CanàriesEspècie bentònica sobre fons de sorra i de fang, des de la línia de costa fins als 300 m, però sobretot, entre els 5 i 10 m.

La mort d’un menor de 16 anys el passat dissabte per la picada d’un peix aranya ha fet saltar totes les alarmes pel perill que pot arribar a generar aquesta espècie tan comuna. El noi, que feia submarinisme a Platja d’Aro (Garrotxa), duia una càmera de vídeo aquàtica que va registrar l’atac del peix. Aquest li va picar al coll, i el seu verí va provocar al jove una insuficiència respiratòria.

Després d’aquest fatídic incident, són moltes les incògnites que sorgeixen sobre aquesta espècie, també coneguda amb el nom ‘aranya de mar‘. És molt important saber com actuar després d’una picada d’aquest peix, ja que si no les conseqüències podrien ser molt greus.

Els perills de la picada del peix aranya

El peix aranya o aranya de mar és una espècie molt comuna al Mar Mediterrani (especialment a la Costa Brava), a l’est del mar Cantàbric i a l’Oceà Atlàntic. Aquest animal pot arribar a fer entre 10 i 50 centímetres de llarg, i es caracteritza per amagar-se sota la sorra, deixant visibles només els ulls i la verinosa aleta dorsal. Això provoca que molts banyistes el trepitgin accidentalment i posteriorment hagin de ser atesos pels socorristes i efectius del SEM.

La toxina que desprèn causa inicialment un dolor intens i punxant que s’irradia a tota l’extremitat i pot arribar a durar fins a 24 hores. Pot aparèixer també edema, pal·lidesa, adormiment o eritema a la zona, i en els casos més extrems es dona lloc a dificultat respiratòria, visió borrosa, vòmits, convulsions o necrosi. Si es complica, pot provocar la mort per xoc anafilàctic (reacció al·lèrgica generalitzada produeix una disminució de la pressió arterial).

https://ca.wikipedia.org/wiki/Aranya_blanca

https://www.naciodigital.cat/noticia/207528/es/peix/aranya/pot/ser/mortal

Els microplàstics ja estan en els teixits del cos humà

La contaminació plàstica, que es fa cada vegada més patent a la terra, l’aigua i l’aire, s’ha fet detectat també en òrgans i teixits humans en forma de micro i nanoplàstics.

Les aigües atlàntiques contenen entre 12 i 21 milions de tones de petits deixalles plàstics en tan sols els seus primers 200 metres de superfície, segons un estudi de Nature Communications. Segons estudis previs, en els últims 65 anys s’han abocat a l’oceà Atlàntic entre 14 i 47 milions de tones d’escombraries plàstica a granel de tota mena. Veure : https://www.publico.es/sociedad/microplasticos-oceano-oceano-atlantico-microplasticos-creia.html

https://www.ecoticias.com/residuos-reciclaje/204272/microplasticos-estan-tejidos-cuerpo-humano

“Hay evidencia de que el plástico se está abriendo camino en nuestros cuerpos, pero muy pocos estudios lo han buscado allí. Y en este punto, no sabemos si este plástico es solo una molestia o si representa un peligro para la salud humana”, explica Charles Rolsky, que ha presentado un estudio al respecto en la Reunión y Exposición Virtual de Otoño de 2020 de la American Chemical Society (ACS). Continua la lectura de Els microplàstics ja estan en els teixits del cos humà

Els dubtes amb el menjar congelat i el coronavirus: hi ha risc de contagi?

Xina ha prohibit importacions des de zones d’expansió de virus. Els experts veuen possible el contagi, però ho creuen molt poc freqüent. La Covid-19 hauria d’arribar de l’envàs al sistema respiratori, un procés difícil. D’altra banda, crec que es lògic pensar segons la manera de fer de la Xina amb alertes microbiològiques, (amb excepcions), en tenir certes preocupacions. Recordem que al mes de gener ja arribaven notícies de la Xina que avisaven d’un virus diferent, el qual, ens va sorprendre a tots. Tindran ara també raó?

https://www.eleconomista.es/internacional/noticias/10727539/08/20/Las-dudas-con-la-comida-congelada-y-el-coronavirus-hay-riesgo-de-contagio.html

Ya son más de seis los meses que el coronavirus es objeto de estudio a nivel global y las vías de contagio aún no son del todo conocidas. La permanencia del virus en las superficies y alimentos es uno de los campos de batalla en la investigaciones, pero tras medio de año aparece en el horizonte una nueva pregunta: ¿puede la covid-19 llegar a través de los alimentos congelados? Coronavirus, última hora, en directo.

En China, kilometro cero de la pandemia, no lo tienen claro. Tal y como informa Bloomberg, este fin de semana, y después de encontrar muestras sospechosas en paquetes de alitas de pollo congelado llegadas desde Brasil a la ciudad de Shenzhen, el país ha prohibido la importación de productos congelados desde las zonas en las que el coronavirus tenga una mayor expansión. La medida, compartida también por Hong Kong, pone en tela de juicio la aparente seguridad que existía acerca del conocimiento del comportamiento del virus en las superficies.

Qué objetos y hábitos contagian el coronavirus y cuáles no

Qué objetos y hábitos contagian el coronavirus y cuáles no

Si bien es cierto que las certezas respecto a la enfermedad varían con el paso de los meses, los expertos no las tienen todas consigo. Creen posible el contagio, ya que el virus puede sobrevivir en entornos fríos como el de las cadenas de congelados, pero consideran que las circunstancias que se deben dar para el contagio son tan concretas que hacen muy residual el riesgo de contraer el coronavirus.

Así lo piensa Benjamin Cowling, director de epidemiología de la Universidad de Hong Kong, que califica el riesgo como “muy bajo”. El cientiífico asegura que es modo de transmisión poco frecuente, aunque sí es posible. La premisa: que el virus, una vez haya sobrevivido congelado, llegue a las manos de una persona y, de ahí, a su boca o nariz.

En ese sentido, la Organización Mundial de la Salud (OMS), que lidera las recomendaciones contra el virus, es prudente. Su director regional para el Pacífico Occidental, Takeshi Kasai, mantiene que “hasta ahora nuestras observaciones o la evidencia proveniente de los últimos siete meses de epidemiología es que es poco probable”.

Zhong Nanshan, uno de los asesores principales en China para la lucha contra el coronavirus, va en la misma línea: “Es relativamente raro”. El experto aboga por no exagerar ante un aspecto del virus del que, por el momento, no se pueden extraer conclusiones demasiado negativas.

China patenta una candidata a vacuna contra el coronavirus que podría ser producida en breve

China patenta una candidata a vacuna contra el coronavirus que podría ser producida “en breve”

Una de las líneas de investigación es la que trata de esclarecer la carga viral que posee el coronavirus cuando sobrevive al proceso de congelación de los alimentos. Sarah Cahill, encargada de normas alimentarias del Codex Alimentarius (organismo que redacta las normas sobre alimentación amparadas por la OMS y la ONU) mantiene que es vital conocer a ciencia cierta si el virus que se detecta en las superficies de los envases o los alimentos que los contienen es lo suficientemente peligroso o, por el contrario, llega inocuo a esa fase.

El plástico es uno de los materiales en los que el virus aguanta más tiempo. Según la OMS, puede almacenar el virus en torno a 72 horas, más que en el cartón o el cobre. El organismo recomienda en su página web, por precaución, la limpieza de manos con jabón o gel desinfectante siempre que se haya manipulado alguno de estos productos.

L’Àrtic podria quedar-se sense gel marí el 2035

Les altes temperatures durant l’últim període interglacial han desconcertat als científics durant dècades. Per primera vegada, podem començar a veure com l’Àrtic va quedar lliure de gel marí durant l’últim interglacial.

https://www.publico.es/ciencias/crisis-climatica-artico-quedarse-hielo-marino-2035.html

Un nuevo estudio respalda las predicciones de que el océano Ártico podría estar libre de hielo marino en 2035, gracias a la evidencia pasada analizada en el último periodo interglaciar, hace unos 127.000 años.

Así se recoge en un estudio dirigido por el Centro Hadley de la Oficina Meteorológica del Reino Unido (Met Office) y publicado en la revista Nature Climate Change.

Las altas temperaturas en el Ártico durante el último periodo interglaciar han desconcertado a los científicos durante décadas. Ahora, un modelo climático del Centro Hadley ha permitido a un equipo internacional de investigadores comparar las condiciones del hielo marino del Ártico durante el último interglaciar con las temperaturas actuales. Continua la lectura de L’Àrtic podria quedar-se sense gel marí el 2035

El desgel a Groenlàndia supera el punt de no retorn. (vídeo)

Ja hem arribat tard per frenar la fosa de gel a Groenlàndia.

Superat el punt de no retorn”, ja ens podem acostumar a aquesta afirmació perquè serà el denominador climàtic durant els propers lustres i decennis. Ja no es tracta de batre rècords de temperatura, sinó de superar el límit crític de la natura, i aquest és un dels primers exemples.

En 40 anys de dades de satèl·lit de Groenlàndia, les glaceres han perdut tant de gel que si l’escalfament del planeta s’aturés avui mateix, la capa de gel continuaria minvant. Tant contundent, i tant clar. Les glaceres han superat el punt crític, el gel que aboca a l’oceà supera en escreix les nevades que s’acumulen a la superfície de la capa de gel.

Aquesta és la conclusió d’un estudi fet pel Centre d’Investigació Polar i Climàtic Byrd de la Universitat d’Ohio i publicat a la revista Nature Communications Earth and Environment.

 

Els investigadors han analitzat dades mensuals de satèl·lit de més de 200 grans glaceres que desemboquen a l’oceà. Durant la dècada del 1980 a 1990, la quantitat de neu precipitada i el gel que es fonia o desprenia estava en equilibri. Durant aquests anys es va descobrir que la quantitat de gel que es perdia era de 450 gigatones, uns 450 mil milions de tones, que eren compensats per les nevades.

La quantitat de gel que es perd cada any va començar a augmentar a l’entorn de l’any 2000, amb un augment de la pèrdua de gel de 500 gigatones anuals. En canvi, les nevades no van augmentar, i durant la darrera dècada la quantitat de pèrdua de gel de les glaceres s’ha mantingut. Aquesta situació fa que any rere any la diferència entre la quantitat de gel que es fon i el que aporta les nevades sigui més gran. Dins el clima actual, s’estima que la capa de gel només guanyarà massa de gel un de cada 100 anys.

Aquests mapes mostren la quantitat de dies de fosa de neu i la seva anomalia.

 

De mitjana, les grans glaceres de Groenlàndia s’han retirat uns 3 km des de 1985. Les aigües de l’oceà han penetrat per les part profundes de la glacera, la qual cosa implica una fosa afegida i és un gran fre perquè les glaceres tornin a créixer fins a les dimensions de fa unes dècades.

La reducció de les glaceres de Groenlàndia repercuteix en tot el planeta perquè és un dels principals contribuents a l’augment del nivell del mar. L’any 2019, el gel que es va desprendre o fondre de Groenlàndia va fer augmentar en 2,2 mm el nivell dels oceans en només dos mesos. Continua la lectura de El desgel a Groenlàndia supera el punt de no retorn. (vídeo)

La Xina registra la patent del seu primer vaccí contra la Covid-19

La candidata està sent desenvolupada per la companyia biofarmacèutica Cansino Biologics i l’Institut de Biotecnologia de Pequín.

Segons la patent, la vacuna pot ser produïda en massa en un curt període de temps i  és ràpida i fàcil de preparar.

https://www.lavanguardia.com/ciencia/20200817/482869525919/china-registra-primera-patente-vacuna-coronavirus.html

La Oficina Estatal de la Propiedad Intelectual de China (SIPO, por sus siglas en inglés) ha aprobado la primera patente del país de una candidata a vacuna contra la Covid-19 que podría “ser producida en masa en un breve periodo de tiempo”, según recoge hoy la prensa local. La vacuna, desarrollada por el Instituto de Biotecnología de Pekín y la compañía biofarmacéutica china CanSino Biologics, ya comenzó a usarse a finales de junio en militares chinos.

La patente de la SIPO indica que la candidata, que usa un virus debilitado del resfriado común -un adenovirus tipo 5-, ha mostrado una “buena respuesta inmunológica en ratones y roedores y puede inducir al cuerpo a producir una fuerte respuesta inmune celular y humoral en poco tiempo”, recoge el periódico cantonés Southern Metropolis.

Un técnico trabaja en una instalación de CanSino Biologics en Tianjin, China
Un técnico trabaja en una instalación de CanSino Biologics en Tianjin, China (China Stringer Network / Reuters)

En el registro se asegura que la candidata “puede ser producida en masa en un corto periodo de tiempo” y que es “rápida y fácil de preparar”. Su seguridad y efectividad deberá confirmarse en la fase III del ensayo clínico, que acaba ser lanzado en Rusia de la mano de la compañía Petrovax y también tendrá lugar en Arabia Saudí, si bien CanSino se encuentra en negociaciones con otros países. Continua la lectura de La Xina registra la patent del seu primer vaccí contra la Covid-19

La ciència del canvi climàtic té més segles del que penses …

L’article  també afegeix de títol: …I la va començar una dona… No m’agrada aquest titular, no importa qui la va començar, el que importa es que l’efecte hivernacle ja te 200 anys d’història. Te mèrit que en aquells temps una dona pogués fer investigació, això si.

No podem esperar més segles per actuar contra l’emergència climàtica, senzillament perquè no tenim aquest temps, si volem que les condicions ambientals al planeta segueixin sent aptes per a la vida dels éssers humans.

La ciencia del cambio climático tiene más siglos de lo que piensas y la comenzó una mujer

Eunice Foote

La idea del efecto invernadero era ya conocida en la década de 1820, sin embargo, nadie había podido demostrar físicamente como ocurría o qué efectos tenía esa misma en el planeta. 36 años después, fue la investigadora y científica Eunice Foote, que además era activista por los derechos de la mujer; la primera en mostrar cómo podría funcionar realmente.

Para ello, usó una bomba de aire con la que llenó cilindros de vidrio con diferentes gases, uno de ellos con dióxido de carbono (CO2) y los expuso a la luz solar. En este último, Foote observó que el cilindro se había calentado mucho y, “al retirarse, se enfrió muchas veces más” y que “una atmósfera de este gas le daría a nuestra Tierra una temperatura alta”. Estos resultados sugerían ya en 1856 que el CO2 y el vapor de agua atrapan el calor más que otros gases lo que demostraba los efectos potenciales que podrían suceder en nuestro clima si este fenómeno ocurría. Eunice Foote había dado con la clave del cambio climático y nacía, entonces, la ciencia que lo estudia. Continua la lectura de La ciència del canvi climàtic té més segles del que penses …

El mes en què a Madrid es va tornar a disparar el virus: 49 brots i una taxa de contagis que s’ha multiplicat per 19

La Comunitat ha passat de registrar 338 casos setmanals el 17 de juliol a comptabilitzar 6.481 en els últims set dies. Les hospitalitzacions també s’han incrementat, els experts ja parlen de transmissió comunitària. El virus preocupa a Madrid: els nous casos setmanals es multipliquen per sis en 15 dies entre dubtes sobre el rastreig.

https://www.eldiario.es/madrid/mes-madrid-volvio-disparar-virus-49-brotes-tasa-contagios-multiplicado-19_1_6164463.html Continua la lectura de El mes en què a Madrid es va tornar a disparar el virus: 49 brots i una taxa de contagis que s’ha multiplicat per 19