Vulnerables en una segona onada?

Mentre la pandèmia del coronavirus experimenta una relativa estabilització a l’Estat espanyol, diversos països asiàtics s’enfronten a un revifament de l’expansió del virus, que ha obligat, en determinats casos, el retorn de mesures estrictes. Arran de l’evolució de la Covid-19 a Àsia i amb investigadors apuntant a la possibilitat d’un rebrot a Europa cap a la tardor i l’hivern, el qual podria combinar-se amb la grip comuna, analitzem amb experts si l’Estat espanyol està preparat per afrontar una segona onada.

https://www.eltemps.cat/article/10090/vulnerables-a-una-segona-onada

Les escenes de llits amuntegats pels corredors dels hospitals, de sanitaris clamant per equips de protecció adequats i de col·lapse a les línies telefòniques per atendre les persones amb possibles símptomes de coronavirus s’han reduït progressivament fins a convertir-se en problemes relativament puntuals. En les darreres setmanes, la pressió assistencial s’ha relaxat, així com l’estrès d’uns professionals mèdics que acumulen nombroses jornades maratonianes. L’Estat espanyol, no debades, va aconseguir aquest divendres una xifra anhelada des de feia dies: les altes hospitalàries superaven els contagis. Encara més, la dada oficial de morts era la més baixa d’ençà d’un mes. Una certa moderació de la pandèmia que coincideix si fa no fa amb la tendència de la resta de països europeus.

Mentre el vell continent experimenta una relativa estabilització de l’emergència sanitària, Àsia lluita per reduir l’impacte d’una segona onada de contagis per coronavirus. La Xina ha tancat la ciutat de Harbin, Japó ha imposat una nova quarantena en l’illa més afectada per la pandèmia i Corea del Sud, segons les agències locals, s’està preparant per a un possible rebrot una vegada passe l’estiu. De manera més contundent ha actuat Singapur, qui ha decretat un confinament després de superar la primera onada sense emprar mesures tan restrictives. L’existència d’un sistema sanitari profundament desigual i d’assentaments informals de treballadors migrants que viuen en infrahabitatges ha provocat una ràpida expansió del virus. El paradís fiscal, de fet, s’ha convertit en el país amb més infectats del sud-est asiàtic.

L’alerta respecte d’una segona onada, fins i tot més greu que l’actual, fou verbalitzada per Robert Redfield, director del Centre de Control i Prevenció de Malalties dels Estats Units. «Existeix la possibilitat que l’atac a la nostra nació del virus durant el pròxim hivern siga, fins i tot, més difícil», va afirmar. «Mentre el virus encara rondi pel món, el risc d’una segona onada encara existirà», va assenyalar el genetista i investigador científic, Salvador Macip, a aquest setmanari. Margarita del Val, viròloga del Consell Superior d’Investigacions Científiques, fou contundent en una entrevista a Voz Pópuli: «Ens estem preparant per a una segona onada d’aquesta pandèmia». Estem, però, llestos per a un segon rebrot important de la Covid-19 a l’Estat espanyol?

«Si aconseguim enfortir els serveis de recerca, aïllament i seguiment dels contactes que han tingut els infectats, així com controlem les cadenes de transmissió, evitarem que una probable segona onada tinga el mateix impacte que l’actual», respon Pedro Gullón, portaveu de la Societat Espanyola d’Epidemiologia i investigador en Salut Pública, qui assegura: «Si hi ha un segon revifament de la pandèmia, segurament serà inferior. També cal tenir en compte que amb la primera Síndrome Respiratòria Aguda i Greu (SARS) s’esperava una segona onada i, finalment, no s’hi va produir». «La clau, amb tot, és reforçar el múscul de l’àrea de salut pública per fer seguiment dels contactes epidemiològics», insisteix.

Un múscul que, en epicentres de la pandèmia com ara la Comunitat de Madrid, podria quedar-se sense les vitamines necessàries per funcionar a ple rendiment. La presidenta madrilenya, la conservadora Isabel Díaz Ayuso, ha anunciat que no renovarà els 10.000 professionals sanitaris contractats per afrontar la crisi del coronavirus en contraposició a altres executius autonòmics, com ara la Generalitat Valenciana, la qual ha garantit la seua continuïtat fins a les festes de Nadal. «És impensable que hi haguera una segona onada com l’actual. No podem trobar-se amb el mateix escenari. I, per tant, cal reforçar el control previ i la transmissió del virus. No podem fiar-ho tot als hospitals, ja que Espanya ha patit una dècada perduda a causa de les retallades. Necessitem engrandir les actuals xarxes epidemiològiques. En aquest sentit, és irresponsable que la Comunitat de Madrid haja decidit no renovar a personal fonamental per fer aquest rastreig dels infectats», exposa Javier Padilla, metge especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública.

Hospital de campanya del Vall d’Hebrón, a Barcelona| Europa Press

«Al contrari que la Comunitat de Madrid, cal reforçar les plantilles», insisteix l’autor de l’obra A quién vamos a dejar morir. Sanidad pública, crisis y la importancia de lo político (Capitán Swing, 2019), qui proposa: «Si no podem contractar a tècnics de salut pública per manca de professionals qualificats, s’haurà de reconvertir personal d’altres àrees a través d’una formació ràpida. És molt important monitorar els positius, recollir dades i establir protocols de prevenció de la transmissió». «L’estratègia és monitorar i fer un seguiment dels infectats per poder anticipar-te a qualsevol onada o rebrot, és a dir, controlar la transmissió per evitar que s’incremente de manera exponencial. Amb aquest propòsit, sí que seria clau reforçar la plantilla de professionals encarregats de fer seguiment epidemiològic», coincideix Salvador Peiró, especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública i investigador a l’àrea de salut pública de la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica (FISABIO), ubicat València.

Subscripció al butlletí

Rep les novetats d’El Temps al teu correu:

Aquest enfortiment de la xarxa de tècnics responsables de monitorar els contagiats i les cadenes de transmissió del virus, però, hauria de concentrar-se en els territoris, d’entrada, més vulnerables a un revifament de l’expansió de la malaltia. «A la Comunitat Valenciana, per exemple, cal distingir entre les zones rurals i les àrees metropolitanes urbanes. En les zones rurals, la capacitat dels centres de salut per fer seguiment és adequada. A les zones urbanes, en canvi, probablement caldrà reforçar la capacitat de seguiment dels infectats i els seus contactes. Amb tot, és una qüestió que s’ha de dimensionar. A la Comunitat Valenciana, per exemple, tens quasi 200 pobles sense cap cas nou en les darreres setmanes si descomptes les residències, les quals tenen uns patrons diferents respecte de la transmissió comunitària», indica.

Membre del comitè tècnic designat pel president de la Generalitat Valenciana, el socialista Ximo Puig, l’investigador espera «brots locals que es puguen localitzar i controlar». «Estem parlant de brots que puguen donar-se en una empresa, en un determinat poble o en una residència. Si s’aconsegueix detectar de manera ràpida, i en això estem treballant, no arribaríem a una propagació massiva. També s’ha de controlar el trasllat cap a segones residències que hi ha a l’interior, el qual no ha estat tan colpejat pel virus, i les residències», adverteix. «En aquesta etapa de post-confinament, la qual estarà caracteritzada per l’assaig-error i per fases d’enduriment i relaxació de les restriccions en funció de l’evolució de la pandèmia, cal prestar una especial atenció a les residències», comparteix Padilla.

«És important mantenir el seguiment i el control dels positius. En cas que això fracassara, un dels punts febles serien els professionals sanitaris. La salut mental del personal mèdic és una vulnerabilitat de cara a una segona onada de dimensions importants», incorpora Gullón. «Els sanitaris no poden funcionar durant mesos al 120%. Necessitaran agafar vacances en estiu i, per tant, les vacants s’hauran de cobrir tenint en compte lleugers increments de la pressió hospitalària», intervé Padilla. «La repetició d’escenes de professionals sanitaris sense la protecció adequada poden desmoralitzar-los de cara a una segona onada durant la tardor o l’hivern. I, malauradament, el risc de tornar a veure-les és evident», assegura Gullón.

L’escenari d’escassetat de guants, mascaretes, equips de protecció individual i test de cara a una segona onada, a parer de Peiró, «no és plausible». «Les capacitats del nostre sistema sanitari respecte de la primera onada s’han multiplicat per quatre o per cinc amb l’acumulació de reserves estratègiques. La indústria occidental s’està preparant per produir material sanitari de manera massiva. En el cas dels tests, el problema probablement s’acabarà en dos mesos», sosté. I subratlla: «Si la indústria occidental entra amb força al mercat, com està previst, la situació canviarà considerablement per l’augment de l’oferta». «Vull creure que tots els errors de la primera fase són atribuïbles a un marc de competició global i d’imprevisió. En cas d’una segona onada, no hi ha cap excusa. S’ha de captar tot el material possible, així com aprofitar-se de l’augment mundial de la producció d’aquesta mena de béns sanitaris. Actualment, el dèficit de material està solucionat més o menys, i l’aprovisionament futur ha de ser irrenunciable», reforça Padilla, qui demana «redoblar els esforços per col·locar la indústria nacional al servei de les necessitats sanitàries».

Així treballen a l’hospital Arnau de Vilanova de València| Rober Solsona/Europa Press

En el cas dels respiradors, segons afirma l’ exassessor sanitari d’En Comú Podem, «el problema era més aviat la manca de professionals per posar-los a funcionar que no la seua disponibilitat». «El mateix ocorre amb els llits de la Unitat de Cures Intensives», afirma. «No es tracta de crear nous llits de la Unitat de Cures Intensives. Això implica reformes estructurals dels hospitals que no es poden donar a curt termini. La qüestió és una altra: establir protocols per reconvertir àrees dels centres hospitalaris en previsió d’un augment de la pressió assistencial pel coronavirus», destaca, així com assenyala que «cal tenir en compte l’existència dels llits de la privada, però depenent si la seua utilització té un cost posterior per a l’erari públic». I remarca: «Abans podia haver-hi improvisació. En cas d’una segona nada, no s’entendria de cap de les maneres».

«Els hospitals han de ser suficientment flexibles i àgils per respondre a un possible increment dels contagis. L’establiment de protocols estandarditzats és la via per aconseguir-ho. I més quan podem trobar-se en un escenari en el qual es combine la grip comuna i el coronavirus», alerta Gullón. «S’està treballant en l’elaboració de protocols d’atenció primària i en qüestions de salut pública. Com també estem augmentant la capacitat per fer test a la població. La nostra preparació s’ha incrementat i una possible segona onada, la qual pot mesclar-se amb la grip comuna a la tardor o l’hivern, ja no ens agafarà desprevinguts», complementa Peiró. «Ens ho juguem tot a la nostra capacitat de recerca, control, seguiment i aïllament dels positius, així com dels seus contactes», subratlla Gullón.

Amb l’objectiu d’aïllar de manera eficient les persones contagiades, tant el Consell com el Govern espanyol van proposar l’establiment de recintes medicalitzats, els quals es coneixen popularment com a Arques de Noè. «És important disposar d’hotels medicalitzats per aïllar a les persones contagiades que no tenen aquesta possibilitat a les seues llars. En cas contrari, serem vulnerables de cara a una segona onada», destaca, així com indica que un altre confinament dur podria «causar malestar a la població». «Una segona onada important, la qual obligara a un confinament estricte, seria un fracàs de la resposta sanitària. Ens pot agafar una vegada, però no dos. No es pot repetir una expansió del virus com l’ocorreguda a Madrid. Qualsevol brot menor s’ha de controlar i, per tant, cal una capacitat molt gran d’anticipació», remata Peiró. És, no debades, la clau de volta per evitar que l’Estat espanyol siga vulnerable a una segona onada de la Covid-19.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *