Magnífic article d’Antonio Turiel, com sempre:

Una refineria pot produir per defecte un 40% dels seus refinats en forma de gasolina, un 25% en forma de dièsel, un 9% en forma de querosè, i el 26% restant com altres productes i polímers per a plàstics, altres destil·lats mitjans, olis per a motors, quitrans i coke. Sense haver de fer grans inversions, ajustant una mica aquesta refineria podria canviar una mica la seva producció, i així potser disminuir la gasolina fins al 35% del total i fer pujar el dièsel fins al 30%. Però poca cosa més, no té tampoc un marge infinit per canviar les proporcions perquè depèn del tipus de petroli que pot processar (que té un cert contingut d’hidrocarburs de cada tipus) i de el propi procediment de cracking. El cas és que, independentment d’això, en qualsevol procés de refinat es produirà majoritàriament gasolina, certa quantitat de dièsel i un ampli percentatge d’altres coses. No obstant això, que es produeixi una caiguda del 30% en la demanda de petroli no significa la caiguda de la demanda de cadascun dels productes del petroli sigui també del 30% per a cada un d’ells. El producte que té una demanda més fidel és el dièsel, perquè és el combustible que fa servir tota la maquinària, i tot i que també ha disminuït molt l’activitat de la maquinària en general, segueixen movent-se maquinària agrícola i de reparacions, i camions per transportar mercaderies; a més, no oblidem que ara els vaixells de càrrega han d’utilitzar un combustible amb característiques de dièsel. Per tant, s’està observant que la caiguda de la demanda de dièsel és de menys de la meitat que la d’altres combustibles. Això planteja un problema terrible: què cal fer amb la gasolina i altres productes per als quals no hi ha demanda?

La crisi sanitària del CoVid i la subsegüent crisi econòmica suposaran, també, l’enfonsament final del fracking nord-americà

http://crashoil.blogspot.com/2020/04/la-tormenta-negra.html

Queridos lectores: Continua la lectura de La tempesta negra, obligada lectura →