Avui sabem que els estómacs de la humanitat estan asseguts a sobre d’un sistema agroalimentari suïcida i multi-estúpid. Suïcida perquè, enmig d’una bolcada climàtic i una massificació en grans urbs, elabora pandèmies com a resultat de la intensificació productiva ramadera (amuntegament, depressió immunològica, enfortiment de virus) i agroforestal (desforestació i monocultius que porten a una pèrdua d’equilibris que mantenien certs bacteris a ratlla). Estúpid energèticament perquè en aquest sistema industrialitzat s’inverteixen moltes quilocalories (petrolieres) en obtenir gairebé les mateixes quilocalories (alimentàries), mentre els cultius tradicionals diversificats oferien entre 10 i 20 vegades millors rendiments. Irracionalment estúpid perquè rebutgem uns 179 kg d’aliments per persona i any, segons la Unió Europea, per raons de dietes, manca de temps i omnipresència de prestatgeries amb menjar que caduca amb rapidesa. Insosteniblement estúpid perquè, a més tòxics en la producció agroramadera, menys pol·linitzadors, i amb això menys flors que arribaran a ser fruits, en un món on els animals encara no hem après a fer la fotosíntesi.

Supermercat sí, hort no. L’autoconsum es reivindica durant la pandèmia. Associacions agrícoles i ecologistes reclamen que s’obrin tots els horts d’ús particular a Espanya i assenyalen els riscos mínims de contagi que suposa l’autoconsum. Continua la lectura de Alimentació i pandèmies: cap a una nova economia moral?Supermercat sí, hort no? →