El coronavirus ens obliga a reconsiderar la biodiversitat i el seu paper protector

La millor estratègia no és la contenció i el tractament sanitari com s’està fent ara amb el coronavirus. A l’igual que amb un incendi, quan s’està en aquesta fase, ja tenim una evidència palmària del nostre fracàs colossal. És un fracàs que es cremi la muntanya, tot i que aconseguim apagar el foc, i és un fracàs reduir i controlar una pandèmia quan en el camí centenars de milers de persones han mort i milions de persones han patit trastorns físics, psíquics i econòmics. La millor estratègia, la més eficient, la més sostenible, la més viable, és envoltar-nos de ecosistemes saludables, funcionals i rics en espècies. Tan obvi que se’ns oblida.

https://www.eldiario.es/tribunaabierta/coronavirus-obliga-reconsiderar-biodiversidad-protector_6_1006909321.html

Si seguimos el refrán según el cual nos acordamos de Santa Bárbara cuando truena, en plena crisis del coronavirus deberíamos acordarnos más que nunca de la biodiversidad. Diez años atrás la ciencia revisó y comprobó el papel protector de la biodiversidad ante virus parecidos e incluso mucho más peligrosos que el coronavirus. Una única especie, Homo sapiens, está haciendo desaparecer la biodiversidad global: estamos amenazando ya a más de un millón de especies. Esto es tan preocupante como paradójico, ya que a los múltiples beneficios de la biodiversidad se suma uno clave, especialmente en estos momentos: nos protege de enfermedades infecciosas. La existencia de una gran diversidad de especies que actúan como huésped limita la transmisión de enfermedades como el coronavirus o el Ébola, sea por un efecto de dilución o de amortiguamiento. Más del 70% de las infecciones emergentes de los últimos cuarenta años han sido zoonosis, es decir, enfermedades infecciosas animales que se transmiten al ser humano. Con frecuencia, en estas zoonosis hay varias especies implicadas, con lo que cambios en la diversidad de animales y plantas afectan a las posibilidades de que el patógeno entre en contacto con el ser humano y lo infecte. El efecto protector de la biodiversidad por dilución fue planteado por Keesing y colaboradores en 2006 y demostrado unos años más tarde por Johnson y Thieltges. El efecto de amortiguamiento de la biodiversidad en el contagio de patógenos al ser humanos se demostró para el caso del virus del Nilo y la diversidad de aves hace más de quince años. Continua la lectura de El coronavirus ens obliga a reconsiderar la biodiversitat i el seu paper protector

Troben una important font oculta de carboni a l’Àrtic

S’havia assumit que aquestes aportacions eren petits pel fet que en l’Àrtic terra està sempre congelat, però no és així.

L’Àrtic s’està escalfant el doble que la resta de l’planeta. Amb això ve el desglaç del permafrost i el naixement dels aqüífers, de manera que és probable que el transport d’aigües subterrànies a l’Àrtic sigui cada vegada més important.

En un estudi publicat a la revista científica ‘Nature Communications’, químics aquàtics i hidròlegs de la Universitat de Texas a Austin i de l’Escola Jackson de Geociències, el Servei de Pesca i Vida Silvestre i la Universitat Estatal de Florida, tots a Estats Units , han presentat evidències de concentracions i fluxos significatius de matèria orgànica dissolta entrant a les aigües costaneres de l’Àrtic.

https://www.elconfidencial.com/tecnologia/2020-03-20/importante-fuente-carbono-artico-ecosistema_2509212/ Continua la lectura de Troben una important font oculta de carboni a l’Àrtic