La genètica descobreix una espècie humana extingida a l’Àfrica

La nova investigació demostra per primera vegada que un fenomen equivalent ocórrer a l’Àfrica. Els resultats revelen que entre el 2% i el 19% del seu ADN descendeix d’una població arcaica que es va separar de la nissaga dels Homo sapiens abans que se separessin els neandertals -per tant, fa més de 800.000 anys-. Des de llavors, aquella població arcaica i els Homo sapiens es van creuar en repetides ocasions. La data en què es va extingir aquesta població no s’ha pogut determinar.

https://www.lavanguardia.com/ciencia/20200213/473509898428/genetica-especie-humana-africa-extinguida.html

Las personas originarias de África Occidental descienden en parte de una especie humana hoy extin­guida y hasta ahora desconocida, según una investigación basada en análisis genéticos de cuatro poblaciones africanas actuales. Continua la lectura de La genètica descobreix una espècie humana extingida a l’Àfrica

El Giro de Beaufort s’està inundant d’aigua dolça

El desglaç està canviant els corrents oceànics a l’Àrtic.
Utilitzant 12 anys de dades de satèl·lit, científics de la NASA han mesurat com l’afluència d’aigua freda i dolça està afectant el Giro de Beaufort, una enorme corrent rotativa de l’Àrtic.

Concretament, aquest remolí massiu al nord d’Alaska s’està fent més ràpid i més turbulent com a resultat del ràpid fondre  del gel marí, segons mostra un nou estudi de la NASA. El corrent és part d’un delicat ambient de l’Àrtic que ara està inundat d’aigua dolça, un efecte del canvi climàtic causat per l’home.

Els científics han mesurat com aquest corrent circular ha equilibrat precàriament una afluència de quantitats sense precedents d’aigua freda i dolça, un canvi que podria alterar les corrents en l’Oceà Atlàntic i refredar el clima d’Europa Oriental.

El Giro de Beaufort manté l’ambient polar en equilibri a l’emmagatzemar aigua dolça a prop de la superfície de l’oceà. El vent bufa amb gir en el sentit de les agulles del rellotge al voltant de l’Oceà Àrtic occidental, a nord del Canadà i Alaska, on de manera natural recol·lecta aigua dolça del desglaç glacial, el vessament de rius i la precipitació.

Aquesta aigua dolça és important a l’Àrtic en part perquè sura sobre l’aigua més càlida i salada i ajuda a protegir el gel marí de la fosa, el que, al seu torn, ajuda a regular el clima de la Terra. Després, el gir allibera lentament aquesta aigua dolça a l’oceà Atlàntic durant dècades, el que permet que els corrents de l’Oceà Atlàntic  la distribueixin en petites quantitats. Continua la lectura de El Giro de Beaufort s’està inundant d’aigua dolça