Tot el que sabem del coronavirus de la Xina: contagi, símptomes, vacuna …fins ara (Vídeo)

El 31 de desembre el govern xinès va comunicar a l’Organització Mundial de la Salut (OMS) l’aparició d’un nou virus. Quines característiques té, quin impacte ha tingut, com s’hi fa front? Són preguntes que responem a continuació.

Què és el coronavirus 2019-nCoV?

Es tracta d’un virus fins ara desconegut, de la família dels coronavirus. S’anomenen així per la seva forma i afecten el tracte respiratori -principalment els pulmons. Poden causar una malaltia greu i en alguns casos la mort.

Hi ha hagut últimament infeccions per altres coronavirus?

Fins fa uns anys aquesta família havia rebut relativament poca atenció i es considerava que provocava poc més que un refredat. Però el 2002 va aparèixer un nou virus que va causar la SARS (Síndrome Respiratòria Aguda Greu en anglès), que es va estendre per més de 20 països. I el 2012 va sorgir el coronavirus causant de la MERS (Síndrome Respiratòria de l’Orient Mitjà). Això va fer que, preveient la possible aparició de nous coronavirus, l’any 2017 l’OMS els situés en la llista prioritària de patògens.

Quan i com ha aparegut el 2019-nCoV?

A mitjans de desembre van aparèixer els primers casos a Wuhan. Com que era plena època de grip, no s’hi va donar excessiva importància fins que es va veure que els pacients afectats de pneumònia que anaven a l’hospital treballaven o visitaven amb freqüència el mercat de marisc i carn de Huanan, on es venen també animals vius.

Quins símptomes presenta?

Els principals símptomes de les malalties provocades per coronavirus són semblants però més intensos que una grip, amb febre, dolor i malestar general i problemes respiratoris de moderats a greus.

Quan es va anunciar l’aparició d’un nou virus?

El 31 de desembre les autoritats xineses en van informar l’OMS. L’1 de gener es va clausurar el mercat i el mateix dia va morir el primer pacient. A poc a poc, el nombre de casos va augmentar i se’n van detectar a altres països: Tailàndia, el Japó, Corea del Sud i els Estats Units. Sempre es tractava de persones que havien visitat Wuhan.

On s’ha originat la infecció i com es transmet?

L’origen exacte encara no se saber. Se sospita que prové d’animals infectats i en un estudi internacional, amb participació de l’equip expert en coronavirus de l’IRTA-CReSA, s’ha suggerit que les civetes, popularment conegudes com a gat mesquer, i els pollastres, podrien ser portadors del virus. Però és una predicció molt inicial. S’accepta, en general, que els ratpenats són els reservoris de la majoria de coronavirus i que després es poden escampar entre altres animals, on poden experimentar mutacions. Són virus de transmissió aèria, però també es poden transmetre per objectes o substàncies contaminades fa poc.

Pot passar d’una persona a una altra?

Sí. L’índex de transmissió està al voltant de 2 -cada infectat transmet el virus de mitjana a 2 persones. Comparativament, en el cas de l’Ebola també és de 2, la grip està per sobre de 3 i en el xarampió és de 15. En tot cas, quan el valor supera l’1, el virus progressa perquè passa de persona a persona.

També s’han detectat infeccions de segona i de quarta generació, en què qui ha transmès el virus ja no és una persona infectada per un animal, sinó que l’havia contret a través d’un altre malalt. D’aquesta manera, el virus circula al marge del focus inicial.

Una persona que encara no té símptomes pot transmetre el virus?

Almenys n’hi ha un cas, a Alemanya, i descrit a la revista “The New England Journal of Medicine”. Es tracta d’un home de negocis de 33 anys que es va posar malalt i amb febre alta el 24 de gener. Al cap de tres dies es trobava millor i va tornar a la feina.

L’home havia estat en contacte amb una sòcia xinesa els dies 20 i 21 de gener. Quan aquesta dona va tornar al seu país no tenia símptomes, però allà es va posar malalta i va donar positiu del virus 2019-nCoV.

Això va donar lloc a controlar les persones amb qui havia estat en contacte. I tant l’home de 33 anys com tres treballadors més van donar positiu del coronavirus. D’aquests, un havia estat en contacte amb la dona xinesa i els altres dos només amb l’home alemany de 33 anys. Tots els casos eren lleus.

Això indica que persones portadores, però sense símptomes, poden transmetre el virus i complica més la capacitat de prevenir nous casos. També sembla que en els esputs del pacient de 33 anys, un cop desapareguts els símptomes, encara quedaven virus infecciosos. Això allarga el període en què un infectat pot encomanar el virus i obligaria a allargar la quarantena.

Quants casos d’aquest coronavirus hi ha hagut a Europa?

El 31 de gener s’han confirmat dos casos de coronavirus al Regne Unit i dos més a Itàlia. Amb aquests són 16 el total de casos detectats a Europa: 6 a França, 5 a Alemanya, 2 a Itàlia, 2 al Regne Unit i 1 a Finlàndia.

Amb la mateixa data, el nombre de casos per països a la resta del món era aquest: la Xina, 9.723; Tailàndia, 14; el Japó, 14; Singapur, 13; Taiwan, 9: Austràlia, 9; Malàisia, 8; Corea del Sud, 7; els Estats Units, 6; el Vietnam, 5; els Emirats Àrabs, 4; el Canadà, 3; Cambodja, 1; el Nepal, 1; les Filipines, 1; l’Índia, 1; Sri Lanka, 1.

Totes les morts registrades fins ara, 213, han sigut a la Xina. Del total, 204 a la província de Hubei.
 

Com es protegeixen els investigadors que treballen amb aquests virus?

Es treballa en sales aïllades. Les mesures bàsiques són una higiene estricta i l’ús correcte d’equips de protecció individual, que en aquest cas serien guants, preferiblement de canya llarga; mascareta respiratòria de nivell de protecció FFP3; pantalla facial o protecció ocular i bata de frontal sòlid. Al final de cada acció, en abandonar la sala de treball en qüestió, cal un rentat de mans intens i efectiu.

Equip de protecció individual ((IRTA-CReSA))

En què s’ha avançat fins ara per fer-hi front?

Aviat es van identificar diferents seqüències genètiques del coronavirus. Es va confirmar que té un 70% de similitud amb el SARS. També s’estan fent esforços per aïllar el virus. Així es coneixeria millor i es podrien desenvolupar potencials vacunes o altres tractaments, a més d’elaborar proves diagnòstiques específiques.

Pot arribar una vacuna contra aquest virus?

Quan va aparèixer la SARS, van passar 20 mesos entre que es va obtenir la seqüència del virus i es va iniciar la fase 1 de l’assaig clínic d’una vacuna. Des d’aleshores, el temps necessari s’ha reduït a poc més de 3 mesos i, en aquest cas, s’espera que fins i tot sigui menor, i es faci servir una tecnologia nova.

En el cas del coronavirus 2019-nCoV, ja hi ha una recerca en marxa. Hi participen investigadors de l’IRTA, i ja s’ha identificat la regió concreta de la proteïna que seria clau per fer una vacuna.

Ara cal identificar l’origen del virus per poder dissenyar la vacuna i decidir com se subministra. L’investigador de l’IRTA-CReSA i catedràtic de la UAB a la facultat de Veterinària, Joaquim Segalés, té pocs dubtes és que es podrà obtenir d’una manera relativament ràpida. Juntament amb altres investigadors de l’IRTA-CReSa i de científics nord-americans ha dut a terme una recerca que significa un pas important cap a aquesta vacuna.

S’ha declarat l’emergència sanitària?

Contra el que molts viròlegs esperaven, el 23 de gener l’OMS va decidir no declarar l’emergència sanitària. Només va apujar l’alerta de moderada a elevada. Finalment, el 30 de gener i davant del nombre de casos i de països afectats, l’OMS va declarar l’emergència sanitària.

El virus de la SARS va afectar 8.098 persones, de les quals 774 van morir. Amb la MERS n’hi va haver 2.494 casos, amb 858 morts.

https://www.ccma.cat/324/tot-el-que-sabem-del-coronavirus-de-la-xina-contagi-simptomes-vacuna-infectats/noticia/2984264/