Alarma per la dependència alimentària de les Illes Balears

El ‘Gloria’ evidencia que la majoria dels productes que es consumeixen a l’arxipèlag venen de fora. En situacions com la que ha causat la tempesta Gloria “es pot veure la importància de l’agricultura a les Balears, que és un sector estratègic.

https://www.ara.cat/societat/Alarma-dependencia-alimentaria-Illes-Balears_0_2388361168.html

El temporal Gloria, que va obligar a suspendre durant dies el transport marítim a les Balears, va provocar durant tota l’última setmana unes imatges sorprenents que van causar alarma: les dels prestatges buits, sobretot de productes frescos, a diferents supermercats de grans cadenes com Mercadona, Lidl i Eroski. Això va fer aflorar una pregunta: ¿Hi ha una crisi d’autoabastiment alimentari? ¿Falta menjar elaborat a les Balears i es depèn massa de l’exterior? Per al Govern Balear, les fotografies de prestatges buits són un avís. “Han posat en el focus la situació d’emergència que tindrem davant una crisi climàtica, que sabem que és una realitat”, diu la directora general de Polítiques per a la Sobirania Alimentària, Paula Valero. “No tenir prou aliments per les condicions climatològiques crearia una situació complicada a les Illes”, alerta.

És impensable que a les Balears, com a mínim amb la tecnologia actual, es puguin produir aliments per a tots els 1.130.000 habitants que hi viuen. Però la producció pròpia és tan baixa que, en un context d’augment dels fenòmens meteorològics extrems, això pot dur episodis d’escassetat. “Habitualment tenim productes per aguantar un dia i mig o dos sense rebre subministraments de la Península”, explica el director d’Eroski a les Balears, Alfredo Herráez. “A partir del tercer dia és quan es comença a notar la falta d’aliments”, afegeix. Herráez afirma que “feia molt de temps” que això no els passava a Mallorca, però reconeix que a Menorca ja ho havien viscut fa dos anys, quan l’illa va estar tres dies amb els ports tancats.

De fet, per a ells aquesta vegada Menorca també ha sigut l’illa més perjudicada pel temporal i els vuit establiments que hi tenen han tingut problemes greus d’avituallament de tot allò que no es produeix a l’illa. A Mallorca, on han notat més la mancança, assegura Herráez, és on s’ha patit més el temporal, perquè en aquests casos la gent agafa por i “té tendència a acaparar”, a comprar més del que és habitual, i això empitjora la situació.

Mercadona, Lidl i Aldi es van veure més afectats per aquestes situacions perquè no estan centralitzats a les Balears i no utilitzen gaire productes locals, explica l’economista i director tècnic de la fundació Impulsa Balears, Antoni Riera. Des de Mercadona han assegurat que tots els supermercats es van veure afectats per la borrasca i han dit que venen producte local, però no n’han especificat la quantitat. El que sí que han confirmat és que el 85% és de procedència estatal. Riera reconeix que la dependència de la producció exterior, “lluny d’escurçar-se, ha augmentat”, i explica que els últims deu anys el sistema de comercialització ha canviat molt, perquè hi ha supermercats que tenen les seves pròpies plataformes de distribució, individuals, “i això compromet l’abastiment”.

Riera admet que potser caldria “revisar la cadena logística” que proveeix les Balears, perquè “funciona molt bé, però és molt vulnerable”. De fet, avisa, “com més creix la cadena logística i millor funciona és quan es torna més vulnerable davant els imprevistos”. El geògraf i professor de la Universitat de les Illes Balears Ivan Murray explica que els sistemes de distribució “han canviat bastant en les últimes dècades” i que els centres d’emmagatzematge ja no són a les Illes, sinó que “tenen altres centres logístics” i això, en moments que s’escapen de la normalitat, “fa que quedin sense molts aliments”. Si la via marítima queda bloquejada, “s’interromp el funcionament de l’economia balear”, afirma.

Riera té clar que els productes locals no basten ni tan sols per proveir els residents de les Illes, sense comptar els turistes. Murray alerta que el model econòmic balear “és extremadament dependent de l’exterior” i calcula que, aproximadament, entre un 70% i un 80% dels aliments que es consumeixen a les Balears venen de fora. Però el percentatge és una estimació. El Govern és encara més pessimista: la directora general de Polítiques per a la Sobirania Alimentària diu que el 85% dels aliments arriba “de fora”.

El declivi de la pagesia

En situacions com la que ha causat la tempesta Gloria “es pot veure la importància de l’agricultura a les Balears, que és un sector estratègic”, alerta Murray, i afegeix: “Aquesta tendència a abandonar-la és una autèntica aberració, un suïcidi com a societat”. El sector primari i, sobretot, l’agricultura i la ramaderia s’han anat aprimant amb els anys a les Balears. És un procés que, a Occident, s’ha viscut en la majoria de països, però que a les Illes ha tingut l’empenta de l’auge del turisme i la construcció, que han ocupat terres i treballadors que abans es dedicaven a tasques com la pagesia. El 1940 hi havia censats 103.811 illencs -un 25,5% de la població- que es dedicaven a l’agricultura, la ramaderia i tasques forestals, segons l’Ibestat, mentre que el 2018 hi havia 5.891 treballadors afiliats a la Seguretat Social per a aquesta mena de tasques, un 0,5% de la població illenca.

El temporal també va afectar la disponibilitat de carn, sobretot d’aviram. Fins al dia 16, quan es va posar en marxa l’escorxador d’Inca, Mallorca ni tan sols tenia un espai on processar les aus. Falten infraestructures per als sacrificis d’animals i la majoria de la carn que es consumeix arriba de fora.