La investigació, realitzada per la Universitat Estatal d’Ohio (Estats Units), analitza les interaccions entre diferents productes que s’usen junts per emmagatzemar residus radioactius, ja que fins ara s’avaluava només la corrosió de materials individualment sense tenir en compte el contacte entre ells .

No tots els residus radioactius són iguals. Des del punt de vista de la seva gestió final, la classificació de residus radioactius a Espanya tal com es refereix en els successius informes nacionals sobre la Convenció per a la Seguretat de la Gestió del Combustible Gastat i dels Residus Radioactius (Convenció Conjunta), consta de les següents categories:

Residus de molt baixa activitat (vida curta i mitja).
Residus de molt baixa activitat (vida llarga).
Residus de baixa i mitja activitat (vida curta i mitja).
Residus de baixa i mitja activitat (vida llarga).
Residus d’alta activitat.

La classificació té en compte l’activitat inicial dels residus i el període de semidesintegració dels radionúclids que contenen majoritàriament, que poden ser de vida curta i mitja (menor de 30 anys), o bé de vida llarga quan el seu període de semidesintegració és superior a aquest valor. Continua la lectura de La corrosió de materials pot afectar el dipòsit de residus nuclears →

ASTROFÍSICA, FÍSICA

Els aniversaris més tràgics de la NASA coincideixen aquesta setmana

27 de gener de 2020 MONTSERRAT SANS ARIJA

Els accidents de l’Apolo 1, el transbordador Challenger i el transbordador Columbia es van cobrar un total de 17 vides.

https://www.lavanguardia.com/ciencia/20200127/473097105593/aniversarios-accidentes-nasa-esta-semana.html

Esta semana se celebra el aniversario de tres de los hechos más dramáticos en la historia de la NASA. Y es que en la exploración espacial no todo han sido éxitos. El riesgo que supone lanzar a alguien fuera de la atmósfera a veces se manifiesta en desastres.

Tal día como hoy pero de 1967, morían tres astronautas a bordo del Apolo 1. Gus Grissom, Ed White y Roger Chaffee estaban realizando un ensayo en el complejo de lanzamiento situado en Cabo Cañaveral, en Florida (EE.UU.), cuando la cápsula de la nave se incendió. La triple escotilla de la cabina no permitió que los astronautas escaparan tan fácilmente y los tres tripulantes fallecieron asfixiados. Más tarde se vio que la causa fue un cortocircuito que, debido al oxígeno a presión de la cabina, provocó que todo ardiera.

El accidente ocurrió menos de un mes antes de la fecha prevista para del lanzamiento del cohete, programado para el 21 de febrero. Apolo 1 era la primera misión tripulada del programa homónimo de la NASA que tenía por objetivo llegar a la Luna. El accidente hizo que el proyecto se paralizara durante 20 meses. Los estadounidenses lograron pisar el satélite en 1969 tras el éxito de la misión Apolo 11, ganando a los rusos en la carrera espacial.