La investigació, realitzada per la Universitat Estatal d’Ohio (Estats Units), analitza les interaccions entre diferents productes que s’usen junts per emmagatzemar residus radioactius, ja que fins ara s’avaluava només la corrosió de materials individualment sense tenir en compte el contacte entre ells .
No tots els residus radioactius són iguals. Des del punt de vista de la seva gestió final, la classificació de residus radioactius a Espanya tal com es refereix en els successius informes nacionals sobre la Convenció per a la Seguretat de la Gestió del Combustible Gastat i dels Residus Radioactius (Convenció Conjunta), consta de les següents categories:
Residus de molt baixa activitat (vida curta i mitja).
Residus de molt baixa activitat (vida llarga).
Residus de baixa i mitja activitat (vida curta i mitja).
Residus de baixa i mitja activitat (vida llarga).
Residus d’alta activitat.
La classificació té en compte l’activitat inicial dels residus i el període de semidesintegració dels radionúclids que contenen majoritàriament, que poden ser de vida curta i mitja (menor de 30 anys), o bé de vida llarga quan el seu període de semidesintegració és superior a aquest valor. Continua la lectura de La corrosió de materials pot afectar el dipòsit de residus nuclears
