El “sol artificial” xinès estarà operatiu el 2020. Fusió nuclear

Aprofita l’energia produïda per la fusió nuclear i proporciona una font barata d’energia neta. La fusió nuclear consisteix en una reacció en la qual dos nuclis atòmics (per exemple de deuteri) es converteixen en un nucli més pesant (en l’exemple heli), aquesta reacció va acompanyada de l’emissió de partícules (en l’exemple del deuteri un neutró). Aquestes reaccions poden produir una gran emissió d’energia, en forma de raigs gamma i d’energia cinètica de les partícules emeses.

A diferència de la fissió, que es basa a trencar un àtom molt pesant (d’urani o de plutoni, per exemple) i fer-ne aparèixer de més lleugers (radi entre d’altres), la fusió consisteix a unir àtoms lleugers i convertir-los en un de més pesant.

La producció d’energia mitjançant la fusió nuclear ja fou considerada el 1928, però les primeres experiències serioses no començaren fins el 1950. La fusió nuclear, contràriament a la fissió, no produeix residus radioactius perillosos. Les principals reaccions de fusió són:

Les dues darreres poden ésser considerades una conseqüència de les dues primeres. Hi ha una temperatura llindar que cal superar perquè l’energia obtinguda en la fusió nuclear sigui més gran que la necessària per a produir-la. La necessitat d’emprar temperatures elevadíssimes, de l’ordre de les centenes de milions de graus, ha fet donar a l’energia de fusió el nom d’energia termonuclear. A aquestes elevades temperatures els àtoms són totalment ionitzats i el gas constituït per ells rep el nom de plasma. La fusió, al contrari de la fissió, no es produeix en cadena. De tota manera, si el plasma es manté a una temperatura que superi àmpliament el llindar que dóna un balanç energètic positiu, l’alliberament d’energia termonuclear pot mantenir la fusió de nous nuclis. El control de la fusió és el problema bàsic per a la producció d’energia termonuclear a escala industrial: cal portar el plasma a una temperatura molt elevada i assegurar l’estabilitat del plasma. Per tal d’assolir temperatures tan elevades, cal fornir gran quantitat d’energia (superior als 700 MW) al sistema; d’altra banda, l’estabilitat del plasma s’aconsegueix en confinar-lo ( confinament) mitjançant potents camps magnètics, de forma anul·lar, generats en complexos dispositius, el més emprat dels quals constitueix el tokamak. Hom espera que l’energia produïda per la fusió nuclear abasti les necessitats del futur. Entre les iniciatives destinades a controlar la fusió nuclear amb finalitats energètiques, cal destacar la desenvolupada pel programa europeu Joint European Torus (JET) d’Abingdon (Anglaterra) , en què participa l’Estat espanyol. L’any 1991, al JET, s’aconseguí mantenir la fusió nuclear controlada, amb producció significativa d’energia, durant dos segons, a una temperatura d’entre 200 i 300 milions de graus. Tot i així, tenir centrals nuclears de fusió no sembla possible abans de la dècada del 2030. Des de mitjan anys vuitanta, els esforços més importants en el camp de la fusió nuclear se centren en l’ITER, projecte de gran abast impulsat sobretot per la Unió Europea, en el qual participen també els Estats Units d’Amèrica, el Japó, Rússia, la República de Corea, la Xina i l’Índia. La fusió incontrolada és el principi en què es basa el funcionament d’una bomba nuclear de fusió o bomba d’hidrogen. La font d’energia del Sol i d’altres astres no és més que la fusió nuclear de l’hidrogen.

https://www.elconfidencial.com/tecnologia/ciencia/2019-12-20/sol-artificial-chino-fuente-energia-ilimitada-2020_2385663/?utm_source=facebook&utm_medium=social&utm_campaign=ECDiarioManual

China podría a comenzar a realizar las primeras pruebas de su “sol artificial” en los próximos meses y ponerlo en funcionamiento en 2020. Se trata de un dispositivo de fusión nuclear capaz de producir energía, simulando las reacciones que ocurren en el Sol, una forma de lograr una fuente barata de energía prácticamente ilimitada.

Conocido como HL-2M Tokamak, China viene desarrollando este dispositivo desde 2006 y las informaciones por parte de un empleado de la Corporación Nuclear Nacional de China señalaban, en marzo, que el proyecto estaría finalizado antes de que acabara 2019.

EL CONFIDENCIAL

No obstante, en noviembre, Duan Xuru, uno de los científicos que trabajan en el “sol artificial”, señaló, en unas declaraciones recogidas por Futurism, que la construcción iba sin problemas y que el dispositivo debería estar operativo en 2020, aprovechando la energía producida por la fusión nuclear y proporcionando una fuente casi ilimitada de energía limpia.

200 millones de grados

Las temperaturas dentro del dispositivo podrían alcanzar los 200 millones de grados centígrados, lo que supera en 13 veces el calor registrado en el centro del Sol y tecnologías anteriores, que lograban calentarse solo hasta 100 millones de grados centígrados. El HL-2M Tokamak utilizará campos magnéticos para estabilizar el plasma que se confinará dentro del reactor y emitirá energía.

Usará campos magnéticos para estabilizar el plasma que se confinará dentro del reactor y emitirá energía

El poder de la fusión nuclear se ha convertido en el santo grial para los investigadores de la energía, aunque, por el momento, no se ha descubierto una manera rentable de mantener el plasma extremadamente caliente confinado y estable el tiempo suficiente para que la fusión tenga lugar.

El HL-2M Tokamak podría ser el dispositivo que finalmente cumpliera con ese desafío o, al menos, así lo aseguran desde China.”El HL-2M Tokamak proporcionará a los investigadores datos valiosos sobre la compatibilidad de plasmas de fusión de alto rendimiento con enfoques para manejar más eficazmente el calor y las partículas agotadas desde el núcleo del dispositivo”, ha indicado a Newsweek James Harrison, físico de la Autoridad de Energía Atómica del Reino Unido y que no está involucrado en el proyecto chino.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Fusi%C3%B3_nuclear

https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0110782.xml

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *