L’antic camp magnètic de la Terra, encara més fort del que es creia

Gràcies a la seva intensitat va aconseguir preservar l’atmosfera i per tant la vida al planeta, a l’contrari del que ha passat a Mart

https://www.lavanguardia.com/ciencia/20200120/472930053046/antiguo-campo-magnetico-tierra-mas-fuerte.html

En las profundidades de la Tierra, remolinos de hierro líquido generan el campo magnético de nuestro planeta. Este escudo es invisible pero vital para la vida en la superficie: protege al planeta de los vientos solares. De lo contrario, el flujo de partículas de alta energía procedente del astro destruiría la capa de ozono. Continua la lectura de L’antic camp magnètic de la Terra, encara més fort del que es creia

L’escuma marina arriba fins als carrers de Tossa de Mar, un dels efectes de la borrasca “Glòria” (vídeo). Perquè aquest nom?

La mar alterada pot provocar l’aparició d’escuma. Quan les onades trenquen o arriben a la costa, l’aigua es barreja amb l’aire i crea la primera part de l’escuma. Si aquesta aigua duu algues o microalgues, pot provocar una escumada de grans dimensions.

Concretament ,el fenomen es produeix quan el plàncton que està format per proteïnes, lípids i aminoàcids que es generen de l’activitat biològica d’aquests organismes,  en unes determinades condicions quan hi ha temporal crea aquesta mena d’escuma.

Les pertorbacions que són sensibles a produir afectacions sobre béns o persones són les que es bategen amb un nom. Se’ls posa nom des de fa relativament poc. La primera pertorbació amb nom va ser l’Ana, el 8 de desembre del 2017.

Qui posa el nom? Amb quin objectiu?

L’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET), MétéoFrance (França) i l’IMPA (Portugal) són els estaments oficials que posen el nom a les borrasques profundes que afecten Espanya, França i Portugal.

L’objectiu és afavorir una comunicació més efectiva davant episodis adversos. Una experiència semblant, desenvolupada al Regne Unit i Irlanda, ha demostrat que la població està més atenta a les recomanacions de seguretat quan l’amenaça de vent fort s’identifica de forma molt clara. El procediment també servirà per millorar la coordinació entre els serveis meteorològics. Qualsevol de les tres agències meteorològiques que prevegi emetre el primer avís per vent donarà nom a la borrasca.

La condició per batejar les pertorbacions és que pugin produir un gran impacte en béns i persones. El llindar seran els avisos de vent de nivell taronja o vermell. En el cas d’Espanya, es tracta de ratxes màximes superiors a 90, 100 i 110 km/h en funció de les zones.

En el cas que la borrasca sigui postropical o extratropical, s’utilitzarà el nom atorgat pel Centre Nacional d’Huracans (NHC) de Miami i s’hi afegirà el prefix “ex”.

Els noms d’aquest 2020 ja estan determinats; van de la A a la W, intercalen nom femení amb nom masculí i arrenquen a l’inici de la temporada de pluges, que correspon a la tardor. Els noms que ja s’han utilitzat aquesta temporada són:

  • Amelie: 1 de novembre de 2019. El va posar MétéoFrance
  • Bernardo: 9 de novembre de 2019, AEMET
  • Cecilia: 21 de novembre de 2019, AEMET
  • Daniel: 15 de desembre de 2019, AEMET
  • Elsa: 16 de desembre de 2019, IPMA
  • Fabien: 18 de desembre de 2019, AEMET
  • Gloria: 17 de gener de 2020, AEMET

Els propers noms seran Herve, Inés, Jorge, Karine, Leóon , Myriam, Norberto, Odette, Prosper, Raquel, Simon, Teresa, Valentin i Wanda. Continua la lectura de L’escuma marina arriba fins als carrers de Tossa de Mar, un dels efectes de la borrasca “Glòria” (vídeo). Perquè aquest nom?