El rastre dels incendis a l’Amazònia i les seqüeles en la seva població

Tant els incendis que continuen vius com els cementiris de cendres han envaït els cels de la regió amazònica brasilera on viu un 12% de la població total del país, és a dir, 24 milions de persones.

L’impacte dels incendis és desastrós per a les poblacions que viuen dels recursos naturals. S’està perdent una part de l’aliment de qui viu del que la mare terra ofereix i això genera una crisi social i cultural

https://www.publico.es/internacional/rastro-incendios-amazonia-secuelas-poblacion.html Continua la lectura de El rastre dels incendis a l’Amazònia i les seqüeles en la seva població

Beure aigua d’aixeta és molt més barat i no causa contaminació per plàstic

Operadors públics de subministrament i organitzacions de consumidors i ecologistes batallen per reduir l’alt consum d’aigua embotellada per disminuir el seu impacte ambiental i la despesa de les llars espanyoles. No hi ha legislació al respecte.

https://www.publico.es/internacional/rastro-incendios-amazonia-secuelas-poblacion.html

España es el tercer país de la Unión Europea en el que se consume más agua embotellada, pese a que su precio puede llegar a ser 500 veces más caro que el del agua que sale del grifo de cualquier casa, de cualquier bar o restaurante. Operadores públicos de abastecimiento, organizaciones de consumidores y ecologistas han llevado a cabo diferentes campañas para incentivar el consumo del agua del grifo por dos motivos esenciales: se ahorra dinero y se contribuye a reducir la contaminación causada por el plástico de las botellas. Sin embargo, la legislación en nuestro país apenas ampara estas iniciativas, porque no hay ninguna norma estatal y sólo tres comunidades autónomas han regulado la dispensación obligatoria de agua corriente en jarras en establecimientos de hostelería.   Continua la lectura de Beure aigua d’aixeta és molt més barat i no causa contaminació per plàstic

Green New Deal vs decrecentismo: fulls de ruta en temps de crisi climàtica

Es pot seguir creixent? Es pot desenvolupar una transició ecològica dins dels marcs del capitalisme financer? És la tecnologia una solució? Aquestes són algunes de les preguntes que l’ecologisme aborda, des de postures diferents, per tractar de fer front a la crisi climàtica.

https://www.publico.es/sociedad/green-new-deal-vs-decrecentismo-hojas-ruta-tiempos-crisis-climatica.html

La crisis climática se dispone como una coyuntura histórica fácil de identificar, pero difícil de abordar. Los jóvenes gritan en las calles “no hay planeta B” y resumen en sus pancartas las advertencias de la ciencia. El Amazonas arde, ecosistemas enteros colapsan y el aire dejó de ser puro. En ese contexto, las líneas de acción para mitigar esta especie de hecatombe anunciada pasan, a grandes rasgos, por dos posturas históricas que también han llegado al escenario político español. Se trata de un debate difícil, que gira entre lo teórico y lo técnico. En resumidas cuentas, ¿Green New Deal o decrecentismo?. Continua la lectura de Green New Deal vs decrecentismo: fulls de ruta en temps de crisi climàtica

Soja, palma, sucre … Monocultius perquè creixin els diners, no per alimentar

L’error i l’engany és que ara mateix l’agricultura no està dirigida a recollir menjar, està dirigida a recollir diners. Aquests tipus de monocultius són un exemple de com el agrocapitalismo especula amb les terres dels pobles del globus sud. El 90% de les calories que es consumeixen al món procedeixen de tan sols una trentena de varietats d’espècies d’aliments

https://www.publico.es/sociedad/monocultivos-planta-dinero-lugar-alimentos.html

Los campos ya no siembran alimentos. Las grandes extensiones de tierra del planeta se vuelven uniformes. El huertito de aquel pequeño campesino autónomo se extingue ante el despliegue de un imperio agrario que se extiende por todo el globo sur. Las plantaciones hace tiempo que dejaron de dar comida para los pueblos. Ahora, las semillas, homogéneas, se cultivan como monedas. Esta realidad es fruto de un modelo de negocio ligado a grandes rasgos a los monocultivos, cuyos impactos están generando problemas sociales y medioambientales en los territorios del globo sur. Continua la lectura de Soja, palma, sucre … Monocultius perquè creixin els diners, no per alimentar

Els nens estan cinc vegades més exposats a l’aire tòxic al anar a l’escola que altres hores del dia

Els nens estan cinc vegades més exposats a la contaminació atmosfèrica nociva quan viatgen a les escoles primàries de Londres que a qualsevol altra hora del dia

Els investigadors aconsellen que els estudiants de la capital han d’evitar l’ús de carreteres molt transitades per anar a peu o anar amb bici a l’escola si volen reduir la seva exposició a l’aire tòxic de la ciutat.

El risc de morir per una exposició a llarg termini a l’aire tòxic de Londres ha augmentat durant un segon any consecutiu.

https://www.standard.co.uk/news/london/children-five-times-more-exposed-to-toxic-air-on-school-run-than-other-times-of-day-study-shows-a4267251.html

Children are five times more exposed to harmful air pollution when travelling to primary schools in London than at any other time of the day, a worrying new study has found.

It also revealed that those who walked to school via backstreets were exposed to the lowest levels of nitrogen dioxide (NO2) pollution, even less than those travelling in cars and buses. Continua la lectura de Els nens estan cinc vegades més exposats a l’aire tòxic al anar a l’escola que altres hores del dia

Efectes col·laterals emergència climàtica: L’obra d’enginyeria per moure un far amenaçat pel mar a Dinamarca

Quan es va construir, el far era a 200 metres de la costa i ara ja tenia l’aigua a només 6 metres de distància.

Amb una complexa operació d’enginyeria, el far ha començat a ser traslladat terra endins per evitar ser víctima de l’erosió de la costa on es va construir al 1899.

https://www.ccma.cat/324/lobra-denginyeria-per-moure-un-far-amenacat-pel-mar-a-dinamarca/noticia/2957980/ Continua la lectura de Efectes col·laterals emergència climàtica: L’obra d’enginyeria per moure un far amenaçat pel mar a Dinamarca

Suïssa prohibeix el triturat de pollastres vius, pràctica habitual en la indústria alimentària

La pràctica s’ha substituït per mètodes de sacrifici menys dolorosos per als animals, com l’asfíxia per diòxid de carboni, que seguirà sent legal al país centreeuropeu.

El sacrifici de pollastres mascle és habitual, per exemple, en la indústria de producció d’ous, que tradicionalment eliminava la major part d’aquests animals llançant-los en màquines trituradores de fulles. Grups ecologistes denuncien que entre 4000 i 6000 milions de pollastres mascle són sacrificats en el món

https://www.publico.es/sociedad/suiza-prohibe-triturado-pollos-vivos-practica-habitual-industria-alimentaria.html Continua la lectura de Suïssa prohibeix el triturat de pollastres vius, pràctica habitual en la indústria alimentària

Google demostra la supremacia quàntica

La computació quàntica supera per primera vegada als superordinadors més potents

Una partícula clàssica, si es troba amb un obstacle, no pot travessar-i rebota. Però amb els electrons, que són partícules quàntiques i es comporten com ones, hi ha la possibilitat que una part d’ells pugui travessar les parets si són els suficientment primes; d’aquesta manera el senyal pot passar per canals on no hauria de circular. Per això, el xip deixa de funcionar.

En conseqüència, la computació digital tradicional no trigaria a arribar al seu límit, ja que ja s’ha arribat a escales de només algunes desenes de nanòmetres. Sorgeix llavors la necessitat de descobrir noves tecnologies i és aquí on la computació quàntica entra en escena.

https://www.lavanguardia.com/ciencia/20191023/471156519790/ordenador-cuantico-google-supremacia-computacion-cuantica.html

Un sistema de computación cuántica desarrollado por Google ha realizado en doscientos segundos una tarea que, según los cálculos de la compañía, le hubiera costado 10.000 años al superordenador más potente del mundo.

 El avance, presentado hoy online en la revista Nature , es la primera demostración empírica del concepto de supremacía cuántica. Este concepto, predicho por la física teórica, postula que los ordenadores cuánticos serán capaces de realizar tareas que están fuera del alcance de los ordenadores convencionales.
Ordenador cuántico de Google

Ordenador cuántico de Google (Hannah Benet / Google)

Se trata de “un hito en la computación de importancia comparable a los primeros vuelos de los hermanos Wright”, destaca William Oliver, investigador del Instituto de Tecnología de Massachusetts que no ha participado en el proyecto de Google, en un artículo de valoración del trabajo publicado en Nature.

Pero al igual que pasaron décadas entre los vuelos de los hermanos Wright y el desarrollo de la aviación comercial, el nuevo sistema de computación cuántica no tendrá aplicaciones prácticas a corto plazo.

Un hito en la computación de importancia comparable a los primeros vuelos de los hermanos Wright”

Los ordenadores cuánticos “tendrán un impacto que no podemos prever, pero que será enorme”, predijo el físico Ignacio Cirac, director del Instituto Max Planck de Óptica Cuántica y pionero de la computación cuántica, en una entrevista con La Vanguardia el año pasado. “No sólo acelerarán muchos cálculos, sino que permitirán realizar cálculos que ahora no son posibles”.

Las aplicaciones prácticas potenciales incluyen –entre muchas otras- el desarrollo de fármacos o la creación de nuevos materiales.

Ordenador cuántico de Google

Ordenador cuántico de Google (Google)

Por ahora, la supremacía cuántica se ha demostrado en una tarea de generación de números aleatorios, sin ambición de tener utilidad práctica. El equipo de Google ha desarrollado el procesador cuántico Sycamore formado por 54 qubits, o bits cuánticos. Uno de ellos funcionó de manera defectuosa, por lo que el experimento se realizó finalmente con 53 qubits. Estos 53 qubits pueden adoptar unos 10.000 billones de estados cuánticos distintos (o 2 elevado a la potencia 53).

Han colaborado con Google en el proyecto trece instituciones científicas de Estados Unidos y Alemania, que incluyen universidades, centros de supercomputación y la NASA.

Utilidad práctica

Las aplicaciones posibles incluyen el desarrollo de fármacos, la creación de nuevos materiales o la seguridad informática absoluta

El rendimiento del procesador cuántico Sycamore se comparó con el del superordenador Summit instalado en el Laboratorio Nacional de Oak Ridge en Tennessee. Con una capacidad de 200 billones de operaciones por segundo, Summit es actualmente el superordenador más potente del mundo. Pero fue incapaz de igualar las prestaciones del Sycamore.

Procesador Sycamore del ordenador cuántico de Google

Procesador Sycamore del ordenador cuántico de Google (Google)

En un primer test con una muestra de sólo un millón de muestras de números aleatorios, Sycamore necesitó 200 segundos para resolver la prueba. A Summit le bastaron 130, aunque después necesitó cinco horas más para verificar que su resultado era correcto.

Pero en cuanto se aumentó la complejidad del test, Sycamore siguió dando resultados en 200 segundos. Un cálculo de cuánto habría que esperar para que Summit llegara al mismo resultado concluyó que le harían falta 10.000 años, y que necesitaría varios millones de años adicionales para completar los tests de verificación.

Polémica entre IBM y Google

IBM cuestiona que Google haya conseguido la supremacía cuántica

El anuncio de Google ha desatado una polémica con la compañía IBM, que construyó el superordenador Summit. IBM asegura que no le harían falta 10.000 años sino sólo dos días y medio para igualar el cálculo de Sycamore. Sigue siendo mucho más de doscientos segundos pero ya no sería un cálculo que quede fuera del alcance de los ordenadores actuales, que es el concepto que se utiliza para definir la supremacía cuántica.

Ordenador cuántico de Google
Ordenador cuántico de Google (Hannah Benet / Google)

“Lo que ha conseguido Google es un hito brutal”, señala José Ignacio Latorre, físico de la Universitat de Barcelona (UB) que lidera la iniciativa para construir un ordenador cuántico en Catalunya. “Centrar el debate en la cuestión semántica de si se ha conseguido o no la supremacía cuántica sería un error. Es un avance extraordinario que hace cinco años nadie hubiera predicho”.

Sundar Pichai, CEO de Google, sostiene una pieza del ordenador cuántico de la compañía
Sundar Pichai, CEO de Google, sostiene una pieza del ordenador cuántico de la compañía (Hannah Benet / Google)

“Se había cuestionado si algún día se podría controlar en la práctica un ordenador cuántico suficientemente grande”, señala William Oliver en su artículo en Nature. Los nuevos resultados demuestran “la viabilidad de la computación cuántica en un espacio computacional excepcionalmente grande”, con un tamaño de por lo menos 10.000 billones de estados cuánticos. Además, “sugiere que los ordenadores cuánticos representan un modelo de computación fundamentalmente distinto del de los ordenadores clásicos”, lo que abre la vía a avances científicos y tecnológicos aún insospechados.

https://es.wikipedia.org/wiki/Computaci%C3%B3n_cu%C3%A1ntica

Així va morir el Mar Menor

L’aflorament d’un capa d’aigua profunda sense oxigen i tòxica va desencadenar el col·lapse, gestat durant un llarg procés d’eutrofització de la llacuna

Resum dels motius que aporta l’article:

1) Les aportacions d’aigües residuals, i sobretot els nutrients utilitzats com a fertilitzants en l’agricultura (fòsfor, potassi, nitrats) arriben fins a la llacuna massivament fruit d’una severa transformació de cultiu de secà a conreus de regadiu

2) Els nutrients són utilitzats per les algues microscòpiques i afavoreixen la seva proliferació a la columna d’aigua, fins a produir terbolesa i enfosquiment de les masses d’aigua, com va passar el 2016.

3) La radiació solar queda bloquejada, s’impedeix impedint que aquesta arribi al fons de la mar, de manera que la vegetació dels fons no pot desenvolupar la seva funció fotosintètica, deixa de produir oxigen i mor.

4) Al 2016, després d’un important episodi d’eutrofització extrema, durant un període de baixes temperatures, la llacuna recupera la transparència de l’aigua. Això va ser interpretat erròniament com a símptoma de recuperació, però el contradiu l’evidència científica, ja que l’ecosistema ha quedat significativament alterat i els nivells de nutrients segueixen sent alts.

5) De fet, entre la primavera i estiu de 2019, abans de la Dana, el fitoplàncton augmenta de forma constant fins arribar a valors màxims que són molt propers als de l’episodi de terbolesa de 2016, el que contradiu la proclamada recuperació de l’ecosistema per part del Govern regional

6) Cap al mes de setembre del 2019, després de la Dana es detecta un procés d’anòxia en el fons a causa de la formació de dues capes diferenciades, una menys salina i menys densa dalt i una altra més salina i densa en el fons.

7) La capa del fons, carregada de matèria orgànica (procedent de l’augment de clorofil·la previ a la Dana) entren en una fase de descomposició, on els bacteris anaerobis esgoten l’oxigen i produeixen compostos com sulfurs molt tòxics. La massa d’aigua profunda es torna anòxica, és a dir, s’esgota l’oxigen fins a nivells tòxics per a la vida marina. Tot és mort a partir dels 3,5 metres de profanitat, fins als cucs, bivalves i holotúries que començaven a viure de nou en el fons,

8) En aquests moments, les espècies vives mòbils fugen cap a les capes superiors buscant oxigen i fugint dels compostos tòxics.

9) El 12 d’octubre els vents de llevant empenyen la massa d’aigua cap al sud i afavoreix l’aflorament de les masses d’aigua tòxica del fons.

10)Aquestes masses d’aigua arriben a la superfície i van arrossegant peixos i altres organismes amb capacitat de desplaçar-se en direcció a la costa, de manera que tota la fauna queda encaixonada entre la riba i tota la massa d’aigua sense oxigen i tòxica que mata tot el que troba al seu pas. Continua la lectura de Així va morir el Mar Menor

L’aigua envasada és el normal, o un problema?

L’alumini està apareixent com una opció més sostenible per atendre consumidors conscients del medi ambient. Aquest canvi amenaça de desallotjar la posició atrapada dels plàstics a la indústria de les begudes nord-americanes, alhora que contribueix a impulsar accions d’empreses com Ball Corp., el major productor d’alumini que pot arribar al món.

Però la tendència de creixement del consum d’aigua embotellada suposa un veritable problema, a més de per la mercantilització d’un bé comú, per l’impacte ecològic que comporta i per l’impacte que poden tenir en la nostra salut els plàstics. Un gest tan senzill com beure aigua de l’aixeta es converteix en la millor alternativa.

https://www.boston.com/news/national-news/2019/10/19/aluminum-replacing-plastic-as-greenest-bottle

https://www.elsaltodiario.com/saltamontes/agua-envasando-lo-comun

El agua es un bien común y por eso,nos pertenece a todas las personas y de todas depende su cuidado.

El 28 de julio de 2010 la Asamblea General de las Naciones Unidas reconoce que “el derecho al agua potable y el saneamiento es un derecho humano esencial para el pleno disfrute de la vida y de todos los derechos humanos”. Continua la lectura de L’aigua envasada és el normal, o un problema?