L’aflorament d’un capa d’aigua profunda sense oxigen i tòxica va desencadenar el col·lapse, gestat durant un llarg procés d’eutrofització de la llacuna

Resum dels motius que aporta l’article:

1) Les aportacions d’aigües residuals, i sobretot els nutrients utilitzats com a fertilitzants en l’agricultura (fòsfor, potassi, nitrats) arriben fins a la llacuna massivament fruit d’una severa transformació de cultiu de secà a conreus de regadiu

2) Els nutrients són utilitzats per les algues microscòpiques i afavoreixen la seva proliferació a la columna d’aigua, fins a produir terbolesa i enfosquiment de les masses d’aigua, com va passar el 2016.

3) La radiació solar queda bloquejada, s’impedeix impedint que aquesta arribi al fons de la mar, de manera que la vegetació dels fons no pot desenvolupar la seva funció fotosintètica, deixa de produir oxigen i mor.

4) Al 2016, després d’un important episodi d’eutrofització extrema, durant un període de baixes temperatures, la llacuna recupera la transparència de l’aigua. Això va ser interpretat erròniament com a símptoma de recuperació, però el contradiu l’evidència científica, ja que l’ecosistema ha quedat significativament alterat i els nivells de nutrients segueixen sent alts.

5) De fet, entre la primavera i estiu de 2019, abans de la Dana, el fitoplàncton augmenta de forma constant fins arribar a valors màxims que són molt propers als de l’episodi de terbolesa de 2016, el que contradiu la proclamada recuperació de l’ecosistema per part del Govern regional

6) Cap al mes de setembre del 2019, després de la Dana es detecta un procés d’anòxia en el fons a causa de la formació de dues capes diferenciades, una menys salina i menys densa dalt i una altra més salina i densa en el fons.

7) La capa del fons, carregada de matèria orgànica (procedent de l’augment de clorofil·la previ a la Dana) entren en una fase de descomposició, on els bacteris anaerobis esgoten l’oxigen i produeixen compostos com sulfurs molt tòxics. La massa d’aigua profunda es torna anòxica, és a dir, s’esgota l’oxigen fins a nivells tòxics per a la vida marina. Tot és mort a partir dels 3,5 metres de profanitat, fins als cucs, bivalves i holotúries que començaven a viure de nou en el fons,

8) En aquests moments, les espècies vives mòbils fugen cap a les capes superiors buscant oxigen i fugint dels compostos tòxics.

9) El 12 d’octubre els vents de llevant empenyen la massa d’aigua cap al sud i afavoreix l’aflorament de les masses d’aigua tòxica del fons.

10)Aquestes masses d’aigua arriben a la superfície i van arrossegant peixos i altres organismes amb capacitat de desplaçar-se en direcció a la costa, de manera que tota la fauna queda encaixonada entre la riba i tota la massa d’aigua sense oxigen i tòxica que mata tot el que troba al seu pas. Continua la lectura de Així va morir el Mar Menor →