La ingesta d’1 mil·ligram d’aquesta planta podria matar un nen petit o una persona que estigui dèbil.
La tora blava (Aconitum napellus) és una planta que, quan floreix, és bonica, molt bonica, però que, si es menja, és mortal. De fet es considera la planta més tòxica d’Europa. Això es deu a la presència de dues substàncies potencialment molt tòxiques com l’aconitina i la pseudoaconitina, que produeixen efectes cardio i neurotòxics. Les parts més tòxiques de la planta són les fulles i l’arrel, on s’acumula més aconitina, però l’alta toxicitat es contempla a qualsevol part de la planta, fins i tot quan és seca.
L’acònit blau, tora blava, matallops blau, escanyallops, herba tora, herba verinosa[1] o realgar/rialgar[2](Aconitum napellus) és una planta verinosa, inclòs letal, de la família de les ranunculàcies del gènere Aconitum
A nivell mundial, l’Aconitum napellus es troba en moltes zones d’Àsia i Europa. Concretament a la Gran Bretanya, a Irlanda, als Pirineus (incloses les Corberes) i Prepirineus, als Alps (excepte a Itàlia i Iugoslàvia) i en altres zones muntanyoses de la península Ibèrica.
Distribució al Principat[modifica]
Pel que fa a la distribució dins del Principat, la tora blava s’estén des de la Vall d’Aran i l’Alta Ribagorça fins a la Cerdanya, el Ripollès, la Garrotxa, el Conflent i el Vallespir.
De les espècies aconitum, n’hi ha unes 330 al món; la més perillosa es troba a l’Índia (Aconitum ferox); al Pirineu n’hi ha tres: Napellus (tora blava), l’A anthora (tora groga) i l’A vulparia (tora pirinenca).
La blava és la més abundant i, a casa nostra, s’estén des de la Vall d’Aran i l’Alta Ribagorçafins a la Cerdanya, el Ripollès, la Garrotxa, el Conflent i el Vallespir, i es troba a la vora dels cursos d’aigua i als boscos, i comença a florir al juliol.
Normalment creix a una altitud d’entre 1.500 i 2.500 metres, i ni els animals que pasturen s’hi acosten. La biòloga Núria Tomàs ho diu ben clar:
La natura és tan sàvia que les vaques i els cavalls que pasturen ni les toquen.
Té substàncies mortals. Només de tocar-la, ja et pot entrar a dins.
La ingesta d’1 mil·ligram d’aquesta planta podria matar un nen petit o una persona que estigui dèbil.
En adults, dosis d’entre 5 i 8 mil·ligrams també són mortals. La mort pot sobrevenir al cap d’una o de dues hores de les ingestes, com a conseqüència de les arrítmies o per paràlisi respiratòria. El pronòstic és molt greu.
Des del Parc Natural del Cadí-Moixeró fan xerrades i fulletons informatius advertint-ne de la perillositat, però sempre troben excursionistes que, per desconeixement, tornen de la muntanya amb un ram de flors farcit de tores blaves. Jordi Garcia Petit, director del parc, en fa advertència.
El consell és que, com que a alta muntanya hi ha moltíssimes plantes que, o són tòxiques o són protegides, millor no tocar-ne cap. Gaudim-ne, fem-hi fotos, però no les toquem!
