Què ha de fer Catalunya per tenir sobirania alimentària?

Si el 2050 hi ha 9.000 milions d’habitants al planeta, probablement no hi haurà prou menjar per mantenir l’actual patró alimentari, segons afirmen els experts. És possible avançar cap a una millor sostenibilitat/suficiència alimentària? Fins on podria abastir-se Catalunya amb la producció d’aliments pròpia? Són millors els comestibles de quilòmetre zero per fer front als nous riscos? La resposta depèn de si concebem l’alimentació com un negoci o l’entenem com un dret inalienable, i el menjar, com un bé comú.

Claus:

  • Dependre de tercers per garantir els aliments que la ciutadania necessita converteix un país en vulnerable
  • El sistema agroindustrial dominant no és culturalment ni sa ni apropiat
  • Catalunya produeix aproximadament el 40% de la seva sobirania alimentària.
  • A Catalunya, només reguen el 30% dels pagesosEl 70% de la superfície agrícola és de secà
  • S’ha perdut molt territori agrari des dels anys cinquanta
  • Canviar l’ús del sòl pot comportar problemes diversos
  • Seria interessant caminar cap a una dieta estàndard
  • A quanta gent es pot alimentar?
  • Només un terç de l’agroecologia, doncs, està directament relacionada amb la producció
  • La major part del valor nutricional es perd en la conversió de la proteïna vegetal en animal
  • Ens alimentem de ‘quatre’ productes.
  • És el moment de pensar a no dependre en excés de tercers i, sense negar el comerç, limitar el transport, posar l’autoabastiment a la taula de les polítiques a desenvolupar

Què ha de fer Catalunya per tenir sobirania alimentària?

Continua la lectura de Què ha de fer Catalunya per tenir sobirania alimentària?

Loporzano, el poble que es va rebel·lar contra les granges de ramaderia intensiva

Els ambientalistes de Loporvenir s’han fet amb l’Alcaldia a través d’una llista municipalista amb membres vinculats a la plataforma Loporzano SENSE Ramaderia Intensiva
Els independents treuen endavant amb el suport de PSOE i PAR una moratòria per a la instal·lació de noves explotacions industrials de bestiar i l’ampliació de les existents en el municipi
“Es poden tenir molt bones idees, però el que no surt en el Butlletí no serveix per a res, per això els activistes ens fiquem en política2, explica Jorge Luis, tinent d’alcalde i exdiputat estatal d’Equo
Almenys catorze municipis d’Osca s’aproven moratòries i restriccions a la ramaderia industrial, mentre el Govern d’Aragó veta noves instal·lacions per no poder suportar més purins

https://www.eldiario.es/aragon/economia/Loporzano-pueblo-granjas-ganaderia-intensiva_0_929507445.html

Loporzano, un pequeño municipio de medio millar de habitantes situado a los pies de la Sierra de Guara, en Huesca, nunca quiso formar parte de “Tocilandia”, ese país cada vez menos imaginario en el que se está convirtiendo la España vaciada con la proliferación masiva de instalaciones de ganadería industrial que, mientras disparan una renta agraria que cada vez tiene menos destinatarios, están generando una huella ambiental de difícil reversión y están devorando a las explotaciones familiares. Continua la lectura de Loporzano, el poble que es va rebel·lar contra les granges de ramaderia intensiva