Si el 2050 hi ha 9.000 milions d’habitants al planeta, probablement no hi haurà prou menjar per mantenir l’actual patró alimentari, segons afirmen els experts. És possible avançar cap a una millor sostenibilitat/suficiència alimentària? Fins on podria abastir-se Catalunya amb la producció d’aliments pròpia? Són millors els comestibles de quilòmetre zero per fer front als nous riscos? La resposta depèn de si concebem l’alimentació com un negoci o l’entenem com un dret inalienable, i el menjar, com un bé comú.
Claus:
- Dependre de tercers per garantir els aliments que la ciutadania necessita converteix un país en vulnerable
- El sistema agroindustrial dominant no és culturalment ni sa ni apropiat
- Catalunya produeix aproximadament el 40% de la seva sobirania alimentària.
- A Catalunya, només reguen el 30% dels pagesos. El 70% de la superfície agrícola és de secà
- S’ha perdut molt territori agrari des dels anys cinquanta
- Canviar l’ús del sòl pot comportar problemes diversos
- Seria interessant caminar cap a una dieta estàndard
- A quanta gent es pot alimentar?
- Només un terç de l’agroecologia, doncs, està directament relacionada amb la producció
- La major part del valor nutricional es perd en la conversió de la proteïna vegetal en animal
- Ens alimentem de ‘quatre’ productes.
- És el moment de pensar a no dependre en excés de tercers i, sense negar el comerç, limitar el transport, posar l’autoabastiment a la taula de les polítiques a desenvolupar
Continua la lectura de Què ha de fer Catalunya per tenir sobirania alimentària?
