Escalfament global: juliol deixa un nou rècord de temperatura mitjana mundial

La Terra té febre i el termòmetre no deixar de pujar i pujar. El mes anterior va ser també de rècord, amb temperatures sufocants més altes que la mitjana de les últimes quatre dècades. Les onades de calor ocorren amb una freqüència deu vegades més gran que fa cent anys,

Un cop més, i sempre per la banda càlida, la temperatura mitjana del planeta de juliol ha trencat un doble rècord: és el juliol més càlid i, a la vegada, el mes més càlid registrat mai al món. Tot apunta que aquest 2019 se situarà entre els 4 o 5 anys més càlids des que hi ha registres.

Ja ens podem acostumar a parlar d’onades de calor fora dels llocs habituals, que fa anys s’associaven al sud d’Espanya i als països mediterranis. Amb l’escalfament del planeta, les onades de calor seran més freqüents i extenses a Europa i, a mesura que les emissions de gasos d’efecte hivernacle creades per l’home continuin augmentant, les temperatures extremes de calor aniran a més. Actualment, els nivells de CO2 se situen al voltant de 415 parts per milió, la concentració més alta dels últims 3 milions d’anys.

Un altre mes amb temperatures excepcionals

Cada mes d’aquest 2019 s’ha situat entre els quatre més càlids, i el juny del 2019 va pujar al primer lloc de la llista, perquè va ser el juny més càlid des que hi ha registres. I ara, el juliol, també s’ha mostrat excepcional, amb dos rècords batuts: el juliol més càlid i, a la vegada, el mes més càlid registrat mai al món.

El juliol sol ser el mes més càlid de l’any al planeta per efecte de les grans masses terrestres que hi ha a l’hemisferi nord, que s’escalfen amb molta més rapidesa que el refredament dels oceans de l’hemisferi sud. Però, l’escalfament del planeta no només ataca el mesos càlids, sinó que és una cosa general de tots els mesos de l’any. Una pujada de les temperatures que és evident en les temperatures de mes rere mes dels últims 40 anys, que us mostrem en el vídeo.

Al juliol, 1,2 ºC per sobre de la mitjana

No sembla gaire, aquesta xifra; la temperatura del planeta és com la de les persones. Poques dècimes de febre fan decaure una persona i, també passa el mateix amb el planeta. Si us ha semblat que el juliol ha estat tòrrid, amb 1,2 ºC per sobre del que és normal, penseu que queda curt si ho comparem amb l’objectiu de temperatura de l’acord de París, que se situava a quedar-se per sota dels dos graus per sobre dels nivells preindustrials amb l’objectiu de limitar-ho a només 1,5 ºC. Tot i així, aquest juliol ha quedat curt. Ja podem fer-nos una idea del que tindrem durant les pròximes dècades.

Les onades de calor a Europa i les grans calorades que hi ha hagut a l’Àrtic, amb una fosa de gel alarmant, han contribuït enormement a disparar la temperatura cap amunt i fer que el juliol sigui el més càlid des que hi ha registres, segons dades del programa europeu Copèrnic.

Este año está dejando encadenados varios récords de temperatura. Si junio fue el más caluroso desde que hay registro, ahora pasa lo mismo con julio: ha superado al mes de julio con la temperatura media más alta, que fue en 2014, por 0,04 grados centígrados.

Según datos del Servicio de Cambio Climático de la agencia europea Copernicus, citados por El País, todos los meses de 2019 han estado entre los más calurosos desde que hay registros.

Concretamente, durante el mes de julio “Europa occidental estuvo por encima del promedio, en gran parte debido a la onda de calor corta pero muy intensa en la última semana del mes”. Este mes se suma a otro de récord, junio, con temperaturas sofocantes más altas que el promedio de las últimas cuatro décadas.

“Julio es típicamente el mes más cálido del año en el promedio mundial”, explica el informe, y añade: “El mes de julio de 2016 era el más cálido de todos los meses en términos absolutos, y ahora se ha superado esa marca aunque con un margen pequeño en comparación con las diferencias típicas entre los conjuntos de datos de julio anteriores”, dado que las “mayores anomalías en las temperaturas medias europeas se producen en invierno”.

A nivel mundial, las temperaturas fueron más altas que el promedio de 1981-2010 en Alaska, la isla de Baffin y Groenlandia, partes de Siberia, las Repúblicas de Asia central e Irán, así como grandes partes de la AntártidaÁfrica Australia estuvieron también en gran parte por encima del promedio.

Las olas de calor, como la vivida en gran parte de Europa occidental en la última semana de junio, ocurren con una frecuencia diez veces mayor que hace cien años, según un informe europeo que señala, además, que la temperatura es 4 grados más alta que en el mismo periodo.

Una de las consecuencias son, desgraciadamente, los incendios forestales: según datos del Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación (MAPA), hasta el 28 de julio el fuego calcinó en España un total de 55.554,59 hectáreas de superficie desde el comienzo de 2019, lo que representa casi cinco veces más que en el mismo periodo de 2018 con 11.671,54 hectáreas quemadas.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *