Com podem ser professors conscients sense la possibilitat de compartir la vida que som, la importància del nostre ésser, la necessitat de ser amables i compassius amb el món? Com podem ensenyar “alguna cosa” si neguem a la terra que ens acull, els rius dels que bevem, l’aire que respirem? ¿No és més important recordar la importància de la vida, la solidaritat i l’amor que entendre a Hobbes i Weber

El sistema ens proposa que seguim una vida d’acumulació sense límit, una acumulació que només pot estar en els nostres relats i creences, perquè la naturalesa de la terra que habitem i de la nostra pròpia vida és cíclica i finita
La majoria de les societats combreguen amb la falsa creença que l’acumulació infinita és possible i no importa com prospera i fecunda es consideri aquesta societat, sempre voldrà més.

https://www.eldiario.es/zonacritica/dinamicas-competencia-acumulacion-capitalista-academia_6_926767319.html

Desde el pensamiento crítico es posible concluir que el sistema neoliberal en el que nos hemos instalado se encuentra en guerra con la vida misma. En guerra con los árboles y los ríos, a los que considera recursos que deben ser explotados y manipulados para promover la acumulación de capital. En guerra con las personas, dado que cree que una parte fundamental de la humanidad no ostenta la condición ciudadana y, por tanto, es legítimo negar a esas personas todo derecho humano, incluido el de no ser asesinados, torturados o vendidos como mercancía. Y en guerra con nosotras mismas, con nuestros cuerpos y almas, dado que el sistema capitalista niega la propia esencia de la naturaleza humana, que necesita de la cooperación, la solidaridad y la compasión para desarrollarse de manera plena.   Continua la lectura de Com podem ensenyar “alguna cosa” si neguem a la terra que ens acull, els rius dels que bevem, l’aire que respirem .Les dinàmiques de competència i acumulació capitalista a l’acadèmia →