L’escalfament actual, l’únic global en 2.000 anys

L’efecte de la industrialització afecta el 98% del planeta, al contrari que canvis climàtics anteriors.

L’actual crisi climàtica és l’única etapa dels últims dos mil·lennis en què s’evidencia una coherència en la variabilitat de les temperatures a tot el món, segons van revelar una sèrie d’estudis publicats avui a les revistes científiques Nature i Nature Geoscience.

Les investigacions, que se centren en analitzar la tendència del clima, conclouen que el 98% del planeta experimenta l’escalfament global, un fet que posa de manifest que “l’impacte humà sobre el medi ambient té una consistència espacial sense precedents en el context dels últims dos mil anys “, van recalcar els autors dels articles.

https://www.ara.cat/internacional/escalfament-global-canvi-emergencia-clima_0_2276772325.html?utm_source=newsletter&utm_medium=cms&utm_campaign=titulars&utm_content=20190725titulars

Hi ha una màxima que diu que la variabilitat climàtica sempre ha existit, és a dir, que els períodes càlids i els més freds, més humits o més secs, s’han anat succeint de forma natural. I és cert, tal com defensen els escèptics del canvi climàtic, que al·leguen que ara mateix patim un episodi d’escalfament natural. Però el que no s’havia demostrat mai és que el procés de canvi climàtic fos tan global ni tan uniforme. Tres estudis publicats ahir a Naturerevelen que els diferents episodis climàtics viscuts els últims 2.000 anys ni van ser globals ni reunien característiques similars a l’actual. L’inici de l’era industrial, defensen els autors, marca un punt d’inflexió en el patró climàtic respecte a períodes previs. En conjunt, diuNature al seu editorial, els articles “aporten noves evidències” de l’activitat humana sobre el clima i diferencien de forma rotunda el període industrial del preindustrial.

Impacte global

Fins ara s’assumia que en l’anomenada Era Comuna, que aplega els últims 2.000 anys, els fenòmens climàtics tenien un impacte global. Així s’ha considerat tradicionalment respecte al que es coneix com la petita edat de gel, que es va estendre des del segle XVI fins a finals del XIX, i la prèvia anomalia climàtica medieval, entre el 950 i 1250 de la nostra era. Si el primer va ser un període fred, glacial fins i tot, el medieval va ser just el contrari, càlid i amb sequeres llargues i persistents.

Però els efectes ni van ser globals ni van afectar el planeta de la mateixa manera ni al mateix moment, ni amb la mateixa intensitat. És a dir: hi ha una asincronia clara dels fenòmens climàtics i les seves conseqüències. En canvi, l’inici de l’era industrial -els últims 150 anys aproximadament- marca un punt d’inflexió que queda perfectament reflectit als registres climàtics, sobretot a partir del segle XX. L’efecte de canvi climàtic s’uniformitza i afecta fins al 98% del planeta. I aquesta contraposició és justament el que posa de manifest la sèrie de tres articles publicats a Nature, a més d’un editorial i un comentari científic, un desplegament gens habitual a la revista científica britànica.

Els articles parteixen de la compilació i anàlisi de dades que, indirectament, aporten informació sobre les condicions climàtiques i les seves variacions al llarg del temps. Les bases de dades que han permès la reconstrucció dels models climàtics de l’Era Comuna s’han elaborat a partir de l’estudi dels anells dels arbres, la composició química dels coralls, registres fòssils i referències historiogràfiques, entre altres.

Al primer article, Raphael Neukom, de l’Institut de Recerca del Canvi Climàtic a Berna (Suïssa), assenyala que les taxes d’escalfament climàtic són molt més evidents i progressives a l’era industrial que en períodes previs, malgrat la influència de les grans erupcions volcàniques a les illes d’Indonèsia. Segons les seves dades l’escalfament s’accelera de forma clara a partir del segle XX. En una segona peça, el mateix autor destaca “la coherència i sincronicitat” d’aquest període. Stefan Brönnimann, de la mateixa institució, apunta en un tercer article que l’inici del període d’escalfament global d’origen antropogènic se superposa amb la recuperació del sistema climàtic després del refredament provocat per les erupcions volcàniques a Indonèsia a inicis i mitjans del segle XIX.

Temperatures rècord a Holanda i Bèlgica

L’onada de calor dels últims dies va deixar ahir a Bèlgica la temperatura més alta de què s’hi té constància: el termòmetre es va enfilar fins a 39,9 ºC a Kleine Brogel, a tocar de la frontera amb Holanda. És una temperatura inèdita al país, que té dades des del 1833. La més alta fins ara eren els 38,8 graus registrats a Hechtel-Eksel i Lieja l’any passat i també el 2015. També a Holanda es van produir temperatures inèdites: 38,8 ºC a Gilze en Rijen, que van batre un rècord de 75 anys: els 38,6 graus del 23 d’agost del 1944 a Warnsveld.

https://www.publico.es/internacional/medio-ambiente-actual-crisis-climatica-primera-global-ultimos-milenios.html

La actual crisis climática es la única etapa de los últimos dos milenios en la que se evidencia una coherencia en la variabilidad de las temperaturas en todo el mundo, según revelaron una serie de estudios publicados hoy en las revistas científicas Nature y Nature Geoscience.

Las investigaciones, que se centran en analizar la tendencia del clima en la Era Común, concluyen que el 98% del planeta experimenta el calentamiento global, un hecho que pone de manifiesto que “el impacto humano sobre el medio ambiente tiene una consistencia espacial sin precedentes en el contexto de los últimos dos mil años”, recalcaron los autores de los artículos.

Uno de ellos, Raphael Neukom (Universidad de Berna, Suiza) destacó que la etapa contemporánea es “diferente” a cualquier otra del pasado y agregó que estudiarla ayudaría a predecir de forma realista la evolución del clima en las próximas décadas.

“Tradicionalmente, se pensaba que durante la Era Común había habido una coherencia global en la variabilidad climática”, indicó Neukom

“Tradicionalmente, se pensaba que durante la Era Común había habido una coherencia global en la variabilidad climática”, indicó el investigador sobre su hipótesis de partida.

Sin embargo, tras estudiar el calentamiento global contemporáneo, Neukom y su equipo encontraron que esta afirmación no era realmente cierta, ya que los períodos más notables de cambio de temperaturas no eran coherentes en términos globales.

Las etapas a las que se refieren los científicos en su publicación son la Anomalía Climática Medieval o período cálido medieval (siglos X-XIII), caracterizada por un clima extraordinariamente caluroso, y la Pequeña Edad de Hielo (siglos XIV-XIX), la época que puso fin a la anterior con sus temperaturas frías.

Para evaluar los patrones globales de variabilidad climática, los autores analizaron los datos de aproximadamente 700 registros acerca de la variación de temperatura recopilados durante la Era Común y su observación desveló que, antes del siglo XX, las citadas épocas climáticas no ocurrieron simultáneamente en todo el mundo como se pensaba anteriormente.

Ningún período preindustrial experimentó un período cálido a largo plazo coherente a nivel mundial

De esta forma, las temperaturas más fríasdurante la Pequeña Edad de Hielo se dieron en las regiones del Pacífico central y oriental en el siglo XV, en el noroeste de Europa y en el sureste de América del Norte en el siglo XVII, y en la mayor parte de las regiones restantes durante el siglo XIX.

Del mismo modo, afirmaron que ningún período preindustrial experimentó un período cálido a largo plazo coherente a nivel mundial, lo que indica que el forzamiento radiativo preindustrial “no fue suficiente para producir temperaturas extremas globalmente sincrónicas en escalas de tiempo multidecadales y centenarias”, subraya el artículo.

En contraposición a todos estos períodos, los autores manifestaron que la etapa más cálida de la Era Común se corresponde con los últimos 150 años, en los que la Tierra ha experimentado un rápido calentamiento a causa de la influencia humana sobre el clima. En otras palabras, en esta etapa final se ha evidenciado una coherencia casi global en la variabilidad climática en todo el planeta.

Por esta razón, los científicos alertaron de que la velocidad y el alcance regional de los cambios de temperatura globales de finales del siglo XX está siendo mucho mayor que otras fluctuaciones climáticas de los últimos dos mil años.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *