Grans zones d’Espanya entren en sequera: 2019 és el tercer any amb menys pluges del segle

I les properes previsions tampoc ajuden. La setmana que ve amb la primera onada de calor de l’any, tots ens preguntarem que podem fer per disminuir la crisi climàtica, com si el fenomen fos nou aquest any i ens enxampés de sorpresa.

L’arribada del vent africà portarà la setmana que ve la primera onada de calor de l’estiu. Aquest fenomen pot elevar les temperatures fins als 35 graus a gran part de l’interior peninsular i per sobre dels 40 al sud.

Veure també :

https://www.publico.es/sociedad/comienza-verano-temperaturas-calurosas-ascenderan.html

https://www.eldiario.es/sociedad/tecer-establece-sequia-mayoria-Espana_0_912009197.html

La falta acumulada de lluvias en lo que va de año ha hecho que se llegue a la situación de sequía meteorológica en la mayoría de España. 2019 es, de momento, el tercer año más seco del siglo XXI, según los registros de la Agencia Estatal de Meteorología, presentados este jueves. Grandes áreas de la mitad occidental de la península, el tercio norte o Canarias soportan esta situación. Continua la lectura de Grans zones d’Espanya entren en sequera: 2019 és el tercer any amb menys pluges del segle

Un estudi publicat a la revista Science Advances assegura que a l’Himàlaia les glaceres es fonen a un ritme dues vegades més gran des de començaments de segle  

Les glaceres acceleren la seva fosa a causa de les altes temperatures.  El canvi climàtic es menja les glaceres de l’Himàlaia
Des de l’any 2000 les glaceres de l’Himàlaia han perdut gairebé mig metre de gel a l’any, el doble que en el període de 1975 a 2000. L’estudi indica que les glaceres han perdut una quarta part de la seva massa en els últims 40 anys.
Cada any prop de mig metre de gel es fon causa de l’augment de les temperatures, que s’han incrementat d’1 ° C en alguns llocs.

Un estudi, publicat avui a la revista Science Advances, presenta aquesta imatge de l’Himàlaia després d’analitzar els canvis dels últims 40 anys a la regió, gràcies a les imatges obtingudes pel satèl·lit espia nord-americà KH-9 Hexagon, conegut com Big Bird, realitzades durant la Guerra Freda i desclassificades el 2011; i altres, més actuals, proporcionades per la NASA a l’Índia, la Xina, Nepal i Bhutan.

https://www.elperiodico.com/es/medio-ambiente/20190620/glaciares-derretimiento-altas-temperaturas-7513581

La pérdida de hielo se ha acelerado desde el año 2000 en los glaciares del Himalaya, unas montañas consideradas el “tercer polo” al albergar unos 600.000 millones de toneladas de hielo. Cada año cerca de medio metro de hielo se derrite debido al aumento de las temperaturas, que se han incrementado de 1ºC en algunos lugares. Continua la lectura de Un estudi publicat a la revista Science Advances assegura que a l’Himàlaia les glaceres es fonen a un ritme dues vegades més gran des de començaments de segle  

Menorca es convertirà en la reserva marina més gran del Mediterrani

La Unesco aprova l’ampliació de la zona marina de Menorca inclosa en la Reserva de la Biosfera.

La Unesco ha aprovat aquest dimecres l’ampliació de la zona marina de Menorca inclosa en la Reserva de la Biosfera, cosa que la convertirà en la reserva marina més gran del Mediterrani.

L’any 1993, Menorca va ser declarada Reserva de la Biosfera per la seva diversitat ambiental i paisatgística. Durant aquests 26 anys, la protecció s’ha aplicat a tota l’illa, unes 71.000 hectàrees, i a la zona marina del Parc Natural de s’Albufera des Grau.

Els científics han demanat repetidament una ampliació de la reserva al voltant de l’illa i finalment han aconseguit que la Unesco hi doni el vistiplau. Fins a 12 milles mar endins de la zona del nord de l’illa estaran incloses en la reserva. D’aquesta manera, la superfície actual es multiplicarà per set i superarà les 514.000 hectàrees.

La intenció és aplicar a tota la nova zona polítiques de sostenibilitat amb especial atenció al turisme i la pesca. La declaració no implica, en principi, noves restriccions, però sí que suposa haver de definir altres maneres de relacionar l’activitat de les persones perquè sigui compatible amb la conservació del medi marí.

L’actual reserva és una bona representació dels hàbitats marins típics de la Mediterrània Occidental i per això aposten per ampliar-la. Entre els hàbitats destacats, hi ha el coral·ligen, els fons rocosos i les algues calcàries, de creixement molt lent. Tots són molt vulnerables als impactes antròpics, sobretot a la pesca.

També es delimitaran encara més dos nuclis que ja estaven protegits: tot l’entorn de s’Albufera des Grau i la reserva marina del nord.
També l’anomenat Canal de Menorca, que representa, probablement, la principal àrea d’alimentació per a les aus marines en l’àmbit de les Balears. Continua la lectura de Menorca es convertirà en la reserva marina més gran del Mediterrani

Economistes, si us plau, inventin alguna cosa

La major part dels economistes (amb comptades però molt meritòries excepcions) segueixen lligats a teories econòmiques obsoletes que van ser concebudes en segles passats, quan la disponibilitat de recursos i d’energia semblava il·limitada.

Segueixen pensant que tot el que necessitem per solucionar el canvi climàtic és que els enginyers inventin alguna cosa i els ecologistes deixin de molestar. Però cada vegada és més evident que no hi ha invents miraculosos i que a hores d’ara la societat ha de tornar-se cap als economistes per dir-los el que tantes vegades s’ha dit a tècnics i científics: senyors i senyores economistes, per favor, inventin vostès alguna cosa!

https://www.eldiario.es/ultima-llamada/Economistas-favor-inventen_6_911018891.html Continua la lectura de Economistes, si us plau, inventin alguna cosa

Un cafè que no faci sagnar a la Terra

L’impacte ambiental de la producció de cafè industrial s’està convertint en una amenaça per als ecosistemes causa de l’ús de fertilitzants i de la tala massiva d’arbres. De seguir així, el 50% de les superfícies útils per a aquest cultiu no seran fèrtils d’aquí a 30 anys.

El cafè de monocultiu que implica la desforestació completa de boscos.Les persones que conreen el cafè són la part més feble perquè no tenen l’oportunitat de negociar, capacitat d’establir preus. Depenen de decisions que es prenen al marge de la seva realitat quotidiana i sense tenir les seves necessitats en compte.

S’ha de  sensibilitzar pel que fa a la qualitat del producte i al fet que, en aquest cas, s’ha de donar suport a dones agricultures que escassament aconsegueixen sobreviure. Continua la lectura de Un cafè que no faci sagnar a la Terra

Irlanda prohibeix els nous vehicles de gasolina i dièsel a partir del 2030

El govern irlandès té previst prohibir la venda de nous vehicles de gasolina i dièsel abans del 2030, com a part d’una estratègia important per protegir el medi ambient. L’objectiu és garantir que tots els cotxes i furgonetes de carreteres irlandesos en 11 anys siguin vehicles elèctrics. La legislació proposada va estar entre les 180 mesures del Pla d’acció climàtic del govern , publicat el dilluns. El document també inclou un objectiu per implementar una prohibició de plàstic no reciclable a tota la UE el 2030.

https://www.bbc.com/news/world-europe-48668791

Ireland to ban new petrol and diesel vehicles from 2030

The Irish government plans to ban the sale of new petrol and diesel vehicles by 2030, as part of a major strategy to protect the environment.

The aim is to ensure that all new cars and vans on Irish roads in 11 years’ time are electric vehicles.

The proposed legislation was among 180 measures in the government’s Climate Action Plan, published on Monday.

The document also includes a target to implement an EU-wide ban on non-recyclable plastic by 2030.

Rising emissions

The Climate Action Plan states that the Republic of Ireland is “way off course” in its attempts to achieve its emissions targets.

Unveiling the plan on Monday, the Environment Minister ​Richard Bruton said Ireland was “currently 85% dependent on fossil fuels”.

He said that at a time when the state’s carbon footprint should be reducing, Ireland’s greenhouse gas emissions “have been rising rapidly” and that trend had to be reversed.

He arrived at the launch in Grangegorman, north Dublin, on a hybrid electric bus, accompanied by Taoiseach (Irish Prime Minister) Leo Varadkar and several other members of the cabinet.

Leo Varadkar and Richard Bruton took a bus to the official launchImage copyrightNIALL CARSON/PA
Image captionLeo Varadkar and Richard Bruton took a bus to the launch of the Climate Action Plan

Mr Bruton said the plan was a roadmap to achieving existing 2030 emissions targets and would put Ireland “on a trajectory to achieve net zero carbon emissions by 2050”.

The hope is that by the time the petrol and diesel vehicle ban is introduced in 2030 there will be 950,000 electric vehicles on Irish roads.

The government is set to invest in a “nationwide” charging network to power the new vehicles.

By 2025, at least one recharging point will be required at new non-residential buildings with more than 10 parking spaces.

‘Penalties’

In addition to banning the sale of new fossil fuel cars, the government said it would stop granting National Car Test (NCT) certificates to such vehicles by 2045.

The compulsory inspection programme is carried out every year on vehicles that are more than 10 years old.

Mr Bruton said climate targets would be set for every relevant sector of government and public body, including housing; transport; agriculture and the public sector.

The relevant minister will be responsible for achieving the target, with “penalties” if they are not met, he tweeted.

Up to 500,000 homes are to be included in a “retrofit plan” to make them more energy efficient.

As well as the ban on non-recyclable plastic, higher fees will be imposed on the production of materials that are difficult to recycle.

Government departments and bodies have also been instructed to stop buying single-use plastic cups, cutlery and straws.

“Ultimately this is about securing a better, healthier, more resilient future for the country,” the minister said.

Opposition parties have given a cautious welcome to the plan, but some claimed it lacked detail and did not focus strongly enough on public transport.

The Green Party and Sinn Féin both called for more investment in public transport infrastructure, while Fianna Fáil complained that the plan was not costed.

 

Per què el teu gos et posa ullets: així es comunica millor amb tu

Aquesta expressivitat no la tenien els primers gossos domesticats.Fa milers d’anys, l’anatomia facial dels gossos, descendents dels llops, era molt diferent de la que coneixem avui. Els primers cans en ser domesticats eren menys expressius que els actuals, per una senzilla raó: no havien desenvolupat la musculatura de les seves celles. Ara, amb una simple mirada sabem què volen les nostres mascotes.    El moviment de les celles va evolucionar amb el temps i ha permès que les dues espècies ens entenguem millor.

https://www.publico.es/sociedad/mascotas-perro-pone-ojitos-comunica-mejor.html

Hace miles de años, la anatomía facial de los perros, descendientes de los lobos, era muy distinta a la que conocemos hoy. Los primeros canes en ser domesticados eran menos expresivos que los actuales, por una sencilla razón: no habían desarrollado la musculatura de sus cejas. Ahora, con una simple mirada sabemos qué quieren nuestras mascotas. Continua la lectura de Per què el teu gos et posa ullets: així es comunica millor amb tu

Una foto de Groenlàndia mostra la velocitat amb què s’estan fonent els pols

 A causa de l’escalfament global, el gel que hi ha als pols s’està fonent a un ritme cada vegada més ràpid. Una cosa que posa en perill el planeta. Les prediccions apunten que l’onada de calor que va afectar a Groenlàndia la setmana passada continuarà també aquesta.

https://www.elmundo.es/ciencia-y-salud/ciencia/2019/06/18/5d088bd3fdddffef348b4624.html

Una nueva foto de Groenlandia evidencia los estragos que está causando el cambio climático. En la imagen el investigador Steffen Olsen, que pertenece al Instituto Meteorológico Danés, atraviesa un enorme charco sobre un trineo tirado por perros para recuperar su equipo de observación meteorológica.

Aunque bajo la capa de agua, en esta zona ubicada en el noroeste de Groenlandia -Inglefield Bredning-, todavía hay una capa de hielo de 1,2 metros, Olsen no está seguro de cuánto tiempo aguantará así. Continua la lectura de Una foto de Groenlàndia mostra la velocitat amb què s’estan fonent els pols

El cost ambiental de conrear hortalisses al desert

El 75% del territori espanyol està en “perill” de desertificació. El 20% ja el pateix i hi haurà sequeres més greus si no hi ha un canvi radical”en la política de gestió de l’aigua, segons l’informe publicat per l’organització conservacionista WWF, ‘Crònica d’una sequera anunciada’. A través de l’informe s’adverteix que hi haurà grans impactes si no s’aposta per una política hidrològica més sostenible i estratègica, perquè la falta d’aigua no és la principal responsable”dels efectes negatius de les sequeres.

Segons l’informe, les conques que més problemes lligats a la sequera pateixen es corresponen amb les zones que tenen majors índexs de sobreexplotació de l’aigua. L’organització adverteix a més que, malgrat aquestes males xifres, Espanya ha apostat per un model de gestió de l’aigua que prioritza els grans consums, com en el sector agrícola del regadiu.

Assenyala que en aquelles zones on  no hi ha prou aigua disponible en rius i embassaments es fa un ús més intens de l’aigua subterrània, una situació que posa encara més en perill les reserves estratègiques d’aigua per futur. Tot això sense comptar l’aigua que es consumeix de forma il·legal, s’estima que hi ha més de mig milió de pous il·legals a Espanya.

https://www.eldiario.es/sociedad/coste-ambiental-cultivar-hortalizas-desierto_0_910959034.html

Los desiertos son ecosistemas complejos resultado de unas condiciones extremas de aridez. Son medios frágiles donde los recursos básicos son escasos y donde las relaciones entre el medio y los organismos que lo habitan mantienen un equilibrio finamente ajustado. El uso inadecuado de estos medios áridos produce una degradación ambiental que se conoce con el nombre de desertificación.

 La desertificación es, por tanto, un proceso gradual de empobrecimiento del medio que se manifiesta en forma de fenómenos como la pérdida de productividad del suelo, la reducción de la cubierta vegetal o la pérdida de biodiversidad. Comprender a fondo las causas de la desertificación y sus mecanismos subyacentes es en sí un reto científico importante.

El hombre y los medios áridos

A pesar de la escasez de recursos de estos medios, el hombre los ha habitado desde tiempos inmemoriales, adaptando la extracción de recursos a las capacidades del medio. Esto requiere un amplio conocimiento del mismo, así como una visión a largo plazo y sostenible de la explotación de los recursos.

Dado que la desertificación aumenta con nuestro mayor conocimiento de los medios en los que vivimos y con nuestras capacidades técnicas, hemos de deducir que el problema reside en nuestras perspectivas de obtención de beneficios.

ESPAÑA ACEITE PRODUCCIÓN
Campo de olivos en el municipio de Escañuela (Jaén)

La pretensión de obtener más beneficios de los que puede ofrecer el medio o de obtenerlos más rápidamente de lo que los recursos pueden ser repuestos se encuentra en muchos casos en la base de la tasa de desertificación actual. Y es que a menudo olvidamos que no todo lo que se puede hacer se debe hacer. ¿Tiene sentido cultivar hortalizas en el desierto? O dicho de otra manera: ¿qué coste tiene?

La desertificación en España

Más de dos tercios del territorio español corre riesgo de desertificación, lo que significa que estamos expuestos a perder buena parte de nuestros recursos naturales. En muchos casos, conocemos las causas inmediatas de esta situación, es decir, las actividades humanas que originan la desertificación del medio: el sobrepastoreo, la deforestación y la expansión de la agricultura intensiva con técnicas de irrigación que alteran la composición química del suelo hacen peligrar los acuíferos y la hidrología de una región.

Estas actividades tienen un factor en común: suponen drásticos cambios de uso de suelo, frecuentemente, a gran escala. Estos cambios perturban el equilibrio en la entrada y salida de recursos del medio y las interacciones de los organismos con aquel.

Para muchas especies animales y vegetales perfectamente adaptadas a los medios áridos, estos cambios de uso de suelo suponen en realidad la pérdida de hábitat a gran escala, lo que tiene consecuencias muy negativas en la distribución y persistencia de las poblaciones naturales. Un caso claro es la grave situación de las aves esteparias en nuestro país.

Ejemplar de ganga ortega.
Ejemplar de ganga ortega

¿Conservación es igual a no desarrollo?

Se podría argumentar que la conservación de las zonas áridas implica condenar a las mismas y a sus pobladores a una situación crónica de subdesarrollo. Esto no es cierto. Simplemente se trata de planificar con cuidado las actividades que se pueden desarrollar en función de las particulares características de estos medios. Para ello hace falta aumentar nuestro conocimiento sobre los mismos, una regulación adecuada y unos mecanismos de control eficaces.

Por ejemplo, actualmente hay en marcha numerosos proyectos de construcción de plantas fotovoltaicas en el sureste español. La energía solar es una herramienta clave en la lucha contra el cambio climático global. Sin embargo, la proliferación de estas plantas también tiene un impacto sobre el medio y la biodiversidad. Estos impactos deben ser evaluados y corregidos para lograr que esta energía sea realmente “limpia”.

El mecanismo implementado para garantizar esto son los estudios de impacto ambiental, que se exponen a información pública y que son revisados por la Administración. Lamentablemente, muchos de estos estudios no son lo suficientemente rigurosos, a pesar de lo cual son finalmente aprobados. Asimismo, actividades ilegales (cambios en el uso de la tierra, invernaderos y urbanizaciones ilícitas, sobreexplotación de las aguas subterráneas) a menudo son pasivamente aceptadas o ignoradas por las administraciones.

La conservación de los ecosistemas esteparios y semiáridos en España, que equivale a evitar la desertificación, requiere un cambio de paradigma en la gestión de estos medios que ha de implicar a numerosos actores, desde la Política Agraria Comunitaria a los habitantes más próximos. Requiere también un cambio en nuestra visión del valor ecológico de los hábitats semiáridos.

La opinión negativa sobre este tipo de hábitat está amplia y profundamente arraigada en España. Es necesario una educación eficaz que corrija este sesgo. También es fundamental un mayor conocimiento de cómo funcionan estos ecosistemas. Es importante identificar los procesos bióticos y abióticos y los organismos clave en estos medios e implementar medidas de manejo adecuadas para aliviar el efecto negativo de la actividad humana.

Al inicio de este texto hemos señalado el reto científico que supone comprender las causas y mecanismos de la desertificación. Si no cambiamos nuestra forma de actuar, el reto será esclarecer la forma más eficaz y menos cara de recuperar el terreno desertificado, si es que eso es posible. En todo caso, será mucho más costoso.

The ConversationEste artículo fue publicado originalmente en The Conversation. Puedes leer el original aquí.

https://www.publico.es/sociedad/sequia-75-territorio-espanol-peligro-desertificacion.html

Qui pot aturar la crisi climàtica, les empreses o els consumidors?

Nosaltres com a consumidors podem atenuar la crisi climàtica. Només es produeix allò que es compra, si no ho comprem, no es fabrica perquè no surt rentable,  és la nostra contribució indirecta. Les llars, sobretot a través del transport privat o de la calefacció, generen directament només el 26% de les emissions de carboni de l’economia espanyola. El 74% restant es deu a decisions de producció que prenen les empreses.

Al final, són les empreses les que decideixen com produir els béns, on localitzen la seva producció, què subministradors trien i si aquests fan servir tecnologies amb menor petjada de carboni.

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=257235&titular=%BFqui%E9n-puede-parar-la-crisis-clim%E1tica-las-empresas-o-los-consumidores?- Continua la lectura de Qui pot aturar la crisi climàtica, les empreses o els consumidors?