Allò que avui és excepcional serà molt habitual. La crisi climàtica castiga Espanya amb onades de calor que arriben cada vegada més d’hora

La primera onada que arriba en 2019 és qualificada com a “especialment adversa” per l’Aemet, entre altres paràmetres, per produir-se abans l’1 de juliol. Només el 15% de tots tots els pics registrats han arrencat al juny i la majoria, en els últims anys: set dels nou des de 1975 es van donar a partir del 2001. Els anys més càlids a Espanya se succeeixen: 2011, 2012, 2015 i 2017 han batut el rècord i els estius ja duren cinc setmanes més que el 1980.

Catalunya haurà d’adaptar-se a més onades de calor i grans incendis forestals. El canvi climàtic farà que els episodis excepcionals siguin cada vegada més freqüents i, per tant, passin a ser gairebé habituals.

Allò que avui és excepcional serà molt habitual i Catalunya i els seus habitants hauran d’aprendre a conviure amb onades de calor i amb incendis i intentar adaptar-s’hi. Pot semblar una afirmació molt pessimista, però es basa en les previsions més acurades sobre l’evolució del clima i la gestió dels sistemes naturals.

Incendis com el de la Ribera d’Ebre o onades de calor com l’actual seran més probables degut a les condicions climàtiques, però també a la gestió que es fa dels boscos i a la manca d’adaptació de les ciutats i els habitatges. El clima condicionarà i de manera molt important, però la manca d’adaptació serà clau.

En el “Tercer informe sobre el canvi climàtic a Catalunya”, publicat el 2016, s’afirma que “les projeccions analitzades donen com a resultat un senyal molt robust d’augment de temperatura, a Catalunya, per als pròxims decennis”. Aquest augment es produirà en tots els horitzons temporals, en totes les estacions de l’any i en totes les àrees geogràfiques de Catalunya.

L’informe afegeix que hi haurà un augment de les temperatures extremes, de les onades de calor, les nits tropicals, les nits i els dies càlids i la durada de les ratxes càlides. A més, les condicions seran més àrides i hi haurà una menor disponibilitat de recursos hídrics per a uns sistemes més assedegats i una població en augment.

Això afectarà els boscos. La situació afavorirà una freqüència més gran d’incendis de gran extensió i l’existència d’incendis en zones on ara no són habituals -a la muntanya- i fora del període d’estiu.

Boscos creixents i no gestionats

Però les condicions climàtiques no són l’únic que s’ha de tenir en compte, segons el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). Segons l’opinió dels seus experts, hi ha dos vessants clars: un de socioeconòmic i un altre de climàtic. Precisament a la Ribera d’Ebre, com a molts llocs de Catalunya, expliquen, “hi ha hagut un augment de superfície forestal el darrer segle”. Les causes han estat, “en gran part, per l’èxode rural i l’abandonament de les zones de cultiu”. I això ha comportat un canvi espectacular en poc més de 60 anys en els usos del sòl:

“El mapa de cobertes de l’any 1956, comparat amb el més recent, del 2019, ens mostra que durant aquest temps un 10% de la superfície de Catalunya s’ha convertit en bosc, mentre que un 13% ha deixat de ser cultiu -hem perdut més de 10.000 hectàrees de cultiu.”

Això comporta una pèrdua de diversitat en el paisatge, l’anomenat mosaic, més heterogeni. Ara, expliquen els experts del CREAF, “tenim un paisatge format per masses forestals joves, que al no ser gestionades han esdevingut una extensió contínua i homogènia de bosc”. I això “facilita que el foc corri ràpid, sense fre” i que es produeixin grans incendis forestals.

https://www.eldiario.es/sociedad/crisis-climatica-catiga-Espana-llegan_0_913759344.html

Las olas de calor en España adelantan su llegada cada vez con más frecuencia según avanzan las alteraciones de la crisis climática. Los episodios de calor anormalmente alto y prolongado declarados en el mes de junio, como el que llega este miércoles a España, se suceden. Siete de las únicas nueve olas registradas durante ese mes en la península y Baleares desde 1975 se han producido a partir de 2001. Los anteriores fueron en 1981 y 1994. La ola actual es “especialmente adversa”, según la califica la Agencia Estatal de Meteorología (Aemet), que incluye entre los motivos de ese carácter excepcional la época del año en la que penetra esta masa de aire tórrido.

Aunque no son inexistentes, los picos relevantes de calor en el mes de junio han supuesto solo un 15% de todos los documentados desde hace 44 años: nueve de los 57 producidos en la península y Baleares. Fernando García, portavoz de la Aemet, explica que, además de los parámetros de temperatura, extensión y duración, la primera ola de 2019 es especialmente relevante por llegar temprano: “Se da en junio cuando lo habitual es a partir de julio”.

Las olas de calor distan de ser el calor normal de verano. Deben superar ciertos umbrales para ser contabilizadas: por lo menos el 10% de las estaciones medidoras tienen que registran temperaturas por encima de la media histórica durante un mínimo de tres días seguidos. Además, constituyen uno de los efectos atribuidos al calentamiento global de la Tierra. En el cuidado lenguaje del Panel Internacional de Expertos sobre Cambio Climático (IPCC) –en ocasiones calificado como excesivamente suave para la magnitud de la amenaza–  se explica claramente que “es muy probable que las olas de calor se produzcan con más frecuencia y que sean de más duración”, tal y como recoge su V Informe.

La propia Aemet ha asegurado que estos fenómenos “tienden a concentrarse en los últimos años, con especial incidencia en su duración”. Sin ir más lejos, los veranos duran ahora, de media, cinco semanas más que en 1980. Y son más calurosos en términos generales. La previsión estacional para esta año es que se registre una temperatura media de 0,5ºC más que el promedio histórico.

Antes, más y durante más tiempo

La mayoría de olas de calor adelantadas a junio se concentran en los últimos 18 años. Desde que se produjo una en 1981, pasaron 13 años hasta que se repitió otra en 1994. Luego el registro se marchó a 2001. Desde entonces, la serie se acelera: 2003, 2004, 2011, 2012, 2015 y 2017. Ahora 2019.

Las olas duran en la actualidad el triple que a finales del siglo XX. La media de días ha pasado de cinco entre 1975 y 2000 a más de 15 en los últimos cinco años, según los datos oficiales. Al mismo tiempo se han ido sucediendo los años más calurosos desde que hay registros: 2011, 2014, 2015 y 2017. El cambio climático cumple las previsiones científicas y calienta España con mayor intensidad, antes y durante más tiempo.

Fernando García aclara que la masa de aire cálido va a “tocar a España algo más de refilón. La dorsal afecta sobre todo a Francia, Reino Unido o Bélgica”. Aún así, la previsión es que “se superarán los 35 ºC en amplias zonas del interior peninsular; incluso es muy probable que se alcancen o superen los 40 ºC en áreas del centro, del interior, de la mitad sur y del cuadrante nordeste”, según el aviso de la Agencia. Las temperaturas nocturnas oscilarán entre los 20 y los 25ºC. La áreas más afectadas serán los valles del Ebro, Guadalquivir, Guadiana, cuenca del Tajo e interior de Mallorca. Los cálculos apuntan a que la situación se prolongará, al menos, hasta el 1 de julio. Un mínimo de seis días con el termómetro muy alto extendido por un gran número de provincias. Una ola de calor temprana. La octava del siglo XXI.

https://www.ccma.cat/324/catalunya-haura-dadaptar-se-a-mes-onades-de-calor-i-grans-incendis-forestals/noticia/2931737/

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *