L’ozó troposfèric, perjudicial per a la salut, supera el nivell d’alerta a Catalunya. és la primera vegada que succeeix en tretze anys.

L’ozó troposfèric pot trobar-se en concentracions superiors a les habituals a l’atmosfera i, en aquest cas, pot ser considerat un contaminant atmosfèric.

L’ozó és un contaminant secundari, és a dir, no emès directament a l’atmosfera per una font, sinó format a partir de reaccions fotoquímiques (activades per la llum solar) entre contaminants primaris. Concretament, es forma ozó quan coexisteixen els òxids de nitrogen (NOx), els compostos orgànics volàtils (COV) i una radiació solar intensa al llarg d’un període de temps prou llarg (un mínim de diverses hores). Així, l’època típica dels màxims d’ozó coincideix amb la primavera i l’estiu. Els principals precursors de l’ozó (NOx i COV) s’emeten de manera natural o com a conseqüència de les activitats humanes.

L’ozó troposfèric d’origen natural es forma a partir dels òxids de nitrogen (NOx) presents de manera natural a l’atmosfera i dels compostos orgànics volàtils (COV) biogènics, però també per intrusions d’ozó estratosfèric o per descàrregues elèctriques d’una tempesta.

Cal no confondre amb l’ozò estratosfèric . La seva concentració és màxima a uns 20 km d’altura, dins de l’estratosfera. És l’anomenada capa d’ozó, que protegeix els éssers vius de les radiacions ultraviolades (raigs UV) procedents del sol i, per tant, és beneficiosa per a nosaltres. Continua la lectura de L’ozó troposfèric, perjudicial per a la salut, supera el nivell d’alerta a Catalunya. és la primera vegada que succeeix en tretze anys.

Allò que avui és excepcional serà molt habitual. La crisi climàtica castiga Espanya amb onades de calor que arriben cada vegada més d’hora

La primera onada que arriba en 2019 és qualificada com a “especialment adversa” per l’Aemet, entre altres paràmetres, per produir-se abans l’1 de juliol. Només el 15% de tots tots els pics registrats han arrencat al juny i la majoria, en els últims anys: set dels nou des de 1975 es van donar a partir del 2001. Els anys més càlids a Espanya se succeeixen: 2011, 2012, 2015 i 2017 han batut el rècord i els estius ja duren cinc setmanes més que el 1980.

Catalunya haurà d’adaptar-se a més onades de calor i grans incendis forestals. El canvi climàtic farà que els episodis excepcionals siguin cada vegada més freqüents i, per tant, passin a ser gairebé habituals.

Allò que avui és excepcional serà molt habitual i Catalunya i els seus habitants hauran d’aprendre a conviure amb onades de calor i amb incendis i intentar adaptar-s’hi. Pot semblar una afirmació molt pessimista, però es basa en les previsions més acurades sobre l’evolució del clima i la gestió dels sistemes naturals.

Incendis com el de la Ribera d’Ebre o onades de calor com l’actual seran més probables degut a les condicions climàtiques, però també a la gestió que es fa dels boscos i a la manca d’adaptació de les ciutats i els habitatges. El clima condicionarà i de manera molt important, però la manca d’adaptació serà clau.

En el “Tercer informe sobre el canvi climàtic a Catalunya”, publicat el 2016, s’afirma que “les projeccions analitzades donen com a resultat un senyal molt robust d’augment de temperatura, a Catalunya, per als pròxims decennis”. Aquest augment es produirà en tots els horitzons temporals, en totes les estacions de l’any i en totes les àrees geogràfiques de Catalunya.

L’informe afegeix que hi haurà un augment de les temperatures extremes, de les onades de calor, les nits tropicals, les nits i els dies càlids i la durada de les ratxes càlides. A més, les condicions seran més àrides i hi haurà una menor disponibilitat de recursos hídrics per a uns sistemes més assedegats i una població en augment.

Això afectarà els boscos. La situació afavorirà una freqüència més gran d’incendis de gran extensió i l’existència d’incendis en zones on ara no són habituals -a la muntanya- i fora del període d’estiu.

Boscos creixents i no gestionats

Però les condicions climàtiques no són l’únic que s’ha de tenir en compte, segons el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). Segons l’opinió dels seus experts, hi ha dos vessants clars: un de socioeconòmic i un altre de climàtic. Precisament a la Ribera d’Ebre, com a molts llocs de Catalunya, expliquen, “hi ha hagut un augment de superfície forestal el darrer segle”. Les causes han estat, “en gran part, per l’èxode rural i l’abandonament de les zones de cultiu”. I això ha comportat un canvi espectacular en poc més de 60 anys en els usos del sòl:

“El mapa de cobertes de l’any 1956, comparat amb el més recent, del 2019, ens mostra que durant aquest temps un 10% de la superfície de Catalunya s’ha convertit en bosc, mentre que un 13% ha deixat de ser cultiu -hem perdut més de 10.000 hectàrees de cultiu.”

Això comporta una pèrdua de diversitat en el paisatge, l’anomenat mosaic, més heterogeni. Ara, expliquen els experts del CREAF, “tenim un paisatge format per masses forestals joves, que al no ser gestionades han esdevingut una extensió contínua i homogènia de bosc”. I això “facilita que el foc corri ràpid, sense fre” i que es produeixin grans incendis forestals. Continua la lectura de Allò que avui és excepcional serà molt habitual. La crisi climàtica castiga Espanya amb onades de calor que arriben cada vegada més d’hora