Els objectius climàtics de la UE “només una col·lecció de paraules”

S’ha criticat un document filtrat sobre les prioritats de la UE que ofereix poc més que una “col·lecció de paraules” per fer front a la crisi del clima i accelerar la destrucció del món natural.

Els líders de la UE hauran d’adoptar una “agenda estratègica” per al 2019-24 en una cimera de Brussel·les a partir del 20 de juny, però un esborrany ha trobat una volada de crítiques d’uns grups verds que acusen funcionaris que no tenen urgència.

El document de cinc pàgines elaborat per l’equip de Donald Tusk, president del consell europeu, té per objecte establir les prioritats del bloc per als propers cinc anys en un món “cada vegada més incòmode i complex”.

Abastant la migració, el comerç i el lloc de la UE al món, el document evita detalls com objectius, números de pressupostos o països específics. Tot i que descriu la crisi climàtica com una amenaça existencial i demana una “transformació en profunditat de la pròpia economia i de la societat de la UE per aconseguir la neutralitat climàtica”, alguns militants diuen que no té ambició. Continua la lectura de Els objectius climàtics de la UE “només una col·lecció de paraules”

Nois pendulant

Tots els estudiants de Física saben (o haurien de saber) que el període d’un pèndol simple només depèn de la longitud de la corda (i del valor de la gravetat) i que la massa no influeix per res en en el temps que tarda en fer una oscil·lació.

La fórmula següent és la que ens permet calcular el període, podem observar que només depèn de la variable l (longitud del pèndol):

Sabem que això és cert només per oscil·lacions de poca amplitud de manera que l’angle que fa la corda amb la vertical sempre sigui petit; en aquesta situació el sinus d’aquest angle té un valor molt aproximat al propi angle (expressat en radians). Matemàticament ho expressem així:
Per exemple, per un angle de 20 graus l’error de considerar aquesta aproximació és només d’un 2%, una desviació molt insignificant de la realitat.

En el vídeo podem comprovar com les oscil·lacions es mantenen constants encara que la massa del pèndol va augmentant a cada oscil·lació: un noi, dos, tres, quatre… i fins a onze (!) sempre mantenint constant el període.

Us animeu a provar-ho amb els alumnes? Segur que recordaran tota la seva vida aquesta experiència i, evidentment, la primera fórmula de dalt… d’això se’n diu ensenyament i aprenentatge competencial

Veure  bloc Octavi Caselles

https://fislab.wordpress.com/2019/06/11/nois-pendulant/