The heat is on over the climate crisis. Only radical measures will work

A la foto les creus cauen al cementiri de Quinhagak, al delta del Yukon, a Alaska. El permafrost, a la regió, està descongelat.

Els experts coincideixen que la calefacció global de 4ºC fins al 2100 és una possibilitat real. Els efectes d’aquesta alçada seran extrems i requeriran un canvi dràstic en la nostra manera de viure.

Mars estancats; onades de calor intolerables; nacions senceres inhabitables … i més de 11 mil milions d’home. Un món més càlid de quatre graus és el tema dels malsons i, tot i així, és on ens dirigim en unes dècades.

Ara estem fent el clima del 2100 i, per molt difícil que sembli, complir els nostres objectius d’emissions, serà molt més difícil per als nostres fills si no ho fem. Amb la cooperació i la regulació internacional, el podem fer habitable.

https://www.theguardian.com/environment/2019/may/18/climate-crisis-heat-is-on-global-heating-four-degrees-2100-change-way-we-live Continua la lectura de The heat is on over the climate crisis. Only radical measures will work

L’emergència climàtica no pot ser un gest “de cara a la galeria”

The Guardian ha actualitzat la seva guia d’estil per introduir termes que descriguin amb més precisió les crisis mediambientals que té el món. En lloc de “canvi climàtic”, els termes preferits són “emergència climàtica, crisi o avaria” i la “calefacció global” és preferible a “l’escalfament global”, encara que els termes originals no estan prohibits.

“Volem assegurar-nos que estem sent científicament precisos, alhora que ens comuniquem clarament amb els lectors sobre aquest tema tan important”, va dir el editor en cap, Katharine Viner. “La frase” canvi climàtic “, per exemple, sona més aviat passiva i amable quan el que parlen els científics és una catàstrofe per a la humanitat”.

“Cada vegada més, els científics del clima i les organitzacions de l’ONU a l’Oficina de Metges estan canviant la seva terminologia i usen un llenguatge més fort per descriure la situació en què estem”, va dir.

El secretari general de les Nacions Unides va parlar de la “crisi climàtica” al setembre, i va afegir: “Ens enfrontem a una amenaça existencial directa”. El científic climàtic, el professor Hans Joachim Schellnhuber, antic assessor d’Angela Merkel, la UE i el Papa , també utilitza “crisi climàtica” .

Al desembre, el professor Richard Betts, que lidera la investigació sobre el clima del Met Office, va dir que “la calefacció global” era un terme més exacte que “l’escalfament global” per descriure els canvis que tenen lloc al clima del món. Al món polític, els diputats del Regne Unit van aprovar recentment la declaració del partit laborista d’una “emergència climàtica” .
Catalunya ha fet el mateix. Però la llei catalana no s’ha desplegat i les renovables estan pràcticament aturades. Necessitem fets que acompanyin a les paraules.La pròxima mobilització impulsada pels estudiants de Fridays for Future serà el 24 de maig, a dos dies de les eleccions europees, un clar missatge a la UE que no pensen abandonar la pressió.

https://www.ara.cat/societat/emergencia-climatica-gest-cara-galeria_0_2236576379.html

Catalunya s’ha sumat aquesta setmana al Regne Unit amb la declaració que reconeix l’emergència climàtica. El Parlament britànic va donar un cop d’efecte després que obrissin camí els governs de Gal·les i Escòcia. Més enllà d’un document “que té un punt declaratiu per sacsejar consciències”, segons descriu el mateix conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, la proclamació de la Generalitat ha de ser el pròleg d’una resposta “urgent” que exigeixen científics, moviments i plataformes ecologistes, que s’han proposat una mobilització constant per empènyer els governs a l’acció. La pròxima mobilització impulsada pels estudiants de Fridays for Future serà el 24 de maig, a dos dies de les eleccions europees, un clar missatge a la UE que no pensen abandonar la pressió.

En el cas de Catalunya, només mesures immediates acontentaran els que han rebut la declaració amb satisfacció però també amb escepticisme: “Una emergència requereix mesures urgents que encara no hem vist. Desitgem que el Govern no hagi actuat un cop més de cara a la galeria”, sosté el climatòleg i catedràtic de geografia física de la UB Javier Martín Vide. Calen accions i pressupost. “L’entrada en vigor efectiva i immediata de la llei de canvi climàtic i una transició energètica decidida”, cita Martín Vide com a prioritats.

La llei aprovada fa dos anys preveia la creació de tres impostos mediambientals per finançar les polítiques de mitigació i adaptació a la crisi climàtica. Avui la taxa que ha de gravar les emissions de CO 2 dels vehicles encara s’està definint i, després de diversos endarreriments “per la complexitat tècnica de fer el càlcul”, es preveu posar-la en marxa el 2020, subratlla el conseller Calvet a l’ARA. Considera, però, que el recurs al TC, que està analitzant la norma -inicialment la va suspendre uns mesos-, “posa en risc” tot el que se’n pugui desprendre.

Els altres dos impostos -a la indústria contaminant i les emissions dels creuers- estan més verds: no tenen calendari. En el cas de l’impost a la indústria, Calvet explica que l’estan revisant juristes: “Hi ha el risc de caure en doble imposició perquè algunes de les indústries ja paguen al mercat regulat per comprar drets d’emissions”.

La transició energètica ha de ser un pilar fonamental. “Cal que desencallem les renovables després de 8 anys d’espera”, reclama el president d’EolicCat, Victor Cusí, que demana refer el mapa d’implantació eòlica que ara “limita nous projectes” i també accelerar la fotovoltaica per arribar a un 50% de renovables el 2030 i a un 100% el 2050. Cusí celebra el gest del Govern d’engegar els tràmits per derogar el decret que fins ara ha tallat les ales al sector, però demana celeritat per afrontar “la urgència”.

Una futura taula de diàleg

Més enllà de les lleis, l’emergència climàtica obliga a fer canvis profunds que tenen a veure amb la planificació urbanística o de futures infraestructures: “És contradictori lluitar contra les emissions i donar suport a l’ampliació del port, l’aeroport o la C-32”, defensa un portaveu del col·lectiu Rebel·lió o Extinció, Jaume Osete. “Hi ha projectes sobre la taula que acceleren el canvi climàtic i que s’han de revisar. Estem satisfets amb la declaració, però no som ingenus i no se’ns escapa que estem en campanya”, apunta un portaveu de Fridays for Future, Guillermo Chirino.

El conseller de Territori subratlla que el Govern incorporarà “el factor climàtic” en tots els projectes que té en marxa o que iniciï en el futur. Calvet rebat als ecologistes que la nova C-32 alleugerirà embussos i, per tant, reduirà emissions, i també defensa que Girona pugui complir la funció de quarta pista del Prat.

D’aquest i d’altres projectes i mesures, però, el Govern en podrà debatre amb institucions científiques i entitats a la futura Taula Social del Canvi Climàtic. Es tracta d’una eina prevista a la llei catalana que la Generalitat vol aprovar d’aquí dues setmanes per decret de govern, anuncia el conseller.

https://www.theguardian.com/environment/2019/may/17/why-the-guardian-is-changing-the-language-it-uses-about-the-environment