Xina troba restes d’un mar de lava a la cara oculta de la Lluna

Es creu haver trobat restes del mantell lunar, la capa interna de la que fins ara no hi havia a penes evidències. Segons l’estudi el mantell lunar està format, en parts iguals, de olivina i piroxè.

Es coneix com a olivina un grup de minerals intermedis de la sèrie de solució sòlida que es forma entre la forsterita (Mg2SiO4) i la faialita (Fe2SiO4).

Es tracta d’uns nesosilicats de ferro i magnesi corrents de les roques eruptives bàsiques. Es troba típicament a les roques plutòniques, com ara les peridotites, i a les roques volcàniques.[2] El seu nom deriva del llatí oliva, que, com en català, significa oliva, en al·lusió al color del mineral.

Els piroxens són un important grup de minerals de silicat trobats en molts roques ígnies i metamòrfiques. Comparteixen una estructura comuna que consisteix en cadenes simples de tetraedres de sílice i es cristal·litzen en els sistemes monoclínics i ortoròmbic.[3

https://www.lavanguardia.com/ciencia/20190515/462267604175/china-mar-lava-cara-oculta-luna.html

Desde principios de año, un robot enviado por China, el Yutu-2, se encuentra en la cuenca Aitken, un enorme cráter en la desconocida cara oculta de la Luna. Se trata de la primera vez que un artilugio de estas características recorre este territorio por lo que todo el mundo está pendiente de los descubrimientos que hace en su misión, a la que llaman Chang’e 4. Las primeras noticias ya han llegado. Y es que se cree haber encontrado restos del manto lunar, la capa interna de la que hasta ahora no había apenas evidencias. Continua la lectura de Xina troba restes d’un mar de lava a la cara oculta de la Lluna

200 tones de plàstic a 600 m2 de platja: les remotes Illes Cocos alerten sobre la marea d’escombraries que avança pels oceans

En l’actualitat, s’ha documentat la presència de plàstic en tots els nivells de la xarxa alimentària marina, des de les platges més remotes, com les de les Illes Cocos, fins a les fosses oceàniques més profundes.

Victor Vescovo va baixar gairebé 11 km en aquesta fossa, batent el rècord d’immersió més profunda de la història, i va passar quatre hores explorant el fons de la immensa esquerda en el seu submergible. A més de trobar diverses criatures marines, també es va topar amb una bossa de plàstic i altres restes que van ser identificats com embolcalls de caramels. És la tercera vegada que els humans arriben les profunditats extremes de l’oceà, però és la primera vegada que es troben restes d’escombraries d’origen humà.

Un estudi detecta l’acumulació de més de 400 milions de restes a les platges d’un diminut i gairebé deshabitat arxipèlag a 2.000 quilòmetres d’Austràlia

Si no es produeix un canvi significatiu, les deixalles s’acumularan ràpidament a les platges del món.

https://www.eldiario.es/sociedad/plasticos-basura_en_los_oceanos-ciencia_0_899760356.html

Un pequeño y remoto archipiélago formado por 27 diminutas islas situadas a más de 2.000 kilómetros de las costas de Australia se ha convertido en uno de los destinos de la basura que flota en el océano y en un ejemplo de lo que podría suceder en muchas otras costas del planeta. Según un estudio publicado en la revista Scientific Reports, los poco menos de 0,6 kilómetros cuadrados de playas de estas pequeñas y casi deshabitadas islas están cubiertos por más de 400 millones de piezas de desechos de origen humano, incluidos plásticos, espuma, metal y vidrio, con un peso total estimado de 238 toneladas. Continua la lectura de 200 tones de plàstic a 600 m2 de platja: les remotes Illes Cocos alerten sobre la marea d’escombraries que avança pels oceans