La destrucció d’espècies amenaça la seguretat, l’economia i la subsistència humana

La destrucció d’espècies s’està produint a una velocitat mai vista durant la història humana i això amenaça la seguretat, l’economia i la subsistència de tothom. Aquesta seria el resum bàsic de l’informe que aquest dilluns ha fet públic l’IPBES, acrònim en anglès de la Plataforma Intergovernamental de Ciència i Política sobre Biodiversitat i Serveis dels Ecosistemes).

És l’estudi més complert que s’ha fet mai a la Terra

L’IPBES és descrit sovint com “l’IPCC de la biodiversitat”, en referència al panel internacional del canvi climàtic. És un organisme independent dels governs que té 130 membres i que va ser creat el 2012.

El deteriorament en nombres:
Risc d’extinció d’espècies: aproximadament el 25% de les espècies ja estan en perill d’extinció en la majoria dels grups d’animals i plantes estudiats. 

Ecosistemes naturals: s’han reduït en un 47% de mitjana.

Biomassa: la biomassa global dels mamífers silvestres ha disminuït en un 82%.

Naturalesa per als indígenes: el 72% dels indicadors desenvolupats per les comunitats locals mostra un deteriorament continu d’elements de la natura que són importants per a ells.

Segons el resum executiu de l’informe, al voltant d’un milió d’espècies estan amenaçades d’extinció. I això té relació directa amb els serveis que els ecosistemes proporcionen, des de depuració d’aigua i aire a protecció contra catàstrofes naturals passant per la productivitat dels conreus o de les comunitats de peixos.

I aquesta és una de les coses que es destaca en l’informe de l’IPBES, que va més enllà que altres iniciatives internacionals, com la Convenció de la Diversitat Biològica (CBD), que se centraven en el valor intrínsec de les espècies. Així ho explica Lluís Brotons, investigador del CSIC a la unitat mixta InForest, integrada pel CTFC (Centre Tecnològic Forestal de Catalunya) i el CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals),  que ha assistit com observador a la plenària de l’IPBES:

“L’informe de l’IPBES, per bé que inclou aquests valors intrínsecs, va molt més enllà per incloure també totes les contribucions que la natura fa a les societats, i que van des dels valors productius dels ecosistemes -com la fusta o molts productes alimentaris-, però també els valors reguladors dels sistemes -mitigació del canvi climàtic, pol·linització, regulació de desastres naturals…- que estan darrera de moltes activitats amb importància econòmica directa, fins als valors menys materials -espirituals, estètics, etc.”

Això és el que afirma també Robert Watson, president de l’IPBES, després de dir que l’informe presenta unes perspectives nefastes:

“La salut dels ecosistemes dels quals depenem la nostra espècie i la resta s’està deteriorant més de pressa que mai. Estem erosionant els fonaments reals de les nostres economies, subsistència, seguretat alimentària, salut i qualitat de vida a tot el món”.

El resum executiu, destinat a gestors polítics, té 44 pàgines. L’informe total en té 1.800. Ha estat elaborat durant tres anys per 145 experts de 50 països, que també han fet servir contribucions de 310 autors més.

Borinot pol·linitzant la flor d’una tomaquera (Pixabay)

Un sistema insostenible

El document avalua els canvis produïts durant les darreres cinc dècades. Constata que el problema actual es basa en un sistema i un ritme de producció insostenibles. Es produeixen més aliments, energia i materials que mai, però això és en part possible degut a una erosió creixent dels sistemes i a costa de comprometre seriosament aquests serveis materials en un futur. També es fa a costa de les funcions reguladores i no materials dels ecosistemes, com la regulació del clima o la protecció contra onades o tempestes.

Així, el valor de la producció agrícola ha augmentat un 300% des del 1970, l’obtenció de fusta ha augmentat un 45% i, en conjunt, cada any s’extreuen unes 60.000 tones de recursos renovables i no renovables. Això significa que gairebé s’ha doblat des del 1980.

Però, al mateix temps, la productivitat del sòl, degut a aquesta explotació, s’ha reduït. La pèrdua de pol·linitzadors, com les abelles, posa en risc uns 577.000 milions de dòlars en conreus i entre 100 i 300 milions de persones pateixen un risc mes elevat d’inundacions i huracans degut a la pèrdua de protecció dels hàbitats costaners.

Cinc causes principals

Els experts detallen les causes principals que han dut a aquesta situació. En ordre decreixent d’importància, són aquestes: els canvis en els usos del sòl i del mar, l’explotació directa dels organismes, el canvi climàtic, la pol·lució i l’impacte de les espècies invasores.

Aquests processos tenen unes causes indirectes, impulsades pels increments de població i de consum per càpita o els canvis en governança. En aquesta darrera s’hi inclou haver traslladat els llocs on els bens es produeixen. Això ha contribuït a generar oportunitats per al desenvolupament econòmic, però també ha incrementat les desigualtats existents.

Si bé el canvi clmàtic es troba en tercera posició, l’informe assenyala que el seu impacte anirà augmentant les properes dècades i en alguns casos superarà el que tenen els canvis d’usos del sòl. I destaquen que tant el canvi climàtic com la pèrdua de patrimoni natural són igualment importants, “no només per al medi, sinó també per al desenvolupament i l’economia”.

Bosc de manglars a Cambodja (Leon Petrosyan-Wikimedia Commons)

La mitjana d’abundància d’espècies autòctones en la majoria d’hàbitats terrestres ha disminuït almenys un 20% des del 1900. Ara estan amenaçades més del 40% de les espècies d’amfibis, un 33% de les que formen les barreres de coral i més d’un terç de tots els mamífers marins. Més enllà de les espècies, més del 9% de totes les varietats de mamífers utilitzats per alimentació i per a l’agricultura s’havien extingit el 2016. Ara hi ha unes mil varietats amenaçades.

Catalunya: situació preocupant

A Catalunya, la situació és preocupant, segons Brotons:

“Malgrat la recuperació d’algunes espècies degut a mesures de conservació molt específiques i a la protecció dels seus hàbitats -per exemple, espècies de zones humides, carnívors i ungulats-, seguim veient una degradació global de la biodiversitat. Aquesta erosió es va traduint en una homogeneïtzació i simplificació progressiva dels sistemes amb pèrdues d’aquells més especialitzats i rars”.

Brotons afegeix que des de les actuacions que duem a terme tenen un impacte negatiu a altres llocs:

“No som encara prou conscients de l’impacte que les activitats a casa nostra i a tots els països més desenvolupats tenen en l’erosió de la biodiversitat i d’aquests sistemes ecològics en altres llocs del món.”

L’IPBES considera que els objectius establerts internacionalment per protegir la natura i aconseguir sostenibilitat no es poden assolir amb els plantejaments actuals. I creu que encara no és tard per actuar, amb la condició que es comenci ara mateix, des del nivell local fins al global. Una cosa que pot trobar oposició, segons Robert Watson:

“Podem esperar que els canvis transformadors generin l’oposició dels que tenen un interès particular a mantenir l’statu quo, però també creiem que això pot ser superat pel bé públic”.

Per tot això, caldran canvis fonamentals en els paradigmes, objectius i valors predominants en les societats actuals. La situació la descriu molt gràficament l’argentina Sandra Díaz, codirectora de l’informe:

“Les contribucions de la biodiversitat i la natura a la gent són el nostre patrimoni comú i la xarxa de seguretat més important per donar suport a la vida. Però la nostra xarxa de seguretat  està tensada gairebé fins al punt de trencament“.

L’IPBES és descrit sovint com “l’IPCC de la biodiversitat”, en referència al panel internacional del canvi climàtic. És un organisme independent dels governs que té 130 membres i que va ser creat el 2012. La seva funció és proporcionar als gestors polítics avaluació científica objectiva sobre l’estat del coneixement en biodiversitat i dels ecosistemes en les contribucions que fan a la vida de la gent i les eines i mètodes per protegir-los.

https://www.bbc.com/mundo/noticias-48176068

En la tierra, en los mares, en el cielo, el impacto de los humanos en la naturaleza es devastador.

Es lo que dice un nuevo informe de la ONU sobre el estado de la biodiversidad del planeta publicado este lunes.

La destrucción de la naturaleza se está dando a una velocidad nunca antes vista y nuestra necesidad de más alimentos y energía son los principales impulsores.

Un millón de especies animales y vegetales están ahora en peligro de extinción.

El estudio de la ONU señala que estas tendencias se pueden detener, pero se requerirá un “cambio transformador” en cada aspecto de cómo los humanos interactúan con la naturaleza.

En sus tres años de elaboración, esta evaluación global del estado de la naturaleza se basa en 15.000 materiales de referencia, y ha sido compilada por la Plataforma Intergubernamental Científico-Normativa sobre Diversidad Biológica y Servicios de los Ecosistemas (IPBES). El informe tiene 1.800 páginas.

El breve resumen de 40 páginas, publicado este lunes, es quizás la acusación más poderosa sobre cómo los humanos han tratado a su único hogar.

Indica que si bien la Tierra siempre ha sufrido las acciones de los humanos a lo largo de la historia, en los últimos 50 años, estos rasguños se han convertido en profundas cicatrices.

NaturalezaDerechos de autor de la imagenGETTY IMAGES
Image captionEs informe de la ONU es probablemente la acusación más poderosa sobre cómo los humanos han tratado al planeta.

Los efectos de nuestra expansión

La población mundial se ha duplicado desde 1970, la economía mundial se ha cuadruplicado y el comercio internacional se ha multiplicado por 10.

Para alimentar, vestir y dar energía a este mundo en expansión, los bosques se han talado a velocidad asombrosa, especialmente en áreas tropicales.

GUÍA INTERACTIVAPartes de Rondonia, en Brasil, sufrieron los efectos de una fuerte deforestación

2018

Imagen satelital de Rondonia, Brasil, em 2018

1984

Imagen satelital de Rondonia, Brasil, em 1984

Entre 1980 y 2000, se perdieron 100 millones de hectáreas de bosque tropical, principalmente por la ganadería en América del Sur y las plantaciones de aceite de palma en el sudeste asiático.

Peor que los bosque tropicales se encuentran los humedales: en el año 2.000 solo se conservaba el 13% de los que existían en 1700.

Nuestras ciudades se han expandido rápidamente: las áreas urbanas se han duplicado desde 1992.

Gráfico de la pérdida de bosques en el sudeste asiático.

Toda esta actividad humana está matando especies en mayor número que nunca.

Según el estudio de la ONU, un promedio de alrededor del 25% de los animales y las plantas ahora están amenazados.

Gráfico extinción de especies.

No se conocen las tendencias mundiales en las poblaciones de insectos, pero también están bien documentadas rápidas reducciones en algunos lugares.

“Hemos documentado una disminución realmente sin precedentes en la biodiversidad y la naturaleza, esto es completamente diferente a todo lo que hemos visto en la historia humana en términos de la tasa de disminución y la magnitud de la amenaza”, dijo Kate Brauman, de la Universidad de Minnesota y autora y coordinadora del informe.

NaturalezaDerechos de autor de la imagenGETTY IMAGES
Image captionUn promedio de alrededor del 25% de los animales y las plantas ahora están amenazados.

El estudio también documenta que los suelos se están degradando como nunca antes. Esto ha reducido la productividad del 23% de la superficie terrestre de la Tierra.

Además, nuestro apetito insaciable está produciendo una montaña de residuos.

La contaminación plástica se ha multiplicado por 10 desde 1980.

Cada año descargamos entre 300 y 400 millones de toneladas de metales pesados, solventes, lodos tóxicos y otros desechos en las aguas del mundo.

natureDerechos de autor de la imagenGETTY IMAGES

El deterioro en números

Riesgo de extinción de especies: aproximadamente el 25% de las especies ya están en peligro de extinción en la mayoría de los grupos de animales y plantas estudiados.

Ecosistemas naturales: se han reducido en un 47% en promedio.

Biomasa: la biomasa global de los mamíferos silvestres ha disminuido en un 82%.

Naturaleza para los indígenas: el 72% de los indicadores desarrollados por las comunidades locales muestra un deterioro continuo de elementos de la naturaleza que son importantes para ellos.

¿Es peor que el cambio climático?

El cambio climático es un factor subyacente crucial que ayuda a impulsar la destrucción en todo el mundo.

Las emisiones de gases de efecto invernadero se han duplicado desde 1980 y, como resultado, las temperaturas han subido 0,7°C. Esto está teniendo un gran impacto en algunas especies.

El estudio de la ONU indica que si las temperaturas aumentan en 2°C, entonces el 5% de las especies estarán en riesgo de extinción provocada por el clima. Esa cifra aumentaría a 16% si el planeta se calienta 4,3°C más.

“De la lista de prioridades de los factores determinantes del declive de la biodiversidad, el cambio climático es solo el número tres”, dijo el profesor John Spicer de la Universidad de Plymouth.

raya

Recuerda que puedes recibir notificaciones de BBC News Mundo. Descarga la última versión de nuestra app y actívalas para no perderte nuestro mejor contenido.

Temas relacionados

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *