La Comunitat Valenciana i la de Múrcia pateixen el major temporal a l’abril en 50 anys

Segons Olcina, aquest tipus de temporals confirma que, en el context de canvi climàtic que es viu, el risc d’una gota freda (que és la causa última que ha provocat aquest temporal) i de pluges intenses es pot produir en qualsevol època de l’any i ja no es limita només als mesos de tardor.

https://www.publico.es/sociedad/prevision-metereologica-comunitat-valenciana-murcia-sufren-mayor-temporal-abril-50-anos.html

El sur de la Comunitat Valenciana y la Región de Murcia viven el mayor temporal de viento y lluvia de los últimos 50 años, según los datos del Laboratorio de Climatología de la Universidad de Alicante (UA).

El responsable del Laboratorio y presidente de la Asociación de Geógrafos Españoles (AGE), el catedrático Jorge Olcina, ha explicado a Efe que en muchas localidades se ha batido récord de lluvia para un mes de abril, con datos máximos como los 102 litros por metro cuadrado registrados en Cartagena, 90 en Torrevieja, 80 en Pinoso y 35 en Alicante. Continua la lectura de La Comunitat Valenciana i la de Múrcia pateixen el major temporal a l’abril en 50 anys

Les cares d’Extinction Rebellion

Des d’una àvia de 90 anys fins a la que podria ser la seva besneta, de 3,joves grangers, espanyols a Anglaterra … Així és el perfil dels que han pres els carrers de Londres. Manifestants contra el canvi climàtic bloquegen l’accés a les oficines de diverses multinacionals.

La policia ha llançat gas pebre contra un grup de persones que bloquejava l’entrada principal del banc francès Société Générale amb una asseguda per exigir al govern que declari l’emergència climàtica i Ecològic.

Per altre banda, milers de manifestants contra el canvi climàtic han bloquejat aquest divendres l’accés a les oficines de diverses multinacionals en el barri de negocis de La Défense, situat a la capital de França, París, segons ha informat Greenpeace.

“Acaba d’arrencar una de les majors accions de desobediència civil organitzades a França”, ha dit a primera hora del dia, abans d’afegir que “més de 2.000 ciutadans estan bloquejant el districte de la Défense per denunciar l’aliança tòxica d’Emmanuel Macron i el Govern francès amb grans companyies contaminants “.

https://www.publico.es/sociedad/extinction-rebellion-manifestantes-cambio-climatico-bloquean-acceso-oficinas-multinacionales.html?utm_source=twitter&utm_medium=social&utm_campaign=publico

https://www.publico.es/sociedad/cambio-climatico-caras-extinction-rebellion.html

De repente todos los que estaban sentados en la calzada de Oxford Circus se ponen de pie y empiezan a dar algunos pasos. No tienen intención de ir a ningún sitio. Se trata sólo de moverse. Los participantes en las protesta que Extinción Rebellion está llevando a cabo en Londres lo hacen cada equis tiempo para evitar que la policía los detenga apelando a lo único a lo que se esta agarrando para hacerlo: el artículo 14 de la ley de Orden Público por cortar el acceso a la vía pública. La imagen es la misma en el puente de Waterloo o en Parliament Square, otras de las zonas de Londres donde estos días se concentran manifestantes de todo tipo. Los concentrados en Oxford Circus y Waterloo están siendo desalojados durante la mañana de este sábado.  Continua la lectura de Les cares d’Extinction Rebellion

L’agricultura al segle XXI ha de ser pagesa

L’augment de la productivitat i els ingressos dels petits agricultors familiars són fonamentals per aconseguir progressos.

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=254986&titular=la-agricultura-en-el-siglo-xxi-tiene-que-ser-campesina- Continua la lectura de L’agricultura al segle XXI ha de ser pagesa

La sequera està de tornada: el món rural pateix i la ciutat no s’assabenta

Els agricultors s’estan veient afectats per una sequera edàfica de la qual no s’informa, que no transcendeix perquè no vincula la majoria de població urbana.

https://www.lavanguardia.com/natural/ecogallego/20190320/461133779244/sequia-afecta-agricultores-mundo-rural-espana.html

Según datos del Instituto Nacional de Estadística (INE) actualmente más del 80% de la población española reside en áreas urbanas. La distancia entre la ciudad y el campo crece, y con ello aumenta el desdén por los problemas que aquejan al mundo rural, como el de la grave sequía agrícola que estamos atravesando.

En nuestro país el grado de alerta social ante los períodos de sequíaviene determinado por la posibilidad de que acabe afectando al abastecimiento urbano, de manera que como ahora sucede si hay suficiente agua en los embalses la sequía no intimida ni trasciende.

De hecho, las medidas para hacer frente a la escasez de agua como las que se recogen en los Planes Especiales de Sequía, se activan especialmente cuando el sistema de indicadores del estado hidrológico alerta sobre posibles restricciones en el abastecimiento urbano. Por eso para la mayoría de la población mientras el agua salga del grifo la sequía es algo que no le atañe. Lo que no debería ser así. Continua la lectura de La sequera està de tornada: el món rural pateix i la ciutat no s’assabenta

El Parlament Europeu aprova que els camions redueixin un 30% les seves emisions de CO2 el 2030

 Només representen el 5% dels vehicles en circulació, però és un pas.  L’Eurocambra va validar amb 474 vots a favor, 47 en contra i 11 abstencions aquesta legislació específica per a vehicles pesants, als quals s’atribueix el 22% de les emissions registrades a les carreteres tot i que només representen al 5% dels vehicles en circulació.

https://www.publico.es/sociedad/emisiones-co2-parlamento-europeo-aprueba-camiones-reduzcan-30-co2-2030.html

El Parlamento Europeo aprobó este martes la primera normativa de la Unión Europea (UE) para mitigar el impacto de los vehículos pesados en el calentamiento global, que obliga a los fabricantes de camiones a reducir sus emisiones de CO2 un 30% en 2030 respecto a 2019, con una senda intermedia del 15 % en 2025. Continua la lectura de El Parlament Europeu aprova que els camions redueixin un 30% les seves emisions de CO2 el 2030

Canvi climàtic: què ens queda per salvar el planeta?

Igual que els superherois, la seva feina és salvar el planeta i aquesta setmana 180 científics del clima es reuneixen a Edimburg per planificar el proper moviment. Per ser tècnic, són el Grup de Treball III del Grup Intergovernamental sobre Canvi Climàtic (IPCC), però és clar que això no sona tan emocionant.

Fa sis mesos, l’IPCC va advertir al món que es necessitaven canvis “ràpids, de gran envergadura i sense precedents” per abordar amb eficàcia la crisi climàtica. Aquests mateixos científics començaran aquesta setmana la següent fase d’aquest treball a la capital d’Escòcia.

El co-president, el professor Jim Skea, que és originari de Dundee, va dir: “La nostra ambició és dotar els governs de la informació que necessiten per actuar ara, tenint en compte els objectius de l’Acord de París i les ambicions nacionals per aconseguir emissions de zero. “

L’acord de París, aconseguit el 2015, va comprometre les nacions del món a mantenir la temperatura global “bé per sota” 2C i “esforçar-se per limitar-les a l’1,5”. Però, després d’anys d’investigació, l’IPCC va advertir a l’octubre del 2018 que gairebé tots els esculls de corall del món es destruirien si s’arribés a la temperatura més alta.

La feina que comença a Edimburg avaluarà la mitigació del canvi climàtic, és a dir, què es pot fer per frenar-lo. Examinarà el vincle entre les emissions de gasos d’efecte hivernacle i la manera de viure les nostres vides.

El paper de la tecnologia, a través d’esquemes com la captura i l’emmagatzematge del carboni, també s’analitzarà. El copresident Priyadarshi R Shukla ha afegit: “Aquest informe proporcionarà als governs informació científica per donar respostes al canvi climàtic en el context del desenvolupament sostenible”.

La secretària del canvi climàtic, Roseanna Cunningham, va dir: “L’IPCC proporciona als governs de tots els nivells i de tot el món informació científica que pot i, al meu entendre, hauria de ser utilitzada per informar sobre les nostres prioritats del canvi climàtic.

“El seu paper és profundament respectuós amb mi i estic content que hem pogut donar suport al seu treball d’aquesta manera”. La reunió està a càrrec del govern escocès al Centre de Conferències John McIntyre.

https://www.bbc.com/news/uk-scotland-47746289 Continua la lectura de Canvi climàtic: què ens queda per salvar el planeta?

La primera molècula de l’univers: els astrofísics observen el naixement de la química

Detecten en una nebulosa una molècula formada per heli i hidrogen, com les que es devien formar fa 13.000 milions d’anys en l’univers primitiu.

Ha estat com si un químic hagués fet un viatge en el temps fins fa 13.000 milions d’anys. Un equip d’astrofísics alemanys han detectat una molècula idèntica a la primera que es va formar quan l’univers era ben jove. Es tracta d’un ió, perquè té càrrega elèctrica i no és estable. El seu nom és hidrur d’heli i la seva fórmula HeH+.

La troballa la publica a la revista “Nature” un equip d’investigadors liderat per Rolf Güsten, de l’Institut Max-Planck de Radioastronomia de Bonn.

Els estudis teòrics havien predit que l’HeH+ havia de ser la primera molècula que es va formar quan el naixent univers es va refredar prou. En el moment inicial, la temperatura de l’univers era de 100 quintilions de graus -un 1 seguit de 32 zeros. Al cap d’un segons, gràcies a la seva expansió,  ja s’havia refredat força: fins als deu mil milions de graus -ara només caldrien deu zeros darrera de l’1.

A aquestes temperatures era impossible que les partícules s’unissin per formar ni tan sols àtoms. Caldria esperar més d’un minut -durant aquests brevíssim fragments de temps es van produir una multitud de complexos fenòmens físics- perquè naixessin els primers elements.

Neixen els elements més senzills

El primer de tots, lògicament, va ser el més senzill, l’hidrogen. Només té un protó -partícula positiva- en el nucli. També es podien formar els seus isòtops deuteri i triti -són formes d’hidrogen, però una mica més pesants, perquè a més del protó tenen, respectivament, un o dos neutrons. I posteriorment es va formar el segon element més senzill, l’heli.

Però això eren simplement àtoms. Les molècules sorgeixen quan els àtoms es combinen. I per això es va haver d’esperar uns centenars de milers d’anys, fins que la temperatura va permetre que s’unissin. Els models teòrics predeien que la primera molècula que es va formar va ser aquest ió, l’hidrur d’heli. El problema per detectar-lo era que és extremadament inestable.

Fa vora cent anys, el 1925, es va poder sintetitzar al laboratori. Però dècades de cerca pel cosmos no havien donat fruits. Ha calgut esperar a tenir instruments de mesura molt sensibles. Els investigadors han utilitzat l’espectòmetre d’alta resolució GREAT, que viatjava en el SOFIA -anagrama d’Observatori Estratosfèric d’Astronomia d’Infraroig en anglès.

Calia intentar fer la detecció des de l’espai, perquè la radiació emesa pel HeH+ no travessa l’atmosfera de la Terra. Per tant, no es podia detectar des d’observatoris terrestres.

Una nebulosa jove, de 600 anys d’edat

També calia buscar el millor lloc on buscar. A finals dels anys 70 els models teòrics van suggerir que podria existir en les anomenades nebuloses planetàries, formades per material ejectat per alguns estels en les etapes finals de la seva vida. La forta radiació podria provocar temperatures de més de cent mil graus, adients perquè es formés la molècula.

Finalment, en els vols fets al maig del 2016, el GREAT i el SOFIA van complir la seva missió, si bé ha costat molt de temps fer els càlculs i comprovacions necessaris per confirmar-ho. A la NGC 7027, una nebulosa jove de només 600 anys, formada a partir d’un dels estels més calents que es coneixen, té unes condicions de temperatura i densitat similars a les de l’univers primitiu, adients per formar la molècula.

Tants anys de recerca infructuosa havien posat en dubte si la molècula realment havia existit o es podria trobar en algun lloc. Així valora la troballa Rolf Güsten, el líder de l’equip:

“La química de l’univers va començar amb HeH+. La manca d’una prova definitiva de la seva existència a l’espai interestel·lar ha estat un dilema per a l’astronomia durant molt de temps”.

Al final s’ha vist que els models teòrics no estaven errats. Cal destacar que la molècula conté heli, un dels anomenats gasos nobles o inerts perquè gairebé no s’uneixen a cap altre element químic. És un fet que destaca David Neufeld, de la Universitat Johns Hopkins de Baltimore, un dels coautors de l’article:

“El descobriment de l’HeH+ és una important i bella demostració de la tendència de la natura a formar molècules. Malgrat els ingredients poc prometedors que estaven disponibles, una barreja d’hidrogen amb el gas noble no reactiu heli i un entorn molt sever de milers de graus, es va formar una fràgil molècula”.

Una molècula fràgil i, probablement, fugaç, perquè mentre l’univers seguia la seva expansió i les recombinacions de partícules i àtoms prosseguia, l’HeH+ es va desfer per donar lloc a heli i hidrogen per separat. Afortunadament, en aquests 13.000 milions d’anys s’ha format en altres llocs de l’univers. I els astrofísics han tingut, finalment, bon ull per trobar-la. I ho han anunciat en l’Any Internacional de la Taula Periòdica dels elements químics. Una simpàtica coincidència.

https://www.ccma.cat/324/la-primera-molecula-de-lunivers-els-astrofisics-observen-el-naixement-de-la-quimica/noticia/2917228/

La factura ambiental d’una autopista elèctrica: 182 quilòmetres de torretes a través de zones protegides

Un projecte de línia d’alta tensió a la serra granadina travessa més de 12 espais amb protecció ambiental. Red Eléctrica considera que l’impacte és lleu.Col · locar les 362 torres afecta dos parcs naturals, zones especials d’aus i zones humides d’importància internacional. Implica desboscar 378 hectàrees

“És necessària per atendre un major consum d’energia de fonts renovables”, diu REE. “Només busca perpetuar el benefici econòmic de les elèctriques”, contraposen a l’Alpujarra.

https://www.eldiario.es/sociedad/autopista-electrica-atraviesa-XX-proteccion_0_888911795.html Continua la lectura de La factura ambiental d’una autopista elèctrica: 182 quilòmetres de torretes a través de zones protegides

El canvi climàtic està acabant amb els espàrrecs silvestres

Les esparregueres resseques i sense brots tendres són un nou bioindicador dels efectes de l’escalfament global en els nostres ecosistemes forestals. S’acabarà arribar a casa amb un manat d’espàrrecs acabats de collir del bosc, quan encara estan amarats per la rosada i deixen anar el seu verdós suc pel tall, trossejar i fregir-los amb oli d’oliva verge per afegir-los a un remenat d’ous, o partir-directament sobre una amanida de l’horta.

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=254885&titular=el-cambio-clim%E1tico-est%E1-acabando-con-los-esp%E1rragos-silvestres-

El bosque mediterráneo empieza a perder la batalla ante el cambio climático. La ausencia continuada de lluvias está provocando un agravamiento del estrés hídrico que sufren desde hace años los pinares encinares costeros. Continua la lectura de El canvi climàtic està acabant amb els espàrrecs silvestres

Alimentar-nos sense petroli?

La mitjana recorreguda per un aliment que arriba al nostre plat és de 5000 km, la qual cosa és  insostenible. Tot el desenvolupament del nostre sistema alimentari globalitzat i industrialitzat s’ha basat en l’existència d’una font d’energia densa i barata. En un ecosistema tot està entrellaçat.

Es tracta d’alimentació i canvi climàtic, però principalment, de justícia. Els polítics han de ser capaços de dirigir aquest canvi anteposant el model de societat que volem, aquell que asseguri i democratitzi l’alimentació.

No és casual que al dia d’avui els que estan adaptant les seves dietes a perfils més saludables, ecològics i locals, són les classes de millors rendes dels països occidentals

¿Alimentarnos sin petróleo?

El futuro de nuestra seguridad alimentaria dependerá de la evolución de tres factores críticos, el cambio climático, la escasez de combustible fósil y el aumento de la población y su concentración en ciudades. De su relación, aceleración y de la respuesta política a los mismos, obtendremos un resultado que configurará una nueva realidad alimentaria, social y de salud pública en nuestras sociedades. Continua la lectura de Alimentar-nos sense petroli?