Els pingüins emperador no han criat pollets durant els últims tres anys pel canvi climàtic

El fet de no criar pollets durant tres anys consecutius s’associa amb canvis en les condicions locals del gel marí. Els pingüins emperador necessiten gel marí estable per reproduir-se, i aquesta plataforma gelada ha de durar des d’abril quan els ocells arriben, fins al desembre quan els seus pollets creixen.

Durant els últims 60 anys, les condicions del gel marí en el lloc d’Halley Bay han estat estables i fiables. Però en 2016, després d’un període de clima anormalment tempestuós, el gel marí es va trencar.

https://www.publico.es/sociedad/cambio-climatico-pingueinos-emperador-no-han-criado-polluelos-ultimos-tres-anos-cambio-climatico.html

Los pingüinos emperador en la colonia de Halley Bay en el mar de Weddell, considerada hasta hace poco la segunda más grande del mundo, no han criado polluelos durante los últimos tres años. Continua la lectura de Els pingüins emperador no han criat pollets durant els últims tres anys pel canvi climàtic

Descoberta una legió de virus desconeguts en els oceans

Els microbis de l’oceà absorbeixen la meitat del diòxid de carboni que emetem els humans a l’atmosfera.Els virus probablement controlen aquest procés que mitiga l’impacte climàtic dels humans.
Necessitem entendre’ls per no curtcircuitar la seva activitat. Una expedició a bord d’un veler identifica 200.000 patògens nous per a la ciència.

http://tododiarios.com/729029-descubierta-una-legion-de-virus-desconocidos-en-los-oceanos

Si todos los virus que viven en el océano se pusieran en fila podrían llegar hasta las 60 galaxias más cercanas a la Tierra.
Son el ente biológico más abundante en el mar y también uno de los más desconocidos. Continua la lectura de Descoberta una legió de virus desconeguts en els oceans

Endesa, Repsol i Naturgy, les tres empreses més contaminants en 2018

 La llista la completen EDP, ArcerlorMittal, CEPSA, Viesgo, Iberdrola, CEMEX, Lafarge-Holcim i Cementos Portland.  És un simple diagrama de pareto. Totes elles van emetre el 62% del total d’emissions fixes i el 25% de les emissions totals d’Espanya l’any passat. L’Observatori de la Sostenibilitat que ha fet aquest estudi, assegura que cal reduir les emissions d’aquests sectors si es vol arribar a un escenari segur

https://www.publico.es/sociedad/contaminacion-endesa-repsol-naturgy-diez-empresas-contaminantes-2018.html

Endesa, Repsol-Petronor, Naturgy y EDP son las cuatro primeras empresas de una lista de diez compañías de sectores de la energía, del petróleo y del cemento que más emisiones de efecto invernadero han generado en España en 2018, según un informe del Observatorio para la Sostenibilidad. Según el estudio, el listado lo completan ArcerlorMittal, CEPSA, Viesgo, Iberdrola, CEMEX, Lafarge-Holcim y Cementos Portland, empresas todas que emitieron el 62% del total de emisiones fijas y el 25 % de las emisiones totales de España el año pasado. Continua la lectura de Endesa, Repsol i Naturgy, les tres empreses més contaminants en 2018

Registrat el primer terratrèmol a Mart

La sonda insight detecta el primer sisme en la superfície de Mart. El sismòmetre de la NASA ha detectat un senyal sísmica suau però distintiva que sembla venir de l’interior del planeta vermell. La fita ha tingut lloc cinc mesos després que Insight, la primera nau espacial dissenyada per estudiar específicament l’interior profund d’un planeta distant, va tocar la superfície de Mart per començar la seva missió sismològica de dos anys.

https://www.lavanguardia.com/ciencia/fisica-espacio/20190423/461831478927/primer-terremoto-marte-sonda-insight-nasa.html

El sismómetro instalado en el suelo de Marte por la sonda InSightde la NASA ha detectado el primer temblor sísmico en el Planeta Rojo. Según informa la agencia espacial francesa, CNES, que fabricó la sonda, el pasado 6 de abril se detectó una señal sísmica suave pero distintiva, similar a los terremotos detectados en la superficie de la Luna por las misiones Apolo. Continua la lectura de Registrat el primer terratrèmol a Mart

La crisi climàtica i altres emergències ambientals que cap govern podrà ignorar després del 28 A

El canvi climàtic és “el major desafiament al qual s’enfronta la humanitat”. La frase la repeteixen els responsables de l’ONU sobre l’escalfament global del planeta.

Espanya encara no compta amb una llei per afrontar el canvi climàtic. El 80% dels espanyols considera que els partits haurien de donar-li importància. L’excés de contaminació de l’aire, l’escassetat d’aigua i les escombraries plàstica ja causen danys constatats a la salut, l’economia i els ecosistemes

https://www.eldiario.es/sociedad/medio-ambiente_0_889261140.html Continua la lectura de La crisi climàtica i altres emergències ambientals que cap govern podrà ignorar després del 28 A

Més de mil detinguts en les seves proteccions contra el canvi climàtic a Londres

El moviment de desobediència civil per la conclusió de la primera fase de protecció ha paralitzat algunes de les àrees més visitades del centre de la capital.

El nombre d’activistes del medi ambient detinguts durant vuit dies de protestes a Londres va arribar dilluns a 1.000 persones, va dir la policia britànica, i ha afegit que el pont de Waterloo, un dels llocs bloquejats per les manifestacions, ha estat reobert al trànsit.

El grup d’acció contra el canvi climàtic, Extinction Rebellion, va intervenir en llocs del centre de Londres com Oxford Circus i Parliament Square, són part de la seva campanya d’actes de desobediència pacífics per exigir mesures que frenin el que denominen una crisi global del canvi climàtic.

https://www.lavanguardia.com/internacional/20190422/461789989349/mil-detenidos-protestas-cambio-climatico-londres-extinction-rebellion.html

Ya son más de mil las personas detenidas por su implicación en las protestas que el grupo ecologista Extinction Rebellion (XR) ha llevado a cabo en varias áreas de Londres desde el pasado lunes. En un comunicado, Scotland Yard reveló además que 53 individuos han sido acusados formalmente de algún cargo. Continua la lectura de Més de mil detinguts en les seves proteccions contra el canvi climàtic a Londres

Dia de la Terra: Naturalistes volen frenar impacte humà sobre el planeta (vídeo)

Aquest dilluns es celebra deu anys des de la designació oficial per part de l’ONU, del Dia Mundial de la Mare Terra

Google regala su Doodle a la biodiversidad. Veure: https://www.lavanguardia.com/natural/20190422/461773037254/dia-de-la-tierra-google-doodle-dia-internacional-de-la-madre-tierra.html

Naturalistas españoles han llamado a la reflexión para frenar el impacto de las actividades humanas sobre el “hogar común” y generar conciencia para un desarrollo sostenible con motivo del Día Mundial de la Madre Tierra, que este lunes celebra diez años desde su designación oficial por parte de la ONU.

Imagen de la Tierra vista desde la Luna

Imagen de la Tierra vista desde la Luna (NASA)
 

“El Día de la Madre Tierra sirve para generar conciencia de forma simbólica” sobre la interdependencia entre los seres humanos, las demás especies vivas y el planeta que habitamos, ha explicado el biólogo Miguel Delibes de Castro. Continua la lectura de Dia de la Terra: Naturalistes volen frenar impacte humà sobre el planeta (vídeo)

Pagar fins a 22 euros per llençar una bossa d’escombraries

La regió italiana del Vèneto arriba a un 85% de recollida selectiva cobrant per l’excés de rebuig.Penalitzar econòmicament cada viatge extra que s’hagi de fer per recollir la bossa del rebuig. És la clau de l’èxit del sistema de gestió de residus que apliquen a la regió italiana del Vèneto, formada per una cinquantena de municipis que sumen més de mig milió d’habitants, i on han aconseguit un índex de recollida selectiva del 85%. La seva previsió és arribar al 96,7% el 2022. Aquest va ser un dels models de recollida d’escombraries presentats al Fòrum Waste in Progress de Girona, celebrat el març passat.

https://www.ara.cat/societat/Pagar-euros-llencar-bossa-escombraries_0_2219778035.html

El responsable de relacions internacionals de Contarina SpA del Vèneto, Marco Mattiello, detalla que el seu model de recollida porta a porta està basat en la “corresponsabilitat de tots els actors que intervenen en el procés, perquè cadascú assumeixi la seva part”. Una conscienciació que aconsegueixen “formant i informant contínuament els ciutadans” perquè “la inversió que dona més resultats és la que es destina a les persones”. Cada any envien el calendari amb els dies que es passa a recollir cada fracció, organitzen cursos i xerrades per als veïns sobre el destí de les escombraries i el cost de gestionar-les i, especialment, destinen molts esforços a la formació a les escoles, on els nens d’entre 6 i 12 anys reben unes dues hores de classe cada curs sobre la gestió dels residus i la importància de reciclar. Continua la lectura de Pagar fins a 22 euros per llençar una bossa d’escombraries

La meva teulada solar és un tresor

És imminent, o sinó és el següent pas, tots tindrem les nostres plaques fotovoltaiques pel nostre consum. Els usuaris del sistema d’autoconsum amb energia fotovoltaica enalteixen els avantatges ambientals de la seva elecció energètica i no només els beneficis econòmics.

https://www.lavanguardia.com/natural/actualidad/20190418/461700342157/autoconsumo-laia-roca-francisco-luna-energia-solar-techo-solar.html

Quien tiene una cubierta para aprovechar el sol puede tener un tesoro. Tres usuarios explican su experiencia de autoconsumo desde que instalaron un tejado solar. Todos ellos se han acogido a las ventajas que comporta un nuevo contexto normativo caracterizada por la supresión del denominado impuesto al sol (hace unos meses), la eliminación de trabas burocráticas (en el real decreto aprobado el pasado 5 de abril) y el abaratamiento de costes (del 90% en los últimos 10 años). Continua la lectura de La meva teulada solar és un tresor

Cada any moren més d’un milió d’aus i més de 100.000 mamífers marins a conseqüència dels plàstics que arriben al mar

Un estudi de la UB troba 500.000 microplàstics per quilòmetre quadrat al Mediterrani, molt per sobre de la mitjana mundial
La Mediterrània és un dels embornals de plàstics més gran del món. És la conclusió a què han arribat un grup de científics de la UB després d’estudiar els fons marins de tot el món. Hi han trobat 500.000 microplàstics per quilòmetre quadrat, molt per sobre de la mitjana mundial, que és de 100.000.

Els microplàstics són fragments de plàstics diminuts en què es converteixen les tones i tones de deixalles que arriben al mar, al cap del temps, i que triguen segles a descompondre’s (en el cas d’una ampolla, per exemple, uns 500 anys).

I entre aquests microplàstics, un dels més freqüents és el que prové de la nostra roba: diminutes fibres que es desprenen de la roba sintètica cada cop que la rentem.

Si, a simple vista, pot semblar una qüestió menor, atenció a les dades extretes d’aquest estudi pioner de la UB:

  • En una sola rentada d’una llar estàndard es poden alliberar fins a 700.000 microfibres que acaben al fons del mar.
  • Els europeus fan 36 bilions de rentadores l’any de mitjana.
  • El 63% de la roba que es fabrica a tot el món és de fibres sintètiques, és a dir de plàstic.
  • Les fibres de polièster, el material més comú en la nostra roba, poden trigar uns 500 anys a descompondre’s, mentre que les de llana només en trigarien cinc.

Quan la professora de Geociències Marines Anna Sánchez-Vidal feia un estudi sobre els sediments del fons marí, va quedar alarmada de la gran quantitat de fibres tèxtils que hi trobava, així que va decidir fer un gir i es va dedicar a estudiar a fons el problema. En totes les mostres de sediments que recull hi troba restes de fibres tèxtils sintètiques, o sigui, de plàstic.

El seu estudi ha descobert que existeixen en una gran densitat: hi ha uns 4.000 milions de fibres per km2, i se’n van acumulant, cada cop que posem una rentadora. Així que, mentre llegim aquest article, la xifra ja ha augmentat. Ha mostrejat tot el món, des de l’Àrtic al Mediterrani, i a tot arreu hi ha trobat microfibres de plàstic.

Els corrents marins escombren, i fan que es vagin acumulant en les grans fondalades marines, on encara trigaran més a descompondre’s perquè allà els arriba menys la llum del sol. Així ho explica Sánchez-Vidal:

“Fins fa pocs anys ningú s’havia plantejat què passava amb aquestes fibres que estem alliberant. Però ha estat quan cada cop més estudis han començat a mirar l’aigua, els sediments i els organismes marins que ens hem començat a adonar que ens els trobem arreu. Aquí a Catalunya les hem trobat en gambes, sardines, en coralls a gran profunditat…”

Els animals es mengen aquestes microfibres confonent-les amb aliment i passen, d’aquesta manera, a la cadena tròfica, que acaba també al nostre organisme. El catedràtic de Zoologia de la UB Jacob González-Solís estudia la presència de plàstics en ocells marins i el seu és el primer estudi d’aquest tipus al Mediterrani.

“El que estem trobant és que la presència de microfibres és més elevada en ocells que els microplàstics. De moment un 80% dels ocells que hem analitzat tenien diverses microfibres a l’estómac.”

González-Solís ens mostra dos dels ocells morts que té sobre la taula. Han mort accidentalment i són dos baldrigues balears, una espècie en greu perill d’extinció. Les dues tenen vàries fibres tèxtils sintètiques en el seu estómac.

Segons dades de l’ONG Greenpeace, cada any moren més d’un milió d’aus i més de 100.000 mamífers marins a conseqüència dels plàstics que arriben al mar. No se sap l’impacte concret que tenen les microfibres sobre la salut dels animals ni, de retruc, sobre la nostra quan els ingerim.

El problema és especialment greu si tenim en compte els hàbits tèxtils del primer món: amb roba cada cop més barata i sintètica, és a dir, de plàstic. Els científics denuncien que a nivell polític mundial no s’hi estigui fent res i que hi hagi tant desconeixement. Alerten que calen solucions immediates, com, per exemple, que les normatives obliguin els fabricants de rentadores que instal·lin filtres més eficaços. Però també que es potenciï un sistema de consum de roba més responsable.

https://www.ccma.cat/324/molts-microplastics-que-sacumulen-al-fons-del-mar-provenen-de-la-nostra-rentadora/noticia/2917322/