Observen directament per primer cop un planeta fora del nostre sistema solar

És un planeta jove, molt més gran que Júpiter i s’hi està produint una violenta tempesta. Per primer cop s’ha fet un a observació directa d’un planeta que pertany a un altre sistema solar. S’ha dut a terme amb l’instrument GRAVITY, instal·lat en el sistema VLT (Very Large Telescope) que es troba al desert d’Atacama, a Xile. El VLT forma part de l’European Southern Observatory (ESO), la principal organització astronòmica europea.

La troballa s’ha publicat a la revista “Astronomy and Astrophysics”. L’article el signa un ampli equip internacional encapçalat per Sylvestre Lacour i Mathias Nowak, de l’Observatori de París.

Degut a la gran distància de la Terra i a la intensitat de la llum del seu estel, els exoplanetes -planetes que es troben en altres sistemes solars- són molt difícils d’observar directament. Per això s’utilitzen altres mètodes, com mesurar alteracions en el moviment que revelen l’existència d’un planeta que exerceix atracció gravitatòria.

A 129 anys llum

En aquest cas, els investigadors han aconseguit una observació directa de l’exoplaneta HR8799e, que orbita al voltant de l’estel HR8799, que està a uns 129 anys llum de la Terra, a la constel·lació de Pegàs. El planeta va ser descobert al novembre del 2010.

Forma part d’un sistema solar amb tres planetes més, tots ells més grans que els gegants gasosos del nostre sistema solar. HR 8799e, concretament, té una massa d’entre 5 i 13 de Júpiter.

Els investigadors han fet servir una nova tècnica anomenada interferometria òptica. Es basa en la combinació de diversos telescopis. En aquest cas, dos o més dels quatre grans telescopis del VLT, cada un dels quals té un mirall de 8,2 metres. La combinació dels diversos telescopis aconsegueix crear un “supertelescopi” amb 25 vegades la capacitat de resolució d’un de sol.

D’aquesta forma es pot capturar i analitzar la llum que l’estel reflexa en el planeta. Un dels punts més interessants és que HR8799e és un planeta molt jove en termes astrofísics -té uns 30 milions d’anys. Per això, pot proporcionar dades sobre la formació d’aquests astres i dels sistemes planetaris.

Més de mil graus de temperatura

La seva joventut fa que encara no s’hagi refredat gaire des de la seva formació. Això, juntament amb un potent efecte hivernacle produït per la seva atmosfera, fa que tingui una temperatura d’uns mil graus. Continua la lectura de Observen directament per primer cop un planeta fora del nostre sistema solar

És un riu de plàstic i està a Espanya

La situació actual de la desembocadura del riu Segura a un pas per Guardamar, a Alacant, mai s’ha vist com ara, fins a on arribarem?

Sabem que hi ha illes de residus, gegants agrupacions de plàstics en els oceans. Des de lluny es pot observar una taca enorme en la superfície de l’aigua, però de prop es pot comprovar cada bossa, envàs o peça de plàstica que la formen. Això passa també, aquí a Espanya.

https://www.lavozdegalicia.es/noticia/biodiversa/2019/03/26/rio-plastico-espana/00031553599783883681151.htm

Estamos acostumbrados a que nos lleguen imágenes de otras zonas del planeta, del alguna región remota de Pacífico, por ejemplo, donde se observan ingentes concentraciones de plástico. Sin embargo, no hay que irse tan lejos para presenciar el problema que está generando este material en el mar. «En las playas gallegas también hemos encontrado bastoncillos, tapas de botella, bolsas o latas de bebida. Y aún hay más en el fondo de las rías», explica Jesús Gago, investigador en Vigo del Instituto Español de Oceanografía. Resulta difícil saber cuánto plástico puede haber en las aguas de Galicia o de dónde viene. El océano, como la atmósfera, no tiene fronteras y, por tanto, se trata de un proceso global. «La basura que tira un holandés puede acabar en una playa de la comunidad. Hace poco, en un arenal de Vigo encontramos un objeto de plástico que venía desde Florida y que era del año 97», comenta Gago.  Continua la lectura de És un riu de plàstic i està a Espanya