Rescaten una orangutana després de rebre 74 trets de perdigons a Indonèsia

La femella adulta, d’uns 30 anys ha pogut ser salvada pels veterinaris encara es troba en cures intensives i segueix greu, mentre que la cria va morir per malnutrició.  Prop de 1.000 orangutans moren cada any a Sumatra i Borneo, Per què? Es considera un animal en perill d’extinció per la destrucció del seu hàbitat natural.

https://www.publico.es/sociedad/animales-rescatan-orangutana-recibir-74-disparos-perdigones-indonesia.html

Una orangutana fue encontrada con 74 disparos de perdigón en el cuerpo junto a su cría, que murió horas después por malnutrición, en la provincia indonesia de Aceh, según ha anunciado este martes el Ministerio de Medioambiente.

Los orangutanes fueron rescatados el pasado sábado por la agencia de conservación indonesia (BKSDA) en los alrededores de la ciudad Subulussalam, en la provincia de Aceh, donde fueron localizados por residentes, y los trasladó a un centro de cuarentena cercano en el distrito de Sibolangit, en la mitad norte de la isla de Sumatra.

“La madre presentaba heridas en la mano derecha, la pierna derecha y la espalda, mientras que el bebé de un mes de edad presentaba síntomas de malnutrición“, dijo el ministerio de Medioambiente en las redes sociales. Continua la lectura de Rescaten una orangutana després de rebre 74 trets de perdigons a Indonèsia

L’holocaust de la vaquita marina: només queden 10 exemplars d’aquesta espècie

Les xarxes per a la pesca il·legal de la totoaba provoquen la mort dels últims exemplars d’un petit cetaci que només es conserva en el golf de Califòrnia.

És un cetaci endèmic d’aigües mexicanes que habita en la reserva de la biosfera de l’alt golf de Califòrnia. La vaquita marina és un dels cetacis més petits del món. Així, en cap altre lloc del món existeix aquest sorprenent animal de 150 cm que pesa fins a 50 kg. Una característica en aquesta espècie és l’aparença excel·lent dels llavis. La part superior del cos és gris fosc, la part inferior és de gairebé blanca o grisa clar. Les aletes són proporcionalment més grans que en altres marsopes. Aquesta enigmàtica espècie és molt tímida, i no salta com els dofins en la superfície del mar, sinó simplement emergeix alguns segons per prendre aire. Sumat a això, la pesca amb xarxes de “enmalle”, la qual cosa ha ocasionat que la vaquita marina es trobi molt prop de l’extinció. Pel que veure un espècimen viu de la vaquita marina és gairebé impossible.

Les vaquitas utilitzen sons aguts per comunicar-se entre si (ecolocació) i per navegar en els seus hàbitats. En general neden i s’alimenten a un ritme pausat. Les vaquitas eviten acostar-se als vaixells, pugen a respirar lentament i després desapareixen de manera ràpida. Estar absents en la superfície fa que sigui difícil observar-les.

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=253835&titular=el-holocausto-de-la-vaquita-marina:-s%F3lo-quedan-10-ejemplares-de-esta-especie-

Ni las campañas internacionales, ni el esfuerzo de los expertos y autoridades de México han dado resultado: la vaquita marina(Phocoena sinus) parece tener los días contados. Continua la lectura de L’holocaust de la vaquita marina: només queden 10 exemplars d’aquesta espècie