Els jutges obliguen a publicar els estudis sobre el glifosat que Europa va declarar secrets per preservar els “interessos comercials”

L’ Agència Europea de Seguretat Alimentària va denegar l’accés perquè “suposaria un perjudici seriós per als interessos comercials i financers de les empreses”

Mentre, investigadors de l’ONU van alertar del potencial perill de l’herbicida per a la salut, l’Agència va rebatre que “probablement no presentés cap risc”.

https://www.eldiario.es/sociedad/publicar-estudios-Europa-glifosato-cancerigeno_0_875262568.html

El Tribunal General de la Unión Europea ha obligado a la Agencia Europea de Seguridad Alimentaria (EFSA) a que haga públicos los estudios que le sirvieron para asegurar que el herbicida glifosato no suponía peligro de generar cáncer en los humanos.

 La EFSA rebatió en noviembre de 2015 el aviso del Centro Internacional de Investigaciones sobre el Cáncer (CIIC) de la ONU sobre el potencial cancerígeno del glifosato –el herbicida más aplicado en la Unión Europea–. La Agencia aseguró que “probablemente no presenta ningún riesgo”. Y basó su decisión, entre otros, en estudios presentados por las comercializadoras que mantuvo archivados.

Continua la lectura de Els jutges obliguen a publicar els estudis sobre el glifosat que Europa va declarar secrets per preservar els “interessos comercials”

Dones de ciència

Les dones constitueixen la meitat de la nostra població, no podem permetre’ns el luxe d’ignorar tota aquesta capacitat intel·lectual. En l’actualitat, es a dir, avui en dia hi ha moltes dones que han de jugar-s’ho tot per poder dedicar-se a descobrir i explorar.

Algunes ja ho van fer:

Maryam Mirzakhani (Teheran1 de maig de 1977StanfordEstats Units14 de juliol de 2017)[5] fou una matemàtica iraniana que va viure i va fer recerca als Estats Units.[6] El 2014 va guanyar la prestigiosa Medalla Fields, la primera dona i la primera persona iraniana a fer-ho. Va treballar en geometria de l’espai i, amb un estil original, va revolucionar la matemàtica moderna, relacionant geometria i dinàmica.

El 2013 li van diagnosticar càncer de mama, el qual se li va estendre a la medul·la òssia i li va provocar la mort del 14 de juliol de 2017 amb només 40 anys

First Woman Fields medallist plus daughter (cropped).jpg

May-Britt (4 de gener de 1963) és una neurocientífica i psicòleg noruega. El 2014 fou guardonada amb el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina, compartit amb Edvard Moser i John O’Keefe, «pels seus descobriments de cèl·lules que constitueixen un sistema de posicionament en el cervell».[1] És directora del Centre for Neural Computation a TrondheimNoruega.

La recerca de May-Britt i del seu marit, Edvard Moser, se centra en el mecanisme del cervell per representar l’espai.

May-Britt Moser 2014.jpg

Mae Carol Jemison (va néixer el 17 d’octubre de 1956) és una metgessa americana i astronauta de la NASA. Va ser la primera dona afroamericana que va viatjar a l’espai quan va anar a orbitar a bord del Transbordador espacial Endeavour el 12 de setembre de 1992.

Després dels estudis de medicina i d’un breu període de pràctiques, Jemison va servir al Cos de Pau des de 1985 fins al 1987, quan va ser seleccionada per la NASA per unir-se al cos d’astronautes. Va dimitir de la NASA el 1993 per fundar una empresa que investigués l’aplicació de la tecnologia a la vida diària. Ha aparegut a la televisió diversos cops, una vegada fent d’actriu en un episodi d’Star Trek: La nova generació. Posseeix nou doctorats honoris causa en ciència, enginyeria, lletres, i en humanitats. És actualment la cap de la fundació 100 Year Starship.

Dr. Mae C. Jemison, First African-American Woman in Space - GPN-2004-00020.jpg

Elizabeth Helen Blackburn (HobartTasmania26 de novembre de 1948), és una metgessa i bioquímica amb doble nacionalitat australiana i estatunidenca i membre de la FRS. Junt amb altres investigadors va rebre el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l’any 2009

Elizabeth Blackburn 2009-01.JPG

Blackburn va ser una de les descobridores de l’enzim telomerasa, que omple el telòmer. Aquests estudis li valgueren el Premi Nobel compartit amb Carol W. Greider i Jack W. Szostak.

Patricia Era Bath (nascuda el 4 de novembre de 1942 al barri de HarlemManhattanNova York) és una oftalmòlogainventora i acadèmica estatunidenca. Ha obert camí per a les dones i els afroamericans en un cert nombre d’àrees. Abans de Bath, cap dona no havia format part del personal del Jules Stein Eye Institute, ni havia dirigit un programa de formació de post-grau en oftalmologia, o havia estat elegit empleat d’honor del UCLA Medical Center (un honor conferit a ella després de la seva jubilació). Abans de Bath, cap persona negra havia treballat com a resident en oftalmologia a la Universitat de Nova York i cap dona negra mai havia format part del personal com a cirurgià al Centre Mèdic UCLA. Bath és la primera metgessa afroamericana que ha rebut una patent per a un propòsit mèdic

Patriciabath.jpg