El camp és la medicina del nostre temps

Defensar el rural està de moda, encara que sigui per amagar el que succeeix en el camp tapant els ulls a les ciutats, mentre es construeixen macro-explotacions ramaderes, cementiris nuclears o mines i s’especula amb els terrenys protegits. Es condemna al 80% del nostre territori a ser el “pati del darrere” de les ciutats o bé lloc d’oci i turisme de estovalles de quadres. Està de moda parlar del món rural, estan de moda les receptes contra la despoblació, es porta defensar el rural …, ¿però realment totes les persones i col·lectius que s’erigeixen com a defensors del món rural busquen el bé comú?

https://www.eldiario.es/tribunaabierta/campo-medicina-tiempo_6_873222690.html

El medio rural ha sido históricamente olvidado por las políticas y los poderes económicos y sin duda necesita que lo defiendan. Es necesario proteger al mundo rural de una economía depredadora que no contempla lo común, el intercambio, o cuidar del suelo y el agua sin la lógica del beneficio inmediato. También de esas fuerzas que excluyen al mundo rural y solo entienden por cultura lo que pasa en los auditorios y museos de las grandes ciudades, pero no tienen en cuenta el arte cotidiano de las músicas y versos que acompañan desde hace milenios las siembras, cosechas y tareas de producir alimentos y cuidar los recursos comunes. Es necesario también poner en valor la sabiduría propia de los hombres y mujeres del campo, ese conocimiento acumulado a base de observación y respeto por el entorno y que no se publica en revistas científicas. Las personas que producen alimentos, cuidan el territorio y habitan nuestros pueblos necesitan protección y visibilidad ya que estamos inmersas en un sistema en el que los alimentos son tan solo una mercancía cuyo valor se decide en la Bolsa de Chicago o Tokyo sin tener en cuenta a las personas que lo producen o lo consumen. Continua la lectura de El camp és la medicina del nostre temps

La manca de pluges fa que l’aigua acumulada en el que va d’any tot just sigui la meitat de la mitjana històrica

Al febrer, la majoria del país no ha arribat al 25% de la precipitació normal, segons les dades de l’AEMET. Aquesta ratxa seca arriba quan, tot i que el curs passat va ploure més del que és habitual, l’aigua embassada està per sota del nivell normal de la dècada.

“El problema ja no és que no plogui, sinó el gran consum per regar”, adverteix l’enginyer i ecologista Santiago Martín Baraja

D’altra banda, el mes de febrer d’aquest 2019 ha vingut a batre diversos rècords atmosfèrics amb un llarg període extremadament sec i càlid. Aquestes setmanes d’anticicló han estat el resultat del que en meteorologia es coneix com un bloqueig en omega, per la semblança que guarda la imatge del fenomen amb la lletra grega: les isòbares mostren un poderós anticicló central envoltat de dues petites cèl·lules de baixa pressió als costats.

A causa d’aquesta situació, es manté oberta una entrada inusual d’aire calent i sec provinent d’Àfrica i s’interromp la circulació general que té un component est-oest i un gran dinamisme fins i tot en regions com la mediterrània.

Veure també: https://www.eldiario.es/sociedad/Primavera-adelantada-bloqueo-meteorologico-climatico_0_874212628.html

https://www.eldiario.es/sociedad/llueve_0_873162776.html

A modo de recordatorio tras algunos meses debonanza meteorológica, en lo que va de 2019 la cantidad de agua que han dejado las lluvias en la mayor parte de España no ha llegado ni a la mitad de la media histórica desde 1981. En amplísimas zonas como todo el arco mediterráneo desde Girona a Cádiz el porcentaje está incluso por debajo del 25%, según refleja la Agencia Estatal de Meteorologías (AEMET). Baleares y Canarias también se ha dado falta de lluvia prolongada. Continua la lectura de La manca de pluges fa que l’aigua acumulada en el que va d’any tot just sigui la meitat de la mitjana històrica