Gran part de la superfície de l’oceà canviarà de color a finals de segle

Les regions blaves, mes blaves, les verdes més verdes.  La barreja d’espècies en diversos llocs canviarà a mesura que les temperatures augmentin a tot el món. Els investigadors  van simular la forma en què el fitoplàncton absorbeix i reflecteix la llum, i com canvia el color de l’oceà a mesura que l’escalfament global afecta la composició de les comunitats de fitoplàncton. Ha estat publicat en un article publicat a Nature Communications. Continua la lectura de Gran part de la superfície de l’oceà canviarà de color a finals de segle

És el catàleg de les peces fonamentals de l’univers

La vida i l’univers, explicats en 118 elements químics: 150 anys de la taula periòdica

A més d’una eina imprescindible per als químics s’ha convertit també en icona cultural

Xavier Duran  Actualitzat 

Què tenen en comú el ferro, l’arsènic, el radó, el potassi i el molt menys conegut gadolini? Tots són elements químics, i, per tant, tots tenen el seu lloc a taula periòdica dels elements. El 2019 va ser declarat per la Unesco l’Any Internacional de la Taula Periòdica, per commemorar que fa 150 anys justos que el rus Dmitri Mendeléiev la va dissenyar.

La taula periòdica no és només una eina imprescindible per als químics i per a molts no químics. També s’ha convertit en una icona cultural que trobem en samarretes, corbates, gorres, tasses o bosses, que apareix en algunes pel·lícules i que ha inspirat cançons i poemes.

I això dona peu a nombroses activitats. Les que s’han organitzat a Catalunya es poden trobar a la web www.taulaperiodica.cat i la Universitat de Barcelona ha publicat el llibre “150 anys de taules periòdiques a la Universitat de Barcelona”, amb edició de Santiago Álvarez i Claudi Mans. Amb textos en català, castellà i anglès, mostra l’evolució de la taula periòdica a Catalunya. Inclou taules periòdiques de molt diverses menes: pintades a l’oli, magnètiques, murals, de butxaca, de ceràmica, concebudes com a jocs de construcció, etc.

El disseny de Dmitri Mendeléiev

El 1869, el disseny de Mendeléiev va posar ordre entre un nombre creixent d’elements químics. Ja se’n coneixien 63 -ara són 118- i s’havien fet intents de classificar-los per les seves propietats. Va ser el químic rus qui ho va aconseguir. Es va basar en la massa atòmica, que s’havia definit com la quantitat de cada element que es combinava amb un gram d’hidrogen. La massa atòmica de l’hidrogen, la de referència, era, doncs, 1.

Molts químics ho havien intentat abans, però tot just havien estat capaços d’agrupar uns quants elements per les seves característiques. Com ara tres amb les anomenades tríades de Döbereiner i vuit amb les octaves de Newlands. Aquest darrer tenia formació musical i havia observat que ordenant els elements, el vuitè tenia semblances amb el primer, tal com després de les set notes musicals torna a aparèixer el Do.

S’hi va acostar una mica més l’alemany Julis Lothar Meyer. Però Mendeléiev no només va publicar primer el seu sistema, que era més complet, sinó que es va atrevir a deixar uns espais buits i pronosticar que corresponien a elements que encara no s’havien descobert. Els va anomenar en relació a altres de coneguts amb els prefixos eka-, dvi- y tri-, de les paraules que en sànscrit signifiquen un, dos i tres. Així especificava si el nou element estaria un, dos o tres llocs més avall.

Continua la lectura de És el catàleg de les peces fonamentals de l’univers