La publicitat que ens engreixa

La publicitat enganyosa d’aliments i begudes és més perjudicial en la infància i l’adolescència per tractar-se d’una població vulnerable, però també afecta els adults. L’autoregulació dels mitjans no ha servit perquè deixin d’utilitzar-tècniques que se salten les normes de l’ordenament jurídic.

La regulació estatal no només és eficaç, sinó que té un impacte econòmic positiu ja que genera un estalvi en la despesa sanitària. La campanya ‘defenseu-me’ demanda al Govern que protegeixi els menors de l’impacte perniciosos dels anuncis d’aliments i begudes no saludables.

https://www.eldiario.es/alternativaseconomicas/publicidad-engorda_6_871822838.html

La pandemia del siglo XXI, así se refirió la Organización Mundial de la Salud (OMS) a la obesidad en los albores del nuevo milenio, tras constatar que había alcanzado proporciones epidémicas en todo el mundo. Más allá del debate sobre si debe o no ser considerada una enfermedad en sí misma —la hipertensión arterial no lo es y provoca más muertes y discapacidad que cualquier patología—, nadie cuestiona que la obesidad es uno de los problemas de salud más importantes de la sociedad moderna. Continua la lectura de La publicitat que ens engreixa

La trampa del tetrabric, un plàstic disfressat de cartró

Són sostenibles els tetrabrics ? La resposta dels experts és contundent: no. I és que els recipients de tetrabric tenen una composició problemàtica que va més enllà de la seva aparença encartonada. En xifres estimades, aquests envasos es nodreixen d’un 75% de cartró, un 5% d’alumini i un 20% de polietilè. Aquesta “multimaterialitat” fa difícil, si no impossible, que es reciclin tots els envasos del mercat. Des de fa temps es reclama que els envasos siguin monomaterials

https://www.publico.es/sociedad/trampa-tetrabrik-plastico-disfrazado-carton.html

El plástico es uno de los elementos más contaminantes de la biosfera, entre otras cosas, por su difícil reciclaje. Pese a ello, es difícil encontrar productos en el mercado que no estén fabricados a base de este componente artificial. Desde pantalones y camisas hechos de poliéster, hasta botellas, platos y utensilios de higiene íntima como compresas o pañales. Todos se nutren de este componente artificial que suele terminar en las aguas del mar, en tanto que se calcula que en 2050 habrá más plásticos en los océanos que peces, según las estimaciones de la Fundación Ellen MacArthur. Continua la lectura de La trampa del tetrabric, un plàstic disfressat de cartró