Canvi climàtic al Mediterrani: “En 30 o 50 anys, podem veure extingir-se espècies”

Aquest escalfament de l’aigua està afectant molt més el mar Mediterrani que els oceans tropicals, i això pot tenir conseqüències dramàtiques. Els coralls són la columna vertebral de l’escull. Fan l’hàbitat. Proporcionen els racons i els espais entre les branques. Donen l’hàbitat per als peixos i per a tota la resta de biodiversitat que viu a l’escull. L’única solució per evitar un tràgic augment de la temperatura de l’aigua del mar és reduir les emissions de combustibles fòssils.

https://www.ccma.cat/324/canvi-climatic-al-mediterrani-en-30-o-50-anys-podem-veure-extingir-se-especies/noticia/2901448/

Si la temperatura de l’aigua del mar s’escalfa dos graus o més, les conseqüències per al nostre planeta poden ser increïbles. Això ho diu Terry Hughes, un biòleg expert en els esculls de corall i l’escalfament global, a qui vam entrevistar quan va venir a fer una conferència a Barcelona. Però aquesta pujada de la temperatura no només afecta els esculls de corall. Segons Hughes, en mars tancats, com el Mediterrani, els danys poden ser més greus, i es poden veure abans.

Tot i que els esculls de corall sembli que estiguin en bon estat, molts estan morts. L’escalfament de l’aigua del mar els ha matat. Els coralls són molt sensibles a la temperatura de l’aigua, una pujada d’un o dos graus pot causar una gran mortalitat. La gran barrera de corall australiana, que té una mida comparable a Itàlia, ha estat una de les zones més afectades per aquests escalfaments.

Hughes és el director de l’ARC Centre d’Estudis dels Esculls de Corall. Porta més de trenta anys estudiant aquest ecosistema. Ha vist com l’escalfament global està afectant els coralls de forma tràgica. Especialment, després de les dues últimes crisis, els anys 2016 i 2017.

“El primer any, el trenta per cent dels coralls van morir, i un any després en va morir un altre vint per cent. Així que, en un període de dotze mesos, vam perdre un de cada dos coralls a l’ecosistema d’esculls coral·lins més gran del món. Quan els coralls s’estressen per la calor, per l’augment de les temperatures a causa de l’escalfament global, es tornen pàl·lids. D’això en diem blanqueig. Un corall així està molt malalt, i veiem nivells de mortalitat molt elevats, després de produir-se aquestes onades de calor.”

Notícia relacionada: El ministeri dona llicències per pescar corall malgrat la moratòria de la Generalitat

La gran mortalitat dels coralls és molt preocupant, ja que aquests animals sostenen tota la vida al seu voltant.

“Els coralls són la columna vertebral de l’escull. Fan l’hàbitat. Proporcionen els racons i els espais entre les branques. Donen l’hàbitat per als peixos i per a tota la resta de biodiversitat que viu a l’escull. Perdre els coralls, fa que l’escull quedi molt deteriorat, i afecta un ecosistema molt més ampli.”

I una pèrdua tan dramàtica no és només un problema que afecti la biodiversitat.

“Amb els coralls es guanyen la vida i s’asseguren el menjar quatre-cents milions de persones, moltes de les quals viuen en països petits, pobres i que es desenvolupen ràpidament. Però l’escalfament global està afectant tots els ecosistemes, a la terra i al mar, no només als esculls.”

Encara que no ho sembli, aquest escalfament de l’aigua està afectant molt més el mar Mediterrani que els oceans tropicals, i això pot tenir conseqüències dramàtiques. Una prova va ser la plaga d’algues filamentoses que va envair el fons marí, fa dos estius, i que va causar mortalitat a espècies tan emblemàtiques com les gorgònies.

“El Mediterrani és, sens dubte, més vulnerable a l’augment de les temperatures. Per diversos motius. Un és que cada cop hi arriben més espècies invasores, en comparació amb els tròpics. I l’altre és que el Mediterrani és un mar tancat, de manera que la distribució de les espècies és bastant petita. Les anomenem espècies endèmiques. Als tròpics és molt diferent. Els coralls estan molt, molt escampats.”

“Per això, no crec que hi vegem extincions d’espècies de corall a causa de l’escalfament global, ja que són molt nombrosos i estan molt dispersos per tot el Pacífic i tot l’oceà Índic, en molts casos. Però és molt diferent al Mediterrani, on les espècies estan geogràficament restringides, i això significa que no hi ha cap lloc per amagar-se. És molt difícil que s’escapin. No poden expandir-se cap al nord o cap al sud, com ja estan fent els coralls als tròpics. Així que, en els pròxims trenta o cinquanta anys, segurament veurem algunes extincions d’espècies en llocs com el Mediterrani.”

Un dels aspectes que més preocupen Terry Hughes és que aquests escalfaments de l’aigua del mar es produeixen cada cop més sovint.

“La principal preocupació que tenim amb els repetits esdeveniments de blanqueig dels coralls és que s’està reduint més i més l’espai de temps entre un any que hi hagi hagut blanqueig i el següent. Aquest espai és important, perquè els coralls necessiten temps per recuperar-se. Els coralls de creixement més ràpid triguen uns deu anys a recuperar-se, si les seves poblacions han estat malmeses per un esdeveniment de blanqueig. I la nostra preocupació ara, amb l’escalfament global, és que ja no tenen deu anys per recuperar-se.”

L’única solució per evitar un tràgic augment de la temperatura de l’aigua del mar és reduir les emissions de combustibles fòssils. Si no aconseguim aturar aquesta pujada de les temperatures de l’aigua dels oceans, les conseqüències poden ser dramàtiques.

“Si les temperatures passen de nivells extrems: 3, 4 o 5 graus, perquè no hem pogut parar la pujada de les emissions, llavors els esculls de corall, com els coneixem avui, desapareixeran. No sabem quin tipus d’ecosistemes els substituirà als tròpics. Probablement hi haurà uns coralls molt resistents, que puguin sobreviure. Però és probable que vegem més algues, més esponges…, una barreja diferent d’espècies. Si aquest nou ecosistema podria suportar mitjans de subsistència com la pesca i el turisme, en la mateixa mesura que ho fa avui? Sembla molt poc probable.”

Per això és realment important, no només a Austràlia, sinó a tot el món, que assolim l’objectiu dels 1,5 graus del Tractat de París, i res més calent que això. Si arribem als dos, tres o quatre graus, aleshores veurem uns danys increïbles. No només als ecosistemes, sinó en la manera que té la gent per guanyar-se la vida i en la seva salut.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *