2019, Any Mundial de la Taula Periòdica, per què?

En 2017, l’Organització de les Nacions Unides (ONU) va decidir proclamar a 2019 com l’Any Internacional de la Taula Periòdica. La principal raó és que enguany  es complirà el 150 aniversari de la seva creació per part del científic rus Dmitri Mendeleev. Gestionat a través de la UNESCO, se celebrarà la cerimònia d’obertura el proper 29 de gener a la seva seu de París. (IYPT2019).

La IUPAC, que també celebra el 2019 el seu propi centenari, és una altra de les organitzacions que dóna suport a aquesta iniciativa. És l’autoritat mundial en nomenclatura química, l’encarregada de denominar els nous elements de la taula periòdica de forma oficial.

Altres associacions que promouen l’IYPT2019 són la Unió Internacional de Física Pura i Aplicada (IUPAP), l’Associació Europea de Ciència Química i Molecular (EuCheMS), el Consell Internacional per a la Ciència (ICSU), la Unió Astronòmica Internacional (IAU) i la Unió Internacional d’Història i Filosofia de la Ciència i la Tecnologia (IUHPS).

L’objectiu principal d’aquesta iniciativa és reconèixer la funció crucial que exerceixen els elements i les ciències fonamentals, especialment la química i la física, en el desenvolupament sostenible.  La celebració també retrà homenatge als últims quatre elements superpesants afegits a la taula periòdica: nihonio (Nh), moscovio (Mc), téneso (Ts) i oganesón (Og). El descobriment i denominació de tots ells va ser el resultat d’una estreta col·laboració científica internacional.

El 1869 el químic rus Dmitri Mendeléiev va presentar el seu sistema d’ordenació dels elements que, amb el pas del temps, s’ha convertit en una icona de la ciència i la cultura. Els elements de la natura s’han agrupat de diverses formes al llarg de la història, però va ser fa 150 anys quan el rus Dmitri Ivànovitx Mendeléiev (Tobolsk, 1834 – Sant Petersburg, 1907) va presentar una taula periòdica per reunir-los a tots, fins i tot a els que estaven per descobrir. Amb les aportacions d’altres científics aquesta taula s’ha convertit en el colorit cor de la química que coneixem avui.

Un element químic és la part de la matèria constituïda per àtoms de la mateixa classe i que no pot ser descomposta en altres més simples mitjançant una reacció química. Qualsevol ésser, viu o inert, està constituït per elements químics. Per exemple, en un telèfon mòbil es poden trobar al voltant de 30 diferents, i en el cos humà gairebé el doble: 59 elements.

Fins ara s’han descobert i confirmat 118 elements químics. Els quatres últims són el nihonio, el moscovio, téneso i oganesón. Grans laboratoris del Japó, Rússia, EUA i Alemanya competeixen per ser els primers a obtenir els següents: el 119 i el 120.

La taula periòdica és una taula on tots els elements s’ordenen pel seu nombre atòmic (nombre de protons), una disposició que mostra tendències periòdiques i reuneix aquells amb un comportament similar en una mateixa columna.

Es tracta d’una eina única, que permet als científics predir l’aparença i les propietats de la matèria a la Terra i la resta de l’univers. Més enllà del seu paper crucial en química, la taula periòdica transcendeix a altres disciplines, com la física i la biologia, i s’ha convertit en una icona de la ciència i de la cultura.

A mitjan segle XIX ja es coneixien 63 elements, però els químics no es posaven d’acord sobre la terminologia i com ordenar-los. Per resoldre aquestes qüestions es va organitzar en 1860 el primer Congrés Internacional de Químics a Karlsruhe (Alemanya), una reunió que resultaria transcendental. Allà l’italià Stanislao Cannizzaro va establir de manera clara el concepte de pes atòmic (massa atòmica relativa d’un element), en el qual s’inspirarien tres joves participants al congrés (William Odling, Julius Lothar Meyer i Dmitri Ivànovitx Mendeléiev) per crear les primeres taules.

La de Mendeléiev va ser la més trencadora en fer prediccions i deixar buits d’elements que es descobririen després, com el gal·li (1875), l’escandi (1879) i el germani (1887). Per a alguns autors, la versió definitiva de la taula es va aconseguir gràcies a les aportacions matemàtiques del britànic Henry Moseley.

La data oficial  de la taula completa  es va prendre l’1 de març de 1869 segons el calendari gregorià, perquè segons el calendari julià utilitzat a Rússia en aquella època seria el 17 de febrer, com apareix en el seu document titulat “L’ experiència d’un sistema d’elements basats en el seu pes atòmic i similitud química”

Explica la llegenda que la idea del sistema periòdic dels elements li va venir aquell dia a Mendeléiev durant un somni, però el químic rus va replicar una vegada: “Porto pensant en això des de fa 20 anys…”

https://www.lavoz.com.ar/ciencia/por-que-2019-sera-ano-de-tabla-periodica

https://www.agenciasinc.es/Multimedia/Ilustraciones/2019-Ano-Mundial-de-la-Tabla-Periodica

Veure més :

2019: Celebración de los 150 años de la tabla periódica creada por Mendeléiev

Xina aconsegueix, per primera vegada en la història, allunar a la cara oculta de la Lluna

Aquest dijous va ser un dia històric per a la humanitat, ja que es va allunar amb èxit a la cara oculta de la Lluna. Per entendre el que significa “l’altre costat” de la Lluna, és important destacar que la Lluna es troba en rotació sincrònica al voltant de la Terra. Això vol dir que empra el mateix temps a realitzar una translació al voltant del nostre planeta que en rotar sobre el seu eix, de manera que no podem veure la seva cara oculta o “costat fosc”.

Anteriorment, altres naus espacials van poder observar aquesta cara oculta, però cap va aterrar en ella. Tot va començar amb la nau espacial soviètica Luna 3 la qual va realitzar les primeres fotografies de la cara oculta de la Lluna a l’octubre de 1959.

Si bé amb el temps s’han enviat sondes a moltíssims llocs de l’espai i s’han fotografies de la cara oculta de la Lluna, no s’havia allunar en ella. Per què? No era tan fàcil com semblava. A priori, es tindrien problemes de comunicació això va fer que els països no tinguessin interès en anar-hi. Avui les comunicacions entre la sonda i la Terra han sigut possibles gràcies a un satèl·lit, Queqiao, posat en òrbita el passat mes de maig i que opera a manera de “mirall” transmissor d’informació entre els centres de control a la Terra i la Chang’i 4

La Xina ho ha aconseguit en una històrica missió. Tal com la URSS va prendre les primeres fotografies fa gairebé sis dècades, la Xina ha aconseguit baixar a un cràter en aquest costat de la Lluna. Un allunatge que segurament lliurarà informació valuosa per als científics . Continua la lectura de Xina aconsegueix, per primera vegada en la història, allunar a la cara oculta de la Lluna

Washington podria ser el primer estat a legalitzar el compost humà

“Som éssers de la terra, no del cel” va dir Svetlana Alexievich. (Premi Nobel de Literatura el 2015). Anomenat compost de mortalitat, s’ha demostrat que aquesta pràctica evita que els patògens contaminin la terra, alhora que crea un sòl més ric. Si més o. crea una certa polèmica.

https://www.pressdigital.es/texto-diario/mostrar/1291556/washington-podria-primer-estado-legalizar-compost-humano?utm_source=newsletter&utm_medium=email&utm_campaign=Newsletter%20www.pressdigital.es

Cuando los estadounidenses mueren, la mayoría son enterrados o cremados. Washington podría convertirse pronto en el primer estado en permitir otra opción: el compostaje humano.

El nuevo enfoque, conocido como “recomposición”, consiste en colocar los cuerpos en un recipiente y acelerar su descomposición en un suelo denso en nutrientes que luego puede ser devuelto a las familias. El objetivo es una forma menos costosa de tratar los restos humanos que es mejor para el medio ambiente que el enterramiento, que puede lixiviar productos químicos en el suelo, o la cremación, que libera dióxido de carbono que calienta la tierra.

“La gente de todo el estado que me escribió está muy entusiasmada con la posibilidad de convertirse en un árbol o de tener una alternativa diferente para ellos mismos”, dijo el senador estatal Jamie Pedersen, demócrata, que está patrocinando un proyecto de ley en la Legislatura de Washington para ampliar las opciones de eliminación de restos humanos. El proyecto de ley de recomposición también convertiría a Washington en el 17º estado en permitir la hidrólisis alcalina, la disolución de cuerpos en un recipiente presurizado con agua y lejía hasta que sólo queden restos líquidos y óseos. Pedersen planea presentar el proyecto de ley cuando comience la nueva sesión legislativa el próximo mes.

Pedersen ve la recomposición como un asunto de justicia ambiental y social. Dijo que permitirlo beneficiaría particularmente a las personas que no pueden pagar un funeral o que no se sienten cómodas con la cremación. El objetivo de Recompose es cobrar 5.500 dólares por sus servicios, mientras que un entierro tradicional generalmente cuesta más de 7.000 dólares en 2017, según la Asociación Nacional de Directores de Funerarias. (La cremación puede costar menos de $1,000, aunque eso no incluye un servicio o una urna.)

Compost

El impulso para permitir el compostaje de restos humanos se origina en Katrina Spade, de 41 años, una diseñadora con sede en Seattle que comenzó a centrarse en la idea en 2013 mientras trabajaba en su maestría en arquitectura en la Universidad de Massachusetts Amherst.

“En realidad, sólo tenemos dos opciones de fácil acceso en Estados Unidos: la cremación y el entierro”, dijo a ‘NBCNews’. “Y la pregunta es: ¿Por qué sólo tenemos dos opciones, y qué parecería si tuviéramos una docena?” Continua la lectura de Washington podria ser el primer estat a legalitzar el compost humà