La situació de perill cada vegada va més enllà de l’estiu. Mentre hi ha precipitació la vegetació respon; quan no, es genera la capacitat de cremar. Els projectes de ramaderia extensiva, de conreu de vinyes i oliveres o de producció de biomassa contribueixen a la prevenció dels focs. Mentre hi hagi un abandonament de la gestió forestal, hi ha un risc. Cada cop és més urgent discutir si s’ha de modificar l’estructura dels boscos.
https://www.ara.cat/societat/incendis-sisena-generacio-amenaca-catalans_0_2154384565.html
“Era frustrant. El foc estava fora de la capacitat d’extinció: no el podíem aturar. No ens hi podíem acostar perquè es movia molt de pressa. Només podíem intentar protegir la gent”. Marco Pires, bomber de Setúbal -a la regió de Lisboa-, va participar en les tasques d’extinció dels incendis que l’estiu del 2017 van cremar milers d’hectàrees a Portugal, i que van deixar desenes de morts i centenars de ferits. “Eren uns fenòmens naturals molt greus i complexos. Amb les alteracions climàtiques n’apareixen més, i això és un problema. Les dinàmiques han de canviar perquè els boscos siguin menys vulnerables al foc. La política, la societat i l’economia de Portugal s’havien centrat en el litoral i les ciutats, i les zones rurals, i la seva agricultura, havien quedat abandonades”. Continua la lectura de Els incendis de sisena generació, l’amenaça dels boscos catalans