El desglaç de glaceres dels Andes arriba a una fase sense precedents

Alerta de la Unesco. Glaceres dels Andes es fonen a ritme aterridor. La Unesco adverteix que “algunes glaceres als Andes tropicals podrien perdre entre 78 i 97 per cent del seu volum d’aquí a finals de segle”. L’únic glacera que queda a Veneçuela desapareixerà en els propers dos anys.

Aquesta situació repercutirà directament en la vida de centenars de milers de persones que habiten a les zones altes dels Andes, ja que l’aigua del desglaç de les glaceres és una font d’aigua fonamental per a ells, va advertir la Unesco.

Algunes de les principals ciutats de la regió tenen a les glaceres seva principal font per proveir-aigua, com Quito (5 per cent), La Pau (61 per cent) i la peruana Huaraz (67 per cent).

https://www.elperiodico.com/es/medio-ambiente/20181207/deshielo-graciares-andes-peru-7188662 Continua la lectura de El desglaç de glaceres dels Andes arriba a una fase sense precedents

Els temuts punts de no retorn del canvi climàtic

L’article següent ens ho avança. Els fets es precipiten perquè no tenim el control sobre els seus efectes ni sobre la cinètica del procés. Diversos mecanismes de realimentació en podrien precipitar els pitjors efectes en només una dècada.

https://www.ara.cat/internacional/temuts-punts-retorn-canvi-climatic_0_2138786109.html?utm_campaign=_news30clics&utm_source=ara&utm_medium=emaiLa idea que tenim del canvi climàtic és la d’una alteració lenta i progressiva. Encara que estiguem fent augmentar sense parar els nivells de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera, aquest augment és progressiu i s’espera que les conseqüències també ho siguin, amb canvis que es produiran en una escala de desenes o centenars d’anys. ¿Però què passaria si alguns d’aquests canvis s’acceleressin a una velocitat molt més ràpida, de només una dècada? Els experts alerten des de fa temps de tot un seguit de punts d’inflexió o punts de no retorn que poden comportar una acceleració de les conseqüències de l’escalfament global. Els anomenats en anglès tipping points són mecanismes que es poden realimentar i causar canvis sobtats en tan sols una dècada, un espai de temps que a escala climàtica no és sinó un instant.

N’és un clar exemple la fosa de gel de l’Àrtic. Segons la catedràtica de climatologia de la URV, Manola Brunet, el color blanc del gel de l’Àrtic implica que molta de la llum del sol que hi arriba sigui reflectida i no absorbida per la Terra. En la mesura que el gel de l’Àrtic disminueix, el seu color blanc és substituït pel color més fosc de l’oceà, que sí que absorbeix més fàcilment la radiació. És, per tant, un mecanisme que es realimenta. Continua la lectura de Els temuts punts de no retorn del canvi climàtic