La NASA arriba a l’astre més llunyà mai explorat

Aquesta propera matinada, a més de canviar d’any, la humanitat tornarà a fer història. S’endinsarà en els límits del Sistema Solar, a 6000 milions de quilòmetres de distància, per veure per primera vegada de prop un dels misteriosos objectes que componen el cinturó de Kuiper, un disc format per milers de milions d’asteroides i cometes que envolta nostre veïnat còsmic. I ho escodrinyarà, fins saber-ho tot sobre ell.

Si va tot bé, New Horizons sobrevolarà Ultima Thule a les 6.33 del matí l’1 de gener. Encara caldrà esperar el senyal de confirmació 6 hores i 8 minuts. Les primeres imatges es publicaran el 2 de gener i durant la primera setmana de l’any, seguiran arribant altres en alta resolució.

https://www.lavanguardia.com/ciencia/20181230/453816877675/nasa-new-horizons-mision-ultima-thule.html

La nave New Horizons de la NASA llegará el 1 de enero a las 6.33 de la mañana (hora española) a Ultima Thule, el astro más lejano jamás visitado.

Lo poco que se sabe de él es que está a 6.600 millones de kilómetros del Sol, un 12% más lejos que la distancia media a Plutón. Que su superficie es rojiza y casi tan oscura como el asfalto. Que mide unos 30 kilómetros de longitud. Y que tiene forma irregular.

La misión debe aclarar cómo es el cinturón de Kuiper, el gran anillo de mundos helados que hay más allá de Neptuno

Todo el resto deberá averiguarlo New Horizons cuando sobrevuele Ultima Thule el 1 de enero: su forma y tamaño precisos, si tiene lunas o anillos, su composición o su temperatura. Incluso si se trata de un solo asteroide, o de varios que se mantienen unidos por la gravedad, ya que las fotos tomadas hasta ahora no lo han podido aclarar.

Será un breve encuentro, ya que New Horizons está volando a 50.000 kilómetros por hora, demasiado rápido para ser atrapada por el débil campo gravitatorio de Ultima Thule y poder quedarse en órbita a su alrededor. Pero los responsables de la misión esperan que las observaciones realizadas entre el 31 de diciembre y el 2 de enero ayuden a comprender mejor el cinturón de Kuiper, el enorme anillo formado por millones de pequeños astros helados que se encuentra más allá de la órbita de Neptuno. Continua la lectura de La NASA arriba a l’astre més llunyà mai explorat

Cinc espècies del regne animal que van lluitar per arribar vives al 2019

2018 ha estat un any dur per a algunes espècies, per no dir per moltes. Acabem amb tot, i sinó trafiquem amb el que podem. Veure també: Tràfic de macacos: cries entaforades al cotxe per burlar la frontera espanyola. No entenem que vol dir la biodiversitat.

https://www.ara.cat/societat/Trafic-macacos-entaforades-frontera-espanyola_0_2153184680.html

L’estat de conservació de la taràntula ataronjada, el gecko de Durrel, el mer de set bandes, el Oric beisa i el gripau de l’erm ha empitjorat en els últims dotze mesos a causa del canvi climàtic, la caça i la destrucció del seu hàbitat, són algunes d’aquestes espècies…

https://www.publico.es/sociedad/m-ambiente/cinco-especies-reino-animal-lucharon-llegar-vivas-2019.html

Mamíferos, reptiles y anfibios. Bestias grandes y diminutos insectos. Cada año, cientos de animales están en peligro a causa del cambio climático y el impacto de la actividad humana. Continua la lectura de Cinc espècies del regne animal que van lluitar per arribar vives al 2019

De la genètica al canvi climàtic Els desafiaments científics de 2019, segons la prestigiosa revista Nature

La revista Nature ha analitzat els temes prioritaris dels investigadors del món per a l’any que comença. El 2019 podria ser l’any que marqui un abans i un després en la lluita contra el canvi climàtic,  que s’hi inauguri una nova etapa de l’exploració espacial, que explori els límits de l’edició genètica i que plantegi nous debats sobre bioseguretat .

https://www.clarin.com/sociedad/desafios-cientificos-2019-prestigiosa-revista-nature_0_Cc16zzcMT.html

La regulación de la edición genética, la revisión del manejo de la bioseguridad en laboratorios y la búsqueda de nuevos mecanismos para mitigar los efectos del cambio climático, son algunos de los avances científicos que protagonizarán 2019, según la prestigiosa revista ‘Nature’.

 Durante el año que viene, los genetistas continuarán lidiando con las repercusiones de la afirmación hecha por el investigador chino, He Jiankui, de haber ayudado a producir los primeros bebés modificados genéticamente del mundo. Los investigadores esperan confirmar si Jiankui modificó los genes de dos embriones que dieron lugar a dos gemelas. Tras las protestas de la comunidad científica internacional, los científicos intentarán descubrir cualquier efecto secundario potencial del proceso y crearán un marco para garantizar que cualquier esfuerzo futuro para editar AND humano hereditario –óvulos, esperma o embriones– se realice de manera responsable y regulada.

Continua la lectura de De la genètica al canvi climàtic Els desafiaments científics de 2019, segons la prestigiosa revista Nature

The Oil Crash: any 13

Fantàstic article com sempre d’Antonio Turiel. A finals de 2005 la producció de petroli cru va arribar al seu màxim i  des de llavors s’han intentat posar pegats per seguir endavant, d’aquí l’any 13 …

  • L’Agència Internacional de l’Energia avisa problemes imminents amb la producció de petroli…
  • Males perspectives econòmiques a tot el món…
  • Malestar social creixent…

http://crashoil.blogspot.com/2018/12/the-oil-crash-ano-13.html

Queridos lectores:

Como cada año por estas fechas, realizo en este post un repaso de las noticias acaecidas durante este año que creo que son más relevantes desde el punto de vista de los temas que trata este blog, es decir, del desarrollo de la crisis energética y de recursos, y de cómo éstas están impactando en nuestra sociedad. Por cierto que para los recién llegados, que no entenderán la cronología a la que se refiere el título (“año 13”), sigo la convención de Kenneth Deffeyes, según la cual el pico de producción de petróleo crudo convencional se produjo el día de Acción de Gracias del año 2005. Poco importa que esa fecha sea una simple convención sin mayor sentido que el simbólico: sabemos que aproximadamente a finales de 2005 la producción de petróleo crudo llegó a su máximo y que desde entonces se han intentado poner parches para seguir adelante, con discreto éxito (por no decir sonoro fracaso) desde el punto de vista del rendimiento energético y económico. Continua la lectura de The Oil Crash: any 13

El nou any porta la fi del carbó amb el tancament de totes les mines d’Espanya

És la fi inevitable de la rea dels combustibles fòssils.A partir de l’1 de gener les 26 explotacions situades a Astúries, Aragó i Castella i Lleó hauran de decidir entre el seu tancament o la devolució dels 500 milions d’euros d’ajudes públiques. La Unió Europea porta una dècada treballant pel tancament de les centrals de carbó.

https://www.publico.es/sociedad/transicion-energetica-nuevo-ano-trae-despedida-carbon-cierre-minas-espana.html

El cambio de año trae consigo cambios en materia energética: el fin del carbón en España. Tanto es así, que a partir del 1 de enero las 26 explotaciones situadas en Asturias, Aragón y Castilla y León tendrán que decidir entre su cierre o la devolución de los 500 millones de euros de ayudas públicas. De esta forma, España cumplirá con su compromiso de 2010 con Europa para poner fin a un modelo que estaba en el punto de mira por acaparar el 15% de los gases de efecto invernadero producidos por la economía española. Continua la lectura de El nou any porta la fi del carbó amb el tancament de totes les mines d’Espanya

Del “fracàs” de Katowice a la fi de l’impost al sol: resum ecologista de l’any 2018

El balanç no pot ser positiu, ens falta molt per arribar a mantenir la nostra supervivència com a espècie. Associacions compromeses amb el medi ambient fan balanç dels èxits i decepcions esdevingudes durant l’any. Encara que hi ha hagut elements negatius, també s’han assolit compromisos importants com l’aprovació de la primera Directiva que redueix els plàstics d’un sol ús o la creació del Ministeri per a la Transició Energètica. Continua la lectura de Del “fracàs” de Katowice a la fi de l’impost al sol: resum ecologista de l’any 2018

Fi de l’era del petroli. Aliments o biocombustibles

Inevitablement aviat la humanitat abandonarà l’era  del petroli i altres hidrocarburs. Nous paradigmes es plantegen al voltant del rumb que haurà de prendrà la humanitat respecte la generació d’energia i l’alimentació. Que farem? L’article fa referència a les nostres prioritats, que preferim aliments o biocombustibles’

D’altra banda, el dia a dia sembla obviar aquesta situació. Però encara que s’ignori la situació no desapareix. Repsol aconsegueix un permís que mantindrà deu anys més activa la seva plataforma petrolífera a la Mediterrània. El Govern autoritza la pròrroga de la concessió Casablanca demanada per l’empresa i operada des de l’única plataforma a Espanya, davant de la costes de Tarragona. La producció i utilització de combustibles fòssils són la causa principal de l’escalfament global. “És incoherent”, opina l’organització Mar Blava. Veure https://www.eldiario.es/sociedad/Repsol-consigue-plataforma-petrolifera-Mediterraneo_0_851115136.html

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=250686&titular=fin-de-la-era-del-petr%F3leo.-alimentos-o-biocombustibles- Continua la lectura de Fi de l’era del petroli. Aliments o biocombustibles

El xarampió ressorgeix a Europa ajudat pel populisme antivacunes

El populisme és un terme polític imprecís per designar posicions ideològiques heterogènies, fetes de promeses a la ciutadania tenint la certesa que no es podran complir.]Es destaquen per la seva aversió discursiva a les elits econòmiques, científiques i intel·lectuals, el seu rebuig dels partits tradicionals, la seva denúncia de l’egoisme per part de les classes privilegiades i la seva constant apel·lació al «poble» com a font del poder i un «sentit comú» com criteri superior als arguments científics. Tot això és el que ens diu aquest article quan incorpora el títol del populisme antivacunes.

D’altra banda hem de constatar un fet: el xarampió és una malaltia potencialment molt greu i té una vacuna altament segura i eficaç. Això són fets científics.

https://www.lavanguardia.com/vida/20181227/453777304781/sarampion-difusion-virus-europa-populismo-antivacunas.html

La región europea de la Organización Mundial de la Salud (OMS) cerrará el año con unos 65.000 casos de sarampión, casi el triple que los 23.927 registrados en el 2017. Continua la lectura de El xarampió ressorgeix a Europa ajudat pel populisme antivacunes

La UE posa el focus en com Espanya vigila la radioactivitat de la costa gallega després d’anys sense interessar-se pels residus nuclears de l’Atlàntic

A 400 quilòmetres de la costa gallega i a 200 km de la d’Astúries es van llançar dins de bidons metàl·lics tones de residuos radioactius solidificats amb formigó o betum. Aquestes escombraries nuclears  van ser llançades a la mar de manera periòdica, entre 1949 i 1982, per Bèlgica, França, Regne Unit, Alemanya, Itàlia, Holanda, Suïssa i Suècia. I, en molts casos, està oblidada a més de 4.000 metres de profunditat mentre que està sotmesa a la pressió i a la corrosió del mar.

Des de 1977 i durant les dècades dels anys 80 i 90 es van dur a terme inspeccions periòdiques per mesurar els nivells de radioactivitat d’aquesta part de l’oceà. No obstant això, al no haver realitzat cap tipus de control recent, es desconeixen els nivells actuals de contaminació nuclear d’aquestes aigües veure

https://www.abc.es/sociedad/abci-fosa-atlantica-vertidos-201808281048_noticia.html

https://www.eldiario.es/galicia/politica/UE-Espana-radioactividad-interesarse-Atlantico_0_848316056.html

Los servicios de la Comisión Europea señalaron la vigilancia marina en la costa de Galicia como objetivo de verificación en 2019”. Con esa respuesta por escrito al eurodiputado socialista José Blanco, el comisario europeo de Energía, el popular Miguel Arias Cañete, revela que la UE ha puesto el foco en cómo España está vigilando la radiactividad del litoral gallego después de años sin interesarse por los posibles efectos de los residuos nucleares vertidos por varios países entre 1949 y 1982 en aguas internacionales del Atlántico. Continua la lectura de La UE posa el focus en com Espanya vigila la radioactivitat de la costa gallega després d’anys sense interessar-se pels residus nuclears de l’Atlàntic

La crisi de les rates a Nova York, agreujada pel canvi climàtic: “Estem en guerra”

La gent experimentada en la lluita contra les rates responsabilitza parcialment al canvi climàtic.  En l’actualitat, les rates s’han convertit en un dels habitants més característics en totes les ciutats, i el canvi climàtic és un detonant perquè la població d’aquesta plaga s’està disparant  en els propers anys.

Les principals causes d’aquest succés són l’eventual augment de la temperatura global mitjana, el que generarà hiverns més càlids i estius extremadament calorosos, convertint a les ciutats en zones amb les condicions ideals perquè les rates es reprodueixen a gran velocitat.

https://www.eldiario.es/theguardian/guerra-crisis-NY-agravada-climatico_0_850415155.html

Durante mucho tiempo, la gigantesca población de ratas de Nueva York se alimentó de los restos de pizza desperdigados por las calles de la ciudad. La plaga creciente de ahora tiene un nuevo motivo para estar a gusto en Nueva York: la subida de las temperaturas.

Las autoridades de la ciudad hablan de un número creciente de quejas de residentes por las ratas y dicen que los inviernos más suaves están alargando el período en el que pueden alimentarse y reproducirse. La moderación de los inviernos también ha aumentado el tiempo que las personas pasan haciendo actividades al aire libre y generando el tipo de basuras que hace prosperar a las ratas.

Las quejas relacionadas con ratas han aumentado en los últimos cuatro años. Solo en 2017 hubo 19.152 llamadas al Ayuntamiento por este tema, un 10% más que un año antes. No se sabe exactamente cuántas ratas hay en Nueva York (las estimaciones oscilan entre doscientas cincuenta mil y decenas de millones), pero en otras ciudades de EEUU se han registrado aumentos similares en la actividad de estos animales. Los servicios de control de plagas de Houston, Washington, Boston y Filadelfia también dicen estar recibiendo muchas más llamadas. Continua la lectura de La crisi de les rates a Nova York, agreujada pel canvi climàtic: “Estem en guerra”