Aprenent de la meva àvia

Bells records explicats per Pedro Pietro: “La meva àvia estava llicenciada en cosir i apedaçar la poca roba que hi havia quan es trencava. Tenia màsters en brodar, sargir, fer ganxet, a filar llana i cotó i fer cabdells, en puntes de coixí … encara caminen per casa els seus exquisits estovalles i cortines fetes a mà. S’havia doctorat cum laude en arreglar restrenyiments, tallar diarrees, guarir moltes malalties comunes amb elements tan locals, barats i accessibles com l’oli. Sabia donar fregues, compondre un turmell torçat, arreglar un dit dislocat i fins redreçar un os trencat i entaulellar-lo si no era molt complicat”.

Pedro Prieto és  un dels promotors del manifest «Última llamada» i cofundador de www.crisisenergetica.org

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=248857&titular=aprendiendo-de-mi-abuela- Continua la lectura de Aprenent de la meva àvia

La 23a Setmana de la ciència ret homenatge al físic Richard Feynman

Feynman s’esforçava un cop i un altre en transmetre aquella visió del coneixement pur, això era degut  al fet que per a ell era natural el que per a la immensa majoria dels humans no ho és. “Crec que puc dir amb seguretat que ningú entén la mecànica quàntica “. És una de les cites més repetides de Richard Feynman (11 de maig de 1918 – 15 de febrer de 1988), i és sens dubte una frase insòlita en llavis d’un físic. Però les paraules tenen sentit quan s’entén com funcionaven els fins engranatges mentals de qui va ser, a més d’una de les més prestigioses figures de la física teòrica de tots els temps, un dels científics més populars del segle XX.

Feynman va portar el seu peculiar geni, entre solemne i bromista, fins a la seva batalla final contra el càncer: “morir és avorrit”, van ser les seves últimes paraules

També se suma a la Setmana de la Ciència d’en guany  la celebració del 150 naixement del científic i lingüista Pompeu Fabra

https://www.lavanguardia.com/ciencia/20181109/452809787452/setmana-ciencia-catalunya-feynman.html

Decía el físico Richard Feynman, uno de los científicos más influyentes de todos los tiempos, que hay algunos preguntan ‘¿cómo puedes vivir sin saber?’, a lo que él respondía que “no entiendo qué quieren decir. Siempre vivo sin saber. Eso es fácil. Cómo conseguir saber es lo que quiero averiguar”. Quizás, el primer ingrediente para saber es preguntarse por la naturaleza de las cosas, de la materia, de lo visible y lo invisible, como él hacía. Para ello, se necesita el ingrediente básico, la curiosidad. Continua la lectura de La 23a Setmana de la ciència ret homenatge al físic Richard Feynman