Tortugues de plàstic?

El fet és simple, pels residus plàstics de la platja de Ghana, s’han trobat més tortugues mortes que vives. Magnífic article.

https://blogs.publico.es/ecologismo-de-emergencia/2018/10/26/tortugas-de-plastico/

Tres especies de tortugas marinas de las ocho que habitan los océanos del mundo desovan en Ghana: la tortuga verde, la tortuga golfina y la tortuga laúd. Sin embargo, Ghana no es su lugar de “residencia habitual”: estos reptiles habitan mayoritariamente en las costas del Pacífico y del Atlántico en la parte sur de Estados Unidos, Centro América y Sudamérica, de forma que nadan tremendas distancias para continuar la vida donde ellas la empezaron.

Son especies migratorias: alcanzados alrededor de 20 años de vida, emprenden la travesía para desovar entre los meses de septiembre y marzo. Enfrentan todo tipo de peligros en su viaje: pueden ser capturadas en redes de grandes pesqueros, encuentran montones de plásticos y otros residuos en el agua que confunden con alimento, y cuando arriban a la playa, cazadores furtivos de tortugas las esperan para capturarlas de manera artesanal.

Por si no fuera suficiente, las playas de Ghana ya no son el lugar que eran cuando estas tortugas nacieron, pues a día de hoy están prácticamente cubiertas de plástico, sobre  todo en la parte Este del país. Con todos esos elementos, y considerando que la supervivencia de las tortugas es de 1 entre 1000, su supervivencia está en entredicho.

Playa de Pram Pram, Ghana. Foto de Edu Domínguez.

Ghana está ubicada en la parte más cóncava del Golfo de Guinea junto a sus vecinos del África del Oeste. De la zona, aspira a ser el país más desarrollado para situarse justo después de Sudáfrica a nivel continental. Tal objetivo le ha llevado a emprender un nivel de desarrollo que genera una cantidad de residuos que es imposible de absorber. De entre los más abundantes: el plástico. Continua la lectura de Tortugues de plàstic?

Què és el CO2? Com es connecta amb el canvi climàtic?

Quan la concentració de diòxid de carboni augmenta, la temperatura augmenta.  El diòxid de carboni (antigament anomenat biòxid de carboni o anhídrid carbònic), és un gas incolor, inodor, i insípid. La seva composició química és CO₂. No és tòxic però la seva acumulació pot produir la mort per ofegament, car és un gas més pesant que l’aire, i s’acumula fàcilment en els llocs més baixos. El diòxid de carboni està compost per un àtom central de carboni unit amb dos dobles enllaços a dos àtoms d’oxigen, els tres alineats en línia recta;

O=C=O

És un dels productes finals de la combustió dels combustibles orgànics, i de la respiració dels animals, i alguns vegetals, com en els fongs. Els vegetals que tenen clorofil·la el redueixen, per l’acció combinada d’aquesta substància i la llum, i produeixen oxigen, i carboni que s’incorpora als organismes vegetals.

En processos de combustió, amb poc oxigen, també es genera monòxid de carboni (CO).

El diòxid de carboni és un dels gasos que ajuda a regular la temperatura de la terra gràcies a l’anomenat efecte hivernacle. L’augment actual de la concentració d’aquest gas a l’atmosfera, està creant l’escalfament global del planeta

Malgrat la seva petita concentració, el CO2 és un component molt important de l’atmosfera de Terra, perquè absorbeix la radiació infraroja a les longituds de 4.26 µm (mode vibracional symmetric stretching) i 14.99 µm (mode de vibració bending) i realça per tant l’efecte hivernacle.

Les emissions antropogèniques són actualment de 28 mil milions de tones, això representa només un 5% del flux de CO2 total a l’atmosfera, però és suficient per a crear una acumulació d’aquest gas, ja que no existeixen embornals suficients per a ell.

Emissions globals de carboni fòssil 18002000.

Des del començament de la Revolució Industrial, la concentració de CO2 atmosfèrica ha augmentat en aproximadament 110 µL/L o aproximadament un 40%, la majoria d’aquest augment s’ha produït des de 1945. Les mesures mensuals preses a Mauna Loa[3] des de 1958 mostren un augment de 316 ppmv en aquell any a 384 ppmv el 2006, un augment global de 70 µL/L durant la història de 48 anys de les mesures. La crema de combustibles fòssils com carbó i petroli és la causa principal de l’augment del CO2 antropogènic; la desforestació és la segona causa essencial, especialment la produïda en països tropicals per a l’expansió de l’explotació forestal, l’agricultura, la ramaderia i en menor mesura la mineria. Per exemple els incendis forestals a Indonèsia de l’any 1997 poden haver alliberat per si sols una proporció del 13% al 40% de l’emissió de CO2 feta pels combustibles fòssils aquell any. No tot el CO2 emès roman en l’atmosfera; una part se n’absorbeix als oceans, a la biosfera i en les roques. La raó entre el CO2 emès i l’augment de CO2 atmosfèric es coneix com la fracció aerotransportada (Al d’et Keeling., 1995); aquesta varia en períodes curts de temps però és típicament d’un 57% en un període de 5 anys.

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=248272&titular=%BFqu%E9-es-el-co2?-%BFc%F3mo-se-conecta-con-el-cambio-clim%E1tico?- Continua la lectura de Què és el CO2? Com es connecta amb el canvi climàtic?