Posa l’ull a la posidònia

Sembla una alga, però no ho és. La posidònia és una planta del fons marí, una de les tres més típiques del mar Mediterrani, que molts banyistes assidus de platges verges, especialment de les illes Balears, coneixen bé. Aquesta espècie, també coneguda com a alga dels vidriers -perquè es feien servir les fulles mortes per embalar objectes delicats-, és fonamental per l’ecosistema del nostre litoral, on és la planta marina més comuna.

La posidònia té importància ecològica no només per al mar, on moltes espècies de peixos i invertebrats l’aprofiten per pondre-hi ous o refugiar-s’hi. També fa una funció clau per a les mateixes platges, ja que fixa la sorra del fons marí. Quan hi ha un temporal, com que la sorra està agafada per la xarxa de les arrels -que les algues no tenen, recorda-, no marxa i les aigües es mantenen més cristal·lines. És per això que a Eivissa i Formentera tenen aigües tan clares, perquè la posidònia evita que s’aixequi el sediment.

https://www.gobmenorca.com/posa-lull-a-la-posidonia?utm_source=dlvr.it&utm_medium=twitter Continua la lectura de Posa l’ull a la posidònia

L’Àsia no vol (ni pot) ser l’abocador del planeta

Molt bon article de lectura obligatòria.

https://www.ara.cat/dossier/Asia-vol-pot-abocador-planeta_0_2064393565.html?utm_campaign=_news30clics&utm_source=ara&utm_medium=emai

“Llencen el plàstic dins d’un forat a terra que sembla una piscina. Quan està ple fins a dalt sovint el cremen, sobretot si creuen que algú sospita, per esborrar proves”. L’activista tailandès Somnuck Jongmeewasin explica a l’ARA per telèfon el que ha vist a la província de Chonburi, al sud-est de Bangkok, on els “abocadors il·legals” de residus plàstics s’han multiplicat des del gener. Aquell mes, la Xina va tancar les portes a les importacions de residus plàstics d’arreu del món “i els vaixells van girar cap a Tailàndia” i altres països del Sud-est Asiàtic, tal com ha constatat aquest professor de gestió mediambiental de la Universitat Internacional de Silpakorn. El negoci del reciclatge al seu país està en mans d’empreses de la Xina, Hong Kong i Singapur, però “en els últims mesos gairebé tot el que arriba són plàstics no aptes per reciclar i els inversors senzillament lloguen o compren terrenys i contracten algú perquè els traslladin allà i els aboquin”, relata. Les batudes policials contra abocadors il·legals es van disparar fins que, al juny, el govern tailandès va emetre una ordre per aturar les importacions de residus plàstics al país. I no és un cas únic. Sobrepassat per l’acumulació de contenidors de plàstics als seus ports, el Vietnam també va anunciar al maig que prohibiria les importacions de deixalles plàstiques del 25 de juny al 25 d’octubre. Prohibicions similars s’han anunciat a Indonèsia, Malàisia i fins i tot Polònia, on diversos incendis contaminants en abocadors il·legals de plàstics al mes de maig van forçar el govern a prendre mesures.

Ofegats pel plàstic que ningú vol, provinent principalment d’Occident, les prohibicions compartien el mateix argument: “No volem ser l’abocador del planeta”. Qui feia aquest paper fins ara, la Xina, havia llançat la mateixa crida ara fa un any, quan va anunciar que vetaria aquestes importacions el gener del 2018. El gegant asiàtic assumia fins ara la meitat de les exportacions de residus plàstics del món (el 2016 en va importar 7,3 milions de tones de 43 països, entre ells Espanya, d’un total de 14,1 milions de tones exportades globalment). Però l’impacte mediambiental d’aquesta indústria, que cada cop rebia més deixalles contaminades i impossibles de reciclar, va portar el govern xinès a dir prou. Continua la lectura de L’Àsia no vol (ni pot) ser l’abocador del planeta