El repte enfront dels incendis que ja no responen a l’extinció

Els experts clamen per més inversió en prevenció i investigació davant d’uns incendis cada vegada més grans i virulents i demanen un canvi en el model tradicional de gestió dels focs.

La campanya d’estiu pel que fa a la prevenció d’incendis forestals comença aquest divendres amb un escenari molt més tranquil que el de l’any passat. La causa: l’augment de precipitacions dels últims mesos. Ara bé, la consellera de d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Teresa Jordà, ha assegurat aquest dijous en una visita a la seu del cos d’Agents Rurals i del Servei de Prevenció d’Incendis a Santa Perpètua de Mogoda que els efectes del canvi climàtic i la mateixa influència del clima mediterrani no els permeten abaixar la guàrdia. “L’obsessió per reduir el risc d’incendi ens porta a reforçar la prevenció i la gestió sostenible dels boscos”, ha assenyalat la consellera

https://www.ara.cat/societat/Drons-campanya-prevencio-forestals_0_2033196831.html

http://www.publico.es/sociedad/medio-ambiente-reto-frente-incendios-no-responden-extincion.html

Los incendios no son lo que eran. Cada vez son más grandes, más incontrolables y afectan a un mayor número de población. El abandono de las actividades de pastoreo y limpieza de los bosques propios de la vida rural, el cambio climático y las nuevas planificaciones urbanísticas han convertido los montes en espacios altamente inflamables. Los expertos llevan advirtiéndolo desde hace tiempo y 2017 vino a confirmarlo. El año pasado fue el segundo peor de la década en superficie arrasada por el fuego y el único con un número tan elevado (56) de grandes incendios (los que sobrepasan las 500 hectáreas). En ellos se destruyó el 55% de todo el territorio quemado. Continua la lectura de El repte enfront dels incendis que ja no responen a l’extinció

L’aire pesa

Vivim a la Terra dins la seva atmosfera formada, a la nostra alçada, bàsicament per nitrogen (80%) i oxigen (20%). L’aire és una barreja de gasos molt lleugera i per tant ens dona la sensació que no pesa… malgrat que la pressió atmosfèrica (aquesta si que la notem malgrat estar-hi acostumats) és deguda al pes d’uns 300 km d’aire que tenim per damunt nostre.

L’aire pesa

Amb aquesta experiència podem comprovar no solament que l’aire pesa sinó que en podem mesurar (aproximadament) la seva densitat que sabem, sobretot pels llibres i webs, que és d’1,3 kg/m3.

Per fer-ho només hem de pesar primer una ampolla d’un litre (en el nostre cas 1,5 L) plena d’aire (aixo no costa gaire) i després posar-hi a dins un altre litre d’aire i això ho fem amb una manxa fins arribar a una pressió de dues atmosferes. Per conèixer la pressió dins l’ampolla ho podem fer amb el manòmetre de la manxa (molt imprecís) o posant dins l’ampolla una xeringa de 2 mL tancada hermèticament per la punta, quan el seu volum s’hagi reduït a 1 mL aleshores la pressió serà el doble (2 atm) tenint en compte la llei dels gasos P·V = P’·V’.

En el nostre cas el conjunt ampolla, tap, xeringa i 1,5 L d’aire pesa 63,63 grams i posteriorment el conjunt ampolla, tap, xeringa i 3 L d’aire pesa 66,68 grams. així doncs comprovem que 1,5 L d’aire pesa 3,05 grams i per tant la densitat de l’aire és 2,03 g/L = 2,03 kg/m3 (valor esperat: 1,3 kg/m3).

És important que el volum del recipient que utilitzem no varii per tal que la força ascensional degut al principi d’Arquímedes no afecti al resultat de l’experiment així doncs fer aquesta experiència amb un globus produiria un error considerable.

L’error en el resultat és considerable i això pot ser degut a la poca precisió del manòmetre / xeringa en la mesura de les 2 atmosferes.

Nota: Aquest proposta la va presentar l’Anicet Cosialls (amb el seu savoir fairecaracterístic) al Seminari Permanent de Física i Química, em va agradar per la seva simplicitat i claredat. Moltes gràcies Anicet!