Aquesta és la raó per la qual la Torre de Pisa no cau malgrat els terratrèmols

Tot va començar l’any de 1172 amb una herència de seixanta coves d’or. Al morir, la vídua Berta de Bernardo va deixar aquesta quantitat per comprar els materials que servien per a la construcció d’un campanar en un terreny darrere de la Catedral de Pisa, a Itàlia. Els treballs van iniciar el 9 d’agost de 1173, però cinc anys més tard i amb només dues plantes construïdes, els enginyers mitjans detecten un greu error de càlcul: els fonaments tenien molt poca profunditat i, a causa de la inestabilitat del terreny argilós, la estructura s’inclinava. Va haver de detenir l’obra 100 anys. Per 1272 es van afegir quatre pisos més, el setè en 1319 i finalment, després de dos segles, es va col·locar la càmera de les campanes en 1372, aconseguint una altura de 56,4 metres. El pes de 14 mil 500 tones va fer que l’edifici es pogués inclinar fins a 5,5 graus, i malgrat els nombrosos intents per corregir aquesta falla,  l’ estructura va romandre dempeus durant més de 600 anys, tot i els  forts terratrèmols que han ocorregut a la península italiana.

La resposta ha arribat aquest any, gràcies a l’anàlisi de George Mylonakis, especialista en enginyeria de terratrèmols de la Universitat de Bristol, Anglaterra, juntament amb un equip de 16 enginyers civils. Tot es deu segons els seus càlculs a un fenomen físic estructural conegut en enginyeria com a efecte d’interacció dinàmica sòl-estructura. Després d’estudiar la informació sísmica i estructural disponible, el grup de recerca va concloure que la supervivència de la Torre es pot atribuir a un fenomen conegut com a interacció dinàmica de sòl-estructura (DSSI). Quan es produeix un tremolor, l’edifici i el sòl vibren al mateix temps, interactuant entre si per mitjà dels ciments. Sota condiciones normals, els fonaments són els encarregats de suportar el pes mort del edifici, i transmetre aquesta càrrega al sòl. Durant un terratrèmol, els fonaments transmeten el moviment del sòl a l’edifici, i al seu torn les vibracions de l’edifici es transmeten al sòl. Per tant, el grau d’influència de l’IDSE dependrà de la rigidesa del sòl, de les característiques de l’edifici i del tipus de ciment que té.

Tot sembla indicar que la Torre de Pisa ha sobreviscut gràcies a que els efectes de la DSSI han trobat un punt d’equilibri extrem entre la rigidesa, pes i altura de l’edifici amb els fonaments i el sòl del terreny, provocant que les vibracions de l’edifici no reboten amb el moviment del sòl amb la mateixa intensitat durant un terratrèmol.  La Torre no ressegueixi amb el moviment del terratrèmol. Aquesta ha estat la clau de la seva supervivència Després de molts treballs al llarg dels anys, sembla que la Torre de Pisa va deixar de inclinar-se des de fa una dècada, la seva tendència estimada actual és de 3,9 graus, i es calcula que es podran mantenir altres dos segles més.

Els resultats de l’estudi s’han presentat a tallers internacionals i seran anunciats oficialment a la 16a Conferència Europea d’Enginyeria del Terratrèmol que tindrà lloc a Tessalònica, Grècia el proper mes [del 18 al 21 de juny de 2018].

://www.elespanol.com/ciencia/investigacion/20180510/razon-torre-pisa-no-cae-pese-terremotos/306220311_0.html

A pesar de inclinarse precariamente en un ángulo de cinco grados, la Torre de Pisa, de 58 metros de altura, ha sobrevivido sin daños de, al menos, cuatro fuertes terremotos desde 1280. Este es un viejo misterio que ha desconcertado a los ingenieros hace muchos años, y que ahora ha sido esclarecido por un equipo de ingenieros liderado por el profesor Camillo Nutien la Universidad Roma Tre.

Dada la vulnerabilidad de la estructura, que apenas logra mantenerse vertical, cabe esperar que sufriera un daño grave o incluso un colapso debido a la actividad sísmica moderada. Sorprendentemente, esto no ha sucedido. Después de estudiar la información sismológica, geotécnica y estructural disponible, el equipo de investigación concluyó que la supervivencia de la Torre se puede atribuir a un fenómeno conocido como interacción dinámica entre suelo y estructura (DSSI).

La considerable altura y rigidez de la Torre combinada con la suavidadde la base del suelo, hace que las características vibratorias de la estructura se modifiquen sustancialmente, de tal manera que la Torre no resuene con el movimiento del terreno sísmico. Esta ha sido la clave de su supervivencia. La combinación única de estas características le otorga a la Torre de Pisa el récord mundial de efectos DSSI.

El profesor de ingeniería sísmica y geotécnica George Mylonakis, de laUniversidad de Bristol, señala en un comunicado que, “irónicamente, el mismo suelo que causó la inestabilidad inclinada y llevó la torre al borde del colapso ha quedado acreditado por ayudarla a sobrevivir a estos eventos sísmicos”.

Los resultados del estudio se han presentado en talleres internacionales y se anunciarán formalmente en la 16ª Conferencia Europea de Ingeniería de Terremotos que tendrá lugar en Tesalónica, Grecia, del 18 al 21 de junio de 2018.

http://www.muyinteresante.com.mx/curiosidades/preguntas-y-respuestas/18/05/9/no-cae-torre-pisa-arquitectura/

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *