Permacultura, cap a una cultura de pau

No ens n’adonem, però la majoria de les coses que estan destrossant el medi ambient són legals “. És el testimoni d’un dels protagonistes del documental “Canvi permanent”, que veu com productes tan quotidians en la vida de les persones com la passa d’envasos, l’oli de palma o fins i tot, la base de les típiques espelmes de cera de parafina que resulten estar fetes de petroli.

La permacultura és un conjunt de pràctiques i de formes de pensar per tal de crear una producció agrícola sostenible,[1] molt eficient en energia (treball manual i mecànic…) i respectuosa dels éssers vius i llurs interrelacions recíproques.

Suposa una aproximació holística als sistemes agrícoles, l’objectiu de la qual és crear un ecosistema productiu en aliments així com en altres recursos útils, tot deixant a la natura “salvatge” el més gran espai possible.

Utilitza conceptes d’ecologiapaisatgisme, l’agricultura, eològicabiomimèticaèticafilosofia i de pedologia.

La permacultura convida a posar en relació aquests aspectes teòrics amb les observacions realitzades sobre el terreny. La base de la permacultura no és només analitzar els components d’un sistema individual, sinó també tenir en compte llurs interaccions amb la finalitat de produir un coneixement de l’ecosistema en el context d’un ús per a l’ésser humà. Tot i que sovint la qualifiquen de ciència els seus promotors, no és una ciència dita convencional, és a dir, d’acord amb els criteris científics, i tractada amb el mètode científic, perquè està mal documentada en la literatura científica avaluada en comitès de pars.

http://www.ecoticias.com/agricultura-ecologica/180522/Permacultura-hacia-una-cultura-de-paz

La permacultura nace en Australia a principios de los años 70 como un sistema agrosilvopastoril que intenta establecer un método de observación prolongada y reflexiva del suelo, en contra de la generalizada manera de conrear que es el monocultivo. Se trata de un fuerte movimiento social. Continua la lectura de Permacultura, cap a una cultura de pau

Segon assalt contra la malaltia oblidada que desfigura les cares dels nens

Pian, és una Infecció tropical de pell,  ossos  i articulacions provocades paper bacteri Espiroquetal Treponema Pallidum. El pian és propi de regions tropicals humides a Amèrica del Sud, l’Àfrica, Àsia i Oceania.La malaltia és transmesa per contacte pell amb pell amb una lesió infecciosa, quan el bacteri entra a través d’una ferida, mossegada o rascada preexistent.  El tractament es basa normalment en l’administració d’una sola injecció intramuscular de penicil·lina, o per un tractament de penicil·lina, pastilles d’eritromicina o tetraciclina. Aquest tractament és molt efectiu, però difícil d’administrar, ja que les poblacions afectades acostumen a residir en llocs remots o de difícil accés a la medicina. A més, la conservació de la penicil·lina i el seu tractament en injectables complica molt els aspectes logístics de la lluita contra la malaltia. L’estratègia actual de l’OMS podria no ser suficient per acabar amb la infecció.

http://www.lavanguardia.com/ciencia/cuerpo-humano/20180208/44612077499/pian-oriol-mitja-erradicacion-nueva-estrategia.html

Cada año, 100.000 personas en todo el mundo –en su mayoría niños– contraen el pian, una enfermedad que produce úlceras en la piel y que puede llegar a desfigurar la cara y dejar cojos de por vida a quienes la sufren. En 2012, la Organización Mundial de la Salud (OMS) puso en marcha un plan para acabar con el pian para 2020, que consistía en administrar de forma masiva un antibiótico de bajo coste entre los colectivos en riesgo. Continua la lectura de Segon assalt contra la malaltia oblidada que desfigura les cares dels nens